Crist, la nostra millor reina Ester

Esdres segons l’Evangeli

Crist és el nostre veritable descans

Les benediccions de la justificació

Fe i obres

El camí de Déu cap a la prosperitat

El caràcter d’un Servent de Déu

Els enemics amb qui ens enfrontem

De la foscor a la llum

La bondat i la grandesa de Déu

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch17" data-usfm="ACT.17">
 <div class="label">17</div><div class="s1">Avalot a Tessal&#242;nica</div><div class="p"> 1Passaren per Amf&#237;polis i Apol&#183;l&#242;nia i van arribar a Tessal&#242;nica, on els jueus tenien una sinagoga. 2Pau, com tenia per costum,#x an&#224; a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, basant-se en les Escriptures,#x 3explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d&#8217;entre els morts. I els deia:#x</div><div class="p">&#8211; El Messies &#233;s aquest Jes&#250;s que jo us anuncio.#x</div><div class="p"> 4Alguns d&#8217;ells van quedar conven&#231;uts i s&#8217;uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs#x que ja adoraven l&#8217;&#250;nic D&#233;u#x i amb no poques dones distingides. 5Per&#242; els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de J&#224;son,#x buscant Pau i Siles per dur-los davant l&#8217;assemblea del poble; 6per&#242;, com que no els hi van trobar, arrossegaren J&#224;son i alguns dels germans cap als magistrats#x tot cridant:</div><div class="p">&#8211; Aquests homes que han revoltat tot el m&#243;n, tamb&#233; han arribat aqu&#237;, 7i J&#224;son els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del C&#232;sar, dient que hi ha un altre rei, que &#233;s Jes&#250;s.#x</div><div class="p"> 8Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats. 9I van exigir una fian&#231;a de J&#224;son i dels altres abans de deixar-los anar.</div><div class="s1">Pau i Siles a Berea</div><div class="p"> 10Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus.#x 11Aquests eren m&#233;s bona gent que no pas els jueus de Tessal&#242;nica. Van acollir la Paraula amb tot l&#8217;inter&#232;s i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit. 12Molts d&#8217;ells es van convertir a la fe, a m&#233;s de no pocs grecs,#x tant dones distingides com homes. 13Per&#242; quan els jueus de Tessal&#242;nica van saber que Pau havia anunciat tamb&#233; a Berea la paraula de D&#233;u, s&#8217;hi presentaren a avalotar i remoure la gent.#x 14Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcci&#243; a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven all&#224;. 15Els qui condu&#239;en Pau el van portar fins a Atenes, i se&#8217;n tornaren amb l&#8217;enc&#224;rrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com m&#233;s aviat millor.#x</div><div class="s1">Pau a Atenes</div><div class="p"> 16Mentre Pau els esperava a Atenes, s&#8217;indignava de veure la ciutat plena d&#8217;&#237;dols. 17A la sinagoga s&#8217;adre&#231;ava als jueus i als qui adoraven l&#8217;&#250;nic D&#233;u,#x i a la pla&#231;a de la ciutat#x parlava cada dia amb els qui hi trobava. 18Tamb&#233; alguns fil&#242;sofs epicuris i estoics#x conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; deu voler dir aquest xerraire?</div><div class="q1">D&#8217;altres deien:</div><div class="p">&#8211; Sembla un predicador de divinitats estrangeres.</div><div class="q1">Parlaven aix&#237; perqu&#232; Pau els anunciava Jes&#250;s i la resurrecci&#243;.#x 19Llavors se l&#8217;endugueren amb ells i el van portar a l&#8217;Are&#242;pag#x tot dient-li:</div><div class="p">&#8211; Podr&#237;em saber qu&#232; &#233;s aquesta doctrina nova que tu ensenyes? 20Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldr&#237;em saber qu&#232; vol dir tot aix&#242;.</div><div class="p"> 21Cal tenir present que tots els atenesos, com tamb&#233; els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps m&#233;s de gust que contant o escoltant novetats.</div><div class="p"> 22Pau, dret al mig de l&#8217;Are&#242;pag, va parlar aix&#237;:#x</div><div class="p">&#8211; Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, 23perqu&#232;, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripci&#243;: &#8220;Al d&#233;u desconegut.