Totes Les Coses NovesMostra

Quan Pau diu que els patiments de Crist s'han vessat a les nostres vides, podria significar algunes idees que es solapen: 1. Els patiments a causa de Crist. 2. Els patiments ordenats per Crist. 3. Els patiments associats a Crist. 4. Els patiments com els que Crist van suportar. [1] El que crec que és important per a nosaltres és que, com a creients, patirem algunes coses diferents per a la nostra associació amb Crist. Molts cristians pateixen una forta persecució arreu del món, mentre que d'altres fan mal de maneres menys febles però encara doloroses per a la seva fe. Pau es va adonar que hi ha una certa relació amb Jesús en moments de patiment perquè ningú no sap patir millor que ell.

Encara no he conegut cap persona que gaudeixi del patiment, però he conegut a molts que han trobat intimitat amb Jesús enmig del seu patiment. Hi ha alguns aspectes de Jesús que no pots conèixer per un camí fàcil, i un cop que has tastat aquesta proximitat amb Ell, no la canviaries per un bon camí. A més d'experimentar una companyonia especial amb Jesús (Fil. 3:10), Pau revela una altra raó per la qual el patiment aporta benedicció.

Sempre que els patiments de Crist desborden en les nostres vides el que desborda de nosaltres és el consol de Déu (2 Cor. 1: 5). És al·lucinant!

Una de les declaracions més belles de tota l'Escriptura es troba en el verset 4, "Ell ens conforta en totes les nostres adversitats,perquè nosaltres mateixos, gràcies al consòl que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena" (BCI). Quan travessem les dificultats, és difícil veure més enllà del nostre dolor. Però trobem un gran propòsit en el nostre patiment quan ens adonem que les nostres experiències serviran de confort únic per a altres persones que passin proves similars.

El patiment i el consol de Crist van junts a la nostra vida, l'un al costat de l'altre. Com a cristians, no hem de patir mai sense el consol de Crist, i crec que hi ha certs consols que mai coneixerem sense el seu patiment corresponent. Si estàs passant per una prova, potser insuportable, molt més enllà de la vostra capacitat de suportar, acostat al consol de Déu que et ve ​​directament de la persona de Jesús a la teva vida. Ho promet en mesura al teu dolor. Quan hagis rebut el consol de Déu, estaràs ansiós per curar les ferides d’una altra persona que pateix un dolor similar perquè el consol de Déu es desborda per naturalesa. Tindràs més que suficient per compartir.

[1] David E. Garland, The New American Commentary, volum 29, 2 Corinthians (Nashville: Broadman & Holman Publishers, 1999) pubicat el 7 d'agost de 2017 a < em>mywsb.com.