Totes Les Coses NovesMostra

La vida cristiana és, efectivament, una paradoxa. El que Jesús estima és contrari a allò al que ens aferrem en els nostres estats naturals.

Segona de Corintis és una carta sobre coses oposades. És una carta sobre la aventura de la fe que consisteix en depositar tota la nostra esperança en Déu, tot i que, casí sempre ens sembla més segur i familiar confiar en la nostra pròpia força i orgull per sobreviure. Es tracta d’una pau duradora que mantenim al lloc més pregon de les nostres ànimes, que es produeix quan els nostres pecats ja no compten contra nosaltres perquè Déu va enviar al seu Fill Jesús al món, que va carregar els nostres pecats. Pau anomena això reconciliació.

Quan Paul va arribar a principis dels anys 50 d. de C. Corint estava a l’apogeu del seu desenvolupament. Corint era un epicentre comercial del sud de Grècia, pròsper, ric i impregnat d’una combinació de la cultura grega i romana. L'antiga ciutat de Corint presumia de tot el que podries desitjar. Però, com sabem: tenir accés a tot allò que podríem desitjar, no sempre serà el que pensàvem que volíem.

La riquesa de la cultura de Corint tenia el seu desavantatge, com passa amb les nostres pròpies ciutats modernes. La prostitució, l'esclavitud i la perversió sexual de tot tipus s’unien al seu territori. Els falsos déus eren per tot arreu.

Trobo aquesta carta molt encoratjadora perquè si l’església funcionava a Corint, pot funcionar als llocs que jo i tu habitem. Reconec que de vegades crec que el nostre món ha anat massa lluny amb l’abús, el racisme i la depravació moral. Tanmateix, si l'evangeli de Jesús va transformar les prostitutes de Corint, pagans opressivament rics, i dirigents de la sinagoga, les bones notícies de Jesucrist poden transformar les persones de les nostres ciutats d'avui en dia. I tot i que a vegades he estat temptat de pensar que el poble de Déu només es troba en entorns religiosos, Déu tenia el Seu poble a Corint. Igual que Ell ens té a tu a mi en els entorns culturals on vivim. Segona de Corintis ens recorda que l’església de Déu brilla més fort a la foscor que no pas als santuaris ja il·luminats.

A mesura que progressem a través de 2 Corintis, estiguis a l’aguait de les coses oposades. Observa la manera en què Pau estima incondicionalment als Corintis. A mesura que consideres les sorprenents diferències, no oblidis mai que se t'ha atribuït la possibilitat de viure bellament i clarament apartat, ja que, des de la mort i la resurrecció de Jesús, el vell ha desaparegut. L’última vegada que ho he comprovat, el nou i el vell són totalment oposats.