&#8221;#x Doncs b&#233;, el que vosaltres adoreu sense con&#232;ixer &#233;s el que jo us anuncio. 24El D&#233;u que ha fet el m&#243;n i tot el que s&#8217;hi mou,#x Senyor com &#233;s de cel i terra, no habita en temples constru&#239;ts per mans d&#8217;home#x 25ni t&#233; necessitat que els homes el serveixin,#x ell que a tots d&#243;na vida, al&#232; i tota cosa. 26Ell va crear d&#8217;un sol home#x tota la ra&#231;a humana perqu&#232; habit&#233;s arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos#x i els l&#237;mits dels llocs on&#160;els homes han de viure,#x 27perqu&#232; cerquin D&#233;u. De fet, potser podrien acostar-s&#8217;hi a les palpentes i trobar-lo,#x perqu&#232; ell no &#233;s lluny de ning&#250; de nosaltres, 28ja que &#8220;en ell vivim, ens movem i som&#8221;.#x Aix&#237; ho han dit alguns dels vostres poetes: &#8220;Perqu&#232; nosaltres tamb&#233; som del seu llinatge.&#8221;#x 29Ara b&#233;, tot i que som del llinatge de D&#233;u, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a est&#224;tues d&#8217;or, de plata o de pedra, treballades per l&#8217;art i el talent dels homes.#x 30Aix&#237;, doncs, ara D&#233;u passa per alt els temps viscuts en la ignor&#224;ncia#x i fa saber als homes que tots i a tot arreu s&#8217;han de convertir.#x 31Ell ja t&#233; assenyalat el dia que ha de jutjar el m&#243;n amb just&#237;cia per mitj&#224; d&#8217;un home que ell mateix ha designat,#x i n&#8217;ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d&#8217;entre els morts.</div><div class="p"> 32Aix&#237; que sentiren parlar de resurrecci&#243; dels morts, alguns es van posar a riure, i d&#8217;altres digueren:</div><div class="p">&#8211; Sobre aquest punt ja t&#8217;escoltarem un altre dia.</div><div class="p"> 33Despr&#233;s d&#8217;aix&#242;, Pau es va retirar d&#8217;enmig d&#8217;ells. 34Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l&#8217;Areopagita,#x una dona que es deia D&#224;maris i uns quants m&#233;s.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch18" data-usfm="ACT.18">
 <div class="label">18</div><div class="s1">Pau a Corint</div><div class="p"> 1Despr&#233;s Pau va sortir d&#8217;Atenes i se&#8217;n va anar a Corint.#x 2All&#224; va trobar un jueu anomenat &#192;quila, originari del Pont, que acabava d&#8217;arribar d&#8217;It&#224;lia amb Priscil&#183;la,#x la seva muller, perqu&#232; Claudi havia decretat l&#8217;expulsi&#243; de tots els jueus de Roma.#x Pau s&#8217;un&#237; a ells 3i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s&#8217;estava a casa d&#8217;ells i treballaven plegats.#x 4Cada dissabte prenia la paraula a la sinagoga,#x intentant de conv&#232;ncer tant jueus com grecs.#x</div><div class="p"> 5Quan Siles i Timoteu van baixar de Maced&#242;nia,#x Pau es va dedicar plenament a la predicaci&#243; de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jes&#250;s &#233;s el Messies.#x 6Per&#242;, davant l&#8217;oposici&#243; dels jueus i les paraules injurioses que li adre&#231;aven, Pau s&#8217;espols&#224; els vestits, en senyal de trencament amb ells,#x i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Vosaltres sou els &#250;nics responsables del que us pugui passar.#x Jo no en tinc cap culpa. D&#8217;ara endavant anir&#233; als pagans.</div><div class="p"> 7Llavors abandon&#224; la sinagoga i se&#8217;n va anar a viure a casa d&#8217;un tal Tici Just, adorador de l&#8217;&#250;nic D&#233;u,#x que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga. 8Crisp, el cap de la sinagoga,#x va creure en el Senyor amb tota la seva fam&#237;lia,#x i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i&#160;es feien batejar.</div><div class="p"> 9Una nit, en una visi&#243;,#x el Senyor digu&#233; a Pau:</div><div class="p">&#8211; No tinguis por; continua parlant, no callis. 10Jo s&#243;c amb tu, i ning&#250; no et posar&#224; la m&#224; al damunt. Aqu&#237; a Corint tinc un poble molt nombr&#243;s.#x</div><div class="p"> 11Pau s&#8217;hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de D&#233;u.