La pregària alimenta la nostra fe

Quan veiem les grans necessitats i oportunitats del món, pot ser temptador amagar-nos o pensar que hem d'esforçar-nos per resoldre-les. Però volem respondre amb obediència i fe i fer allò que Jesús ens va dir davant el repte d'una “gran collita amb pocs segadors”, i això és primer pregar. Preguem amb valentia i insistència perquè l'amo dels segats faci el que ha promès: enviar segadors. Per impulsar -nos.

La pregària allibera el seu poder, presència i provisió a les nostres vides.

És sorprenent que fins i tot puguem dir les paraules "Pare nostre", com veiem a Mateu 6:9. Déu és sant i impressionant en tots els sentits, però també és el nostre Pare, que no només ens convida a parlar-li, sinó també a apropar-nos al seu tron de la gràcia (Hebreus 4:16). Déu ens estima amb un amor etern, a tant punt que va donar el seu Fill únic per nosaltres (Joan 3:16).

Quan preguem a Déu en nom de Jesús, no estem pregant a cap poder còsmic impersonal o desinteressat. Ell sap el nombre de pèls del teu cap. Ell va conèixer el teu destí des de que vas néixer. T'ha escollit i t'ha aprovat. T'estima tant, i per això escolta sincerament quan pregues!

A mesura que ens comprometem a pregar per una gran collita del Regne, posant noms a les necessitats del món i a les nostres, Déu alimenta la nostra pròpia fe. El seu Esperit actua en nosaltres, a través nostre i cap a nosaltres mentre preguem, recordant-nos que som més que sol·licitants obedients davant Ell, que som estimats socis amb Ell.

Pregària:

Pare, gràcies perquè m'estimes i escoltes quan prego. Gràcies per respondre amb el poder, el temps i la bondat perfectes. Anomeno davant teu els de la meva família i comunitat que no et coneixen i et demano que enviïs persones a les seves vides que els proclamen Jesús. I prego perquè m'enviïs amb saviesa i valentia allà on em crides a pregar o a parlar del que has fet. Amén.