</div><div class="p"> 12En temps de Gal&#183;li&#243;, proc&#242;nsol d&#8217;Acaia,#x els jueus es van al&#231;ar tots a l&#8217;una contra Pau, el condu&#239;ren davant el tribunal 13i l&#8217;acusaven dient:</div><div class="p">&#8211; Aquest individu busca de conv&#232;ncer la gent d&#8217;adorar D&#233;u d&#8217;una manera contr&#224;ria a la Llei.#x</div><div class="p"> 14Per&#242; quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal&#183;li&#243; va replicar:</div><div class="p">&#8211; Jueus, si es tract&#233;s d&#8217;un crim o d&#8217;un delicte, us atendria com &#233;s de just&#237;cia; 15per&#242; com que es tracta de controv&#232;rsies sobre paraules i noms#x i sobre la vostra Llei, l&#8217;afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes q&#252;estions.#x</div><div class="p"> 16I els va treure del tribunal. 17Aleshores tots van agafar S&#242;stenes, el cap de la sinagoga,#x i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal&#183;li&#243;, res d&#8217;aix&#242; no li importava.</div><div class="s1">Retorn de Pau a Antioquia</div><div class="p"> 18Pau encara es qued&#224; for&#231;a dies a Corint. Despr&#233;s es va acomiadar dels germans i s&#8217;embarc&#224; cap a S&#237;ria.#x L&#8217;acompanyaven Priscil&#183;la i &#192;quila.#x A C&#232;ncrees s&#8217;havia rapat el cap, a causa d&#8217;una prometen&#231;a.#x 19Arribaren a Efes i all&#237; se separ&#224; d&#8217;ells dos. Va entrar a la sinagoga i adre&#231;&#224; la paraula als jueus.#x 20Ells li demanaren que s&#8217;hi qued&#233;s m&#233;s temps, per&#242; Pau no hi va accedir. 21I es va acomiadar d&#8217;ells dient-los:</div><div class="p">&#8211; Tornar&#233; una altra vegada a visitar-vos, si D&#233;u vol.</div><div class="q1">I se&#8217;n va anar d&#8217;Efes. 22Desembarc&#224; a Cesarea i, despr&#233;s de pujar a Jerusalem a saludar la comunitat,#x va baixar a Antioquia.</div><div class="ms2">Tercer viatge missioner (18,23-21,14)#x</div><div class="p"> 23Pau va passar algun temps a Antioquia.#x Despr&#233;s se&#8217;n va anar i recorregu&#233; successivament la regi&#243; de Gal&#224;cia#x i Fr&#237;gia, enfortint tots els deixebles.</div><div class="s1">Apol&#183;l&#243; predica a Efes</div><div class="p"> 24Un jueu d&#8217;origen alexandr&#237;, que es deia Apol&#183;l&#243;,#x home eloq&#252;ent i versat en les Escriptures, va arribar a Efes. 25L&#8217;havien instru&#239;t en el Cam&#237; del Senyor,#x i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jes&#250;s, encara que nom&#233;s coneixia el baptisme de Joan.#x 26Apol&#183;l&#243; es pos&#224; a parlar amb valentia a la sinagoga. Quan Priscil&#183;la i &#192;quila el van sentir, el prengueren a part i li exposaren m&#233;s exactament el Cam&#237; de D&#233;u. 27Com que ell volia anar-se&#8217;n a Acaia, els germans el van animar a fer-ho, i van escriure als deixebles que li donessin acolliment. En arribar a Acaia, va ser una gran ajuda per als qui, per la gr&#224;cia de D&#233;u, s&#8217;havien convertit a la fe: 28refutava p&#250;blicament els jueus amb energia i demostrava amb les Escriptures#x que Jes&#250;s &#233;s el Messies.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch19" data-usfm="ACT.19">
 <div class="label">19</div><div class="s1">Pau a Efes</div><div class="p"> 1Mentre Apol&#183;l&#243; era a Corint, Pau va rec&#243;rrer les regions de l&#8217;interior de l&#8217;&#192;sia#x i despr&#233;s va baixar a Efes.#x All&#224; va trobar uns deixebles 2i els pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; Ja vau rebre l&#8217;Esperit Sant, quan us vau convertir a la fe?</div><div class="q1">Ells li respongueren:</div><div class="p">&#8211; Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant.</div><div class="p"> 3Pau els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Doncs quin baptisme heu rebut?</div><div class="q1">Li contestaren:</div><div class="p">&#8211; El baptisme de Joan.</div><div class="p"> 4Llavors Pau digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Joan va batejar amb un baptisme de conversi&#243;,#x per&#242; deia al poble que creguessin en el qui vindria despr&#233;s d&#8217;ell,#x aix&#242; &#233;s, en Jes&#250;s.</div><div class="p"> 5En sentir aix&#242; es van fer batejar en el nom de Jes&#250;s, el Senyor, 6i quan Pau els impos&#224; les mans#x vingu&#233; damunt d&#8217;ells l&#8217;Esperit Sant. Es posaren a parlar en lleng&#252;es#x i profetitzaven. 7Entre tots eren uns dotze homes.#x</div><div class="p"> 8Despr&#233;s Pau va entrar a la sinagoga#x i durant tres mesos va predicar-hi amb valentia. Conversava sobre el Regne de D&#233;u#x amb els qui hi anaven i mirava de conv&#232;ncer-los. 9Veient, per&#242;, que alguns d&#8217;ells es resistien obstinadament a creure i malparlaven del Cam&#237; del Senyor#x davant de la gent, Pau va trencar amb ells, es va endur els deixebles, i des d&#8217;aleshores cada dia parlava a l&#8217;escola d&#8217;un tal Tir&#224;.#x 10Aix&#242; va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l&#8217;&#192;sia,#x tant jueus com grecs,#x van escoltar la paraula del Senyor.</div><div class="s1">Uns exorcistes jueus a Efes</div><div class="p"> 11D&#233;u feia prodigis extraordinaris per mitj&#224; de Pau;#x 12nom&#233;s calia aplicar als malalts un mocador o un cintur&#243; que haguessin tocat el seu cos perqu&#232; les malalties els deixessin i els esperits malignes en sortissin.#x</div><div class="p"> 13Alguns jueus, exorcistes ambulants, van provar d&#8217;invocar el nom de Jes&#250;s,#x el Senyor, sobre els qui estaven posse&#239;ts pels esperits malignes. Els deien:</div><div class="p">&#8211; Us conjuro per aquell Jes&#250;s que Pau predica!</div><div class="p"> 14Entre els qui feien aix&#242; hi havia set fills d&#8217;un tal Esceva, gran sacerdot jueu.#x 15Per&#242; l&#8217;esperit maligne els replic&#224;:</div><div class="p">&#8211; Conec Jes&#250;s i s&#233; qui &#233;s Pau. Per&#242; vosaltres, qui sou?</div><div class="p"> 16Llavors l&#8217;home posse&#239;t per l&#8217;esperit maligne s&#8217;abraon&#224; damunt d&#8217;ells, els domin&#224; i els colpej&#224; tots amb tanta viol&#232;ncia que van haver de fugir d&#8217;aquella casa nus i malferits.#x 17La not&#237;cia es va escampar entre tots els habitants d&#8217;Efes, tant jueus com grecs.#x Un gran temor s&#8217;apoder&#224; de tothom, i lloaven la grandesa del nom de Jes&#250;s, el Senyor.</div><div class="p"> 18Molts dels qui s&#8217;havien convertit a la fe venien a recon&#232;ixer les seves pr&#224;ctiques anteriors i a manifestar-les p&#250;blicament. 19Un bon nombre dels qui s&#8217;havien dedicat a la m&#224;gia van amuntegar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Es va calcular el valor dels llibres i pujava a cinquanta mil monedes de plata. 20Aix&#237; la paraula del Senyor s&#8217;anava estenent i consolidant de manera poderosa.#x</div><div class="s1">Pau, decidit a encaminar-secap a Jerusalem i Roma</div><div class="p"> 21Quan tot aix&#242; s&#8217;hagu&#233; acomplert, Pau, guiat per l&#8217;Esperit,#x prengu&#233; la decisi&#243;#x d&#8217;encaminar-se a Jerusalem, passant per Maced&#242;nia i Acaia, i es digu&#233; que, despr&#233;s de ser a Jerusalem, li calia#x igualment veure Roma. 22Llavors envi&#224; a Maced&#242;nia dos dels seus ajudants, Timoteu i Erast, mentre ell es quedava encara algun temps a l&#8217;&#192;sia.#x</div><div class="s1">Avalot a Efes</div><div class="p"> 23Per aquells dies es va produir un gran aldarull a prop&#242;sit del Cam&#237; del Senyor.#x 24Un tal Demetri, argenter, tenia ocupats molts orfebres a fer reproduccions en plata del temple d&#8217;&#192;rtemis,#x i els procurava aix&#237; grans beneficis. 25Demetri els va convocar, amb altres treballadors d&#8217;oficis semblants, i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Companys, tots sabeu que amb aquesta feina ens guanyem b&#233; la vida. 26Tamb&#233; veieu i sentiu a dir que, tant a Efes com en gaireb&#233; tota l&#8217;&#192;sia, aquest Pau ha conven&#231;ut i enredat molta gent, dient-los que els qui les nostres mans fabriquen no s&#243;n d&#233;us.#x 27Aix&#242; no solament posa en perill el cr&#232;dit de la nostra professi&#243;, sin&#243; que el mateix temple de la gran deessa &#192;rtemis acabar&#224; tingut per no res i quedar&#224; arru&#239;nada la majestat d&#8217;aquella que &#233;s venerada en tota l&#8217;&#192;sia i arreu del m&#243;n.</div><div class="p"> 28Tot just van sentir aquestes paraules, es posaren a cridar plens de r&#224;bia:</div><div class="p">&#8211; &#201;s gran, l&#8217;&#192;rtemis dels efesis!</div><div class="p"> 29Tota la ciutat es va omplir de confusi&#243; i es precipitaren en massa al teatre,#x arrossegant amb ells els macedonis Gaius#x i Aristarc,#x companys de viatge de Pau. 30El mateix Pau volia presentar-se davant el poble, per&#242; els deixebles no li ho van permetre. 31Fins i tot alguns que ocupaven alts c&#224;rrecs a l&#8217;&#192;sia#x i que eren amics d&#8217;ell li van enviar un missatge demanant-li que no s&#8217;expos&#233;s a anar al teatre. 32L&#8217;assemblea estava en plena confusi&#243;: els uns cridaven una cosa, els altres una altra, i la majoria ni tan sols sabien per qu&#232; s&#8217;havien reunit. 33Tamb&#233; hi havia un tal Alexandre, que havia estat enviat pels jueus. Alguns de la multitud el van informar de l&#8217;assumpte.#x Llavors ell va fer senyal amb la m&#224; amb intenci&#243; de donar una explicaci&#243; al poble. 34Per&#242; tan bon punt es van adonar que era jueu, es posaren a cridar tots a l&#8217;una durant gaireb&#233; dues hores:#x</div><div class="p">&#8211; &#201;s gran, l&#8217;&#192;rtemis dels efesis!</div><div class="p"> 35Finalment el canceller de la ciutat va poder calmar la gent dient-los:</div><div class="p">&#8211; Efesis, &#191;qui no sap que la vostra ciutat &#233;s la guardiana del temple de la gran &#192;rtemis i de la seva imatge caiguda del cel? 36Per tant, ja que aix&#242; &#233;s innegable, conv&#233; que us calmeu i no actueu impulsivament. 37Els homes que heu portat aqu&#237; no s&#243;n culpables ni de sacrilegi ni de blasf&#232;mia contra la nostra deessa. 38Aix&#237;, doncs, si Demetri i els seus orfebres han de presentar una causa contra alg&#250;, que vagin a les audi&#232;ncies i als proc&#242;nsols: all&#237; podran acusar-se totes les parts en litigi. 39I si hi ha altres reclamacions a fer, les tractarem en l&#8217;assemblea ordin&#224;ria. 40Per&#242; ara ens exposem a ser acusats de sedici&#243; pel que avui ha passat, ja que no hi ha cap motiu que ens permeti de justificar aquest tumult.#x</div><div class="p">I despr&#233;s de dir aix&#242; va dissoldre l&#8217;assemblea.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch20" data-usfm="ACT.20">
 <div class="label">20</div><div class="s1">Pau a Maced&#242;nia i Gr&#232;cia</div><div class="p"> 1Quan s&#8217;hagu&#233; calmat l&#8217;avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n&#8217;acomiad&#224; i se n&#8217;an&#224; cap a Maced&#242;nia. 2Recorregu&#233; aquelles regions exhortant llargament els germans i arrib&#224; finalment a Gr&#232;cia.#x 3Aqu&#237; pass&#224; tres mesos#x i, quan anava a embarcar-se cap a S&#237;ria, informat que els jueus li havien parat una emboscada, decid&#237; de tornar per Maced&#242;nia.#x 4L&#8217;acompanyaven S&#242;patre, fill de Pirrus, de Berea; Aristarc i Segon, de Tessal&#242;nica; Gaius, de Derbe;#x Timoteu,#x i dos de l&#8217;&#192;sia, T&#237;quic#x i Tr&#242;fim.#x 5Tots aquests s&#8217;avan&#231;aren i ens van esperar#x a Tr&#242;ada. 6Nosaltres, passats els dies de la festa dels &#192;zims,#x ens f&#233;rem a la mar des de Filips i al cap de cinc dies els aconsegu&#237;rem a Tr&#242;ada, on vam quedar-nos set dies.</div><div class="s1">Pau a Tr&#242;ada. Resurrecci&#243; d&#8217;un noi</div><div class="p"> 7El primer dia de la setmana &#8211;el diumenge&#8211;,#x ens vam reunir per partir el pa.#x Pau, que havia d&#8217;anar-se&#8217;n l&#8217;endem&#224;, els adre&#231;ava la paraula i va allargar la predicaci&#243; fins a mitjanit. 8A la sala de la casa on ens hav&#237;em reunit hi havia moltes ll&#224;nties. 9Un noi que es deia &#200;utic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va v&#232;ncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l&#8217;aixecaren ja mort. 10Llavors Pau va baixar, es va estirar al damunt del noi i, tot abra&#231;ant-lo, digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No us inquieteu, que el noi viu.#x</div><div class="p"> 11Pau se&#8217;n torn&#224; a dalt, part&#237; el pa i en menj&#224;. Despr&#233;s va continuar parlant for&#231;a estona, fins a trenc d&#8217;alba, i se n&#8217;an&#224;. 12Al noi se l&#8217;endugueren viu amb gran consol de tots.#x</div><div class="s1">Pau arriba a Milet</div><div class="p"> 13Nosaltres ens avan&#231;&#224;rem per mar cap a Assos, on hav&#237;em de recollir Pau. Aix&#237; ho va ordenar, ja que ell volia fer el viatge per terra. 14Quan ens va retrobar a Assos, el vam recollir i arrib&#224;rem a Mitilene.#x 15Salp&#224;rem d&#8217;all&#237; i l&#8217;endem&#224; &#233;rem a l&#8217;altura de Quios, el dia seg&#252;ent pass&#224;vem davant de Samos i l&#8217;altre arrib&#224;vem a Milet. 16Pau havia decidit de no fer escala a Efes per no perdre temps a l&#8217;&#192;sia:#x tenia pressa per ser a Jerusalem, si li era possible, el dia de Pentecosta.</div><div class="s1">Discurs de Pau als dirigents de l&#8217;esgl&#233;sia d&#8217;Efes</div><div class="p"> 17Des de Milet, Pau va enviar a buscar a Efes els qui presidien aquesta esgl&#233;sia.#x 18Un cop arribats, els digu&#233;:#x</div><div class="p">&#8211; Ja sabeu com m&#8217;he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l&#8217;&#192;sia:#x 19he servit el Senyor amb tota humilitat i amb ll&#224;grimes, enmig de les proves que m&#8217;han vingut de les ins&#237;dies dels jueus. 20No he deixat de dir-vos res que us pogu&#233;s ser &#250;til: us he predicat i ensenyat en p&#250;blic i per les cases, 21insistint tant a jueus com a grecs#x que es convertissin a D&#233;u i creguessin en Jes&#250;s, nostre Senyor.</div><div class="p"> 22&#187;Ara, encadenat per l&#8217;Esperit,#x me&#8217;n vaig a Jerusalem. Ignoro el que m&#8217;hi ha de passar; 23nom&#233;s s&#233; que, a cada ciutat on arribo, l&#8217;Esperit Sant m&#8217;adverteix que m&#8217;hi esperen cadenes i sofriments. 24Per&#242; no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el cam&#237; i el ministeri que vaig rebre de Jes&#250;s, el Senyor: donar testimoni de l&#8217;evangeli de la gr&#224;cia de D&#233;u.#x</div><div class="p"> 25&#187;I ara, jo s&#233; que ning&#250; de vosaltres no em tornar&#224; a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne.#x 26Per aix&#242; us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si alg&#250; de vosaltres es perd,#x 27ja que no he deixat d&#8217;anunciar-vos tot el designi de D&#233;u. 28Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat,#x del qual l&#8217;Esperit Sant us ha fet encarregats#x perqu&#232; pastureu l&#8217;Esgl&#233;sia de D&#233;u, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill.#x</div><div class="p"> 29&#187;S&#233; que despr&#233;s de la meva parten&#231;a#x s&#8217;introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. 30Fins i tot d&#8217;entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdici&#243; per arrossegar els deixebles darrere d&#8217;ells. 31Per tant, estigueu alerta i recordeu que durant tres anys,#x de nit i de dia, no he parat d&#8217;exhortar amb ll&#224;grimes cada un de vosaltres.</div><div class="p"> 32&#187;Ara us confio a D&#233;u i a la paraula de la seva gr&#224;cia, que t&#233; prou poder#x per a edificar i donar l&#8217;heretat a tots els qui ha santificat.#x</div><div class="p"> 33&#187;De ning&#250; no he desitjat plata ni or ni vestits; 34vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat all&#242; que necessit&#224;vem jo mateix i els qui anaven amb mi.#x 35Sempre us he mostrat que conv&#233; de treballar aix&#237; per no escandalitzar els febles,#x recordant les paraules de Jes&#250;s, el Senyor, quan digu&#233;: &#8220;Fa m&#233;s feli&#231; donar que rebre.&#8221;#x</div><div class="p"> 36Despr&#233;s de dir aquestes paraules, Pau s&#8217;agenoll&#224; i va pregar amb tots ells.#x 37Llavors tothom esclat&#224; en plors, i se li tiraven al coll i el besaven, 38afligits sobretot perqu&#232; els havia dit que ja no el tornarien a veure. Despr&#233;s el van acompanyar fins a la nau.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkPSA">
 <div class="chapter ch73" data-usfm="PSA.73">
 <div class="label">73</div><div class="s1">Realment, D&#233;u &#233;s bo amb Israel#x</div><div class="d"> 1Salm. Del recull d&#8217;Assaf.#x</div><div class="b"></div><div class="q1">Realment, D&#233;u &#233;s bo amb Israel,#x</div><div class="q1">&#233;s bo amb els qui s&#243;n nets de cor.#x</div><div class="q1"> 2Per&#242; jo he estat a punt de desviar-me,</div><div class="q1">i ja quasi relliscaven els meus peus,</div><div class="q1"> 3d&#8217;enveja que sentia pels injustos,</div><div class="q1">veient el benestar dels insolents.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 4Sense neguits arriben a la mort,#x</div><div class="q1">van tips, s&#243;n corpulents;</div><div class="q1"> 5no passen penes com els altres,</div><div class="q1">no sofreixen com tothom.</div><div class="q1"> 6L&#8217;orgull els fa de collaret,</div><div class="q1">duen per vestit la viol&#232;ncia;#x</div><div class="q1"> 7els seus ulls brillen satisfets,</div><div class="q1">traspuen les ambicions del seu cor.#x</div><div class="q1"> 8Escarneixen i parlen de fer mal;</div><div class="q1">es posen altius i amenacen,</div><div class="q1"> 9desafien el cel com si res</div><div class="q1">i xerren de tot a la terra.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 10Per aix&#242;, D&#233;u guia cap a ells el seu poble,</div><div class="q1">que beu aquelles aig&#252;es i es diu:#x</div><div class="q1"> 11&#171;Com pot ser que D&#233;u no ho s&#224;piga,</div><div class="q1">que l&#8217;Alt&#237;ssim no ho entengui?#x</div><div class="q1"> 12Mireu com aquests injustos</div><div class="q1">acumulen tranquils les riqueses!&#187;</div><div class="b"></div><div class="q1"> 13Qu&#232; en trec, realment, de guardar pur el meu cor</div><div class="q1">i de rentar-me les mans en senyal d&#8217;innoc&#232;ncia?#x</div><div class="q1"> 14A cada instant haig de sofrir,</div><div class="q1">m&#8217;he de veure castigat tot el dia.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 15Si jo pens&#233;s: &#171;Parlar&#233; com ells&#187;,</div><div class="q1">trairia els qui s&#243;n els teus fills.#x</div><div class="q1"> 16M&#8217;esfor&#231;ava per entendre-ho,</div><div class="q1">m&#8217;hi esfor&#231;ava in&#250;tilment,#x</div><div class="q1"> 17fins que, entrant al santuari de D&#233;u,</div><div class="q1">he compr&#232;s el dest&#237; dels injustos.</div><div class="q1"> 18Realment, els has posat en un cam&#237; rellisc&#243;s,#x</div><div class="q1">que els precipita a la ru&#239;na.</div><div class="q1"> 19Com han quedat de sobte desolats,</div><div class="q1">consumits en un moment, sense deixar rastre!</div><div class="q1"> 20De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor,</div><div class="q1">com d&#8217;un somni, que en llevar-nos s&#8217;esvaeix.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 21Mentre el meu cor s&#8217;exasperava</div><div class="q1">i se sentia irritat dintre meu,</div><div class="q1"> 22jo era incapa&#231; d&#8217;entendre-ho:</div><div class="q1">davant teu era est&#250;pid, com les b&#232;sties.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 23Per&#242; jo sempre estic al teu costat,</div><div class="q1">i tu agafes la meva m&#224; dreta.</div><div class="q1"> 24Em guies amb el teu consell,</div><div class="q1">i despr&#233;s em prendr&#224;s a la gl&#242;ria.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 25Qui m&#233;s, fora de tu, tinc en el cel?</div><div class="q1">Si estic amb tu, res no desitjo a la terra.</div><div class="q1"> 26El meu cos i el meu cor es desfaran,</div><div class="q1">per&#242; D&#233;u, la roca del meu cor,</div><div class="q1">ser&#224; sempre la meva possessi&#243;.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 27Els qui de tu s&#8217;allunyen es perden,</div><div class="q1">fas que es perdin els qui et s&#243;n infidels.#x</div><div class="q1"> 28Per&#242;, per a mi, &#233;s bo d&#8217;estar prop de D&#233;u,#x</div><div class="q1">de cercar en el Senyor D&#233;u el meu refugi,</div><div class="q1">i poder contar totes les seves obres.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkPSA">
 <div class="chapter ch74" data-usfm="PSA.74">
 <div class="label">74</div><div class="s1">No oblidis els teus pobres per sempre#x</div><div class="d"> 1Cant.#x Del recull d&#8217;Assaf.#x</div><div class="b"></div><div class="q1">Per qu&#232; t&#8217;obstines, D&#233;u nostre, a rebutjar-nos</div><div class="q1">i t&#8217;indignes amb el ramat que pastures?#x</div><div class="q1"> 2Recorda&#8217;t del poble que en altre temps et vas fer teu,#x</div><div class="q1">de la tribu i l&#8217;heretat que has redimit,</div><div class="q1">de la muntanya de Si&#243; on residies.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 3Adre&#231;a-hi els teus passos,</div><div class="q1">que ara &#233;s una ru&#239;na completa:</div><div class="q1">els enemics han devastat el santuari.#x</div><div class="q1"> 4Baladrejant en el lloc dels teus aplecs,</div><div class="q1">els teus adversaris hi han hissat els estendards.</div><div class="q1"> 5S&#8217;assemblaven als qui branden les destrals</div><div class="q1">en un bosc impenetrable,</div><div class="q1"> 6quan estellaven amb maces i tascons</div><div class="q1">totes les motllures i els relleus.</div><div class="q1"> 7Han calat foc al santuari,#x l&#8217;han arrasat,</div><div class="q1">han profanat el lloc de resid&#232;ncia del teu nom.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 8Es deien dintre seu: &#171;Destru&#239;m-los d&#8217;un cop!&#187;#x</div><div class="q1">Han cremat en el pa&#237;s els llocs de culte.</div><div class="q1"> 9No veiem les nostres senyeres,</div><div class="q1">ja no ens queda cap profeta,#x</div><div class="q1">i ning&#250; de nosaltres no sap quant durar&#224;.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 10Fins quan,#x D&#233;u nostre, ens insultar&#224;#x l&#8217;opressor?</div><div class="q1">Gosar&#224; l&#8217;adversari menysprear el teu nom per sempre?</div><div class="q1"> 11Per qu&#232; retires la teva m&#224;</div><div class="q1">i la mantens inactiva sobre el pit?</div><div class="b"></div><div class="q1"> 12Per&#242; tu, oh D&#233;u, des de sempre ets el meu rei,</div><div class="q1">victori&#243;s arreu de la terra.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 13Vas dividir la mar amb gran poder,#x</div><div class="q1">i trencares els caps dels monstres marins.#x</div><div class="q1"> 14Vas esclafar els caps de Leviatan#x</div><div class="q1">i convidares a menjar-se&#8217;l gent que s&#243;n feres.#x</div><div class="q1"> 15Vas obrir fonts i torrents,#x</div><div class="q1">i vas eixugar rius inestroncables.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 16Teu &#233;s el dia, teva &#233;s la nit;</div><div class="q1">vas fixar la lluna i el sol.</div><div class="q1"> 17Vas marcar els l&#237;mits de la terra;</div><div class="q1">l&#8217;estiu i l&#8217;hivern, tu vas formar-los.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 18Recorda,#x Senyor, que l&#8217;enemic t&#8217;insulta,</div><div class="q1">que un poble insensat menysprea el teu nom.</div><div class="q1"> 19No donis la teva t&#243;rtora a les feres,</div><div class="q1">no oblidis els teus pobres per sempre.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 20Tingues present l&#8217;alian&#231;a:</div><div class="q1">les coves del pa&#237;s s&#243;n caus de viol&#232;ncia.</div><div class="q1"> 21Que els oprimits no se&#8217;n vagin defraudats,</div><div class="q1">que els desvalguts i els pobres llo&#239;n el teu nom.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 22Al&#231;a&#8217;t, D&#233;u nostre, a defensar la teva causa!#x</div><div class="q1">Recorda que tot el dia t&#8217;insulta l&#8217;insensat.</div><div class="q1"> 23No oblidis la crid&#242;ria dels adversaris,</div><div class="q1">l&#8217;avalot incessant dels qui s&#8217;alcen contra teu.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Same Page SummerMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats