Crist, la nostra millor reina Ester

Esdres segons l’Evangeli

Crist és el nostre veritable descans

Les benediccions de la justificació

Fe i obres

El camí de Déu cap a la prosperitat

El caràcter d’un Servent de Déu

Els enemics amb qui ens enfrontem

De la foscor a la llum

La bondat i la grandesa de Déu

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch25" data-usfm="ACT.25">
 <div class="label">25</div><div class="s1">Pau, davant de Festus, apel&#183;la al C&#232;sar</div><div class="p"> 1Tres dies despr&#233;s de la seva entrada a la prov&#237;ncia,#x Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d&#8217;ell per acusar Pau#x i li demanaven 3que els conced&#237;s el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel cam&#237;.#x 4Per&#242; Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. 5Els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home &#233;s culpable d&#8217;alguna cosa, que presentin l&#8217;acusaci&#243;.</div><div class="p"> 6Festus es qued&#224; a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i despr&#233;s baix&#224; a Cesarea. L&#8217;endem&#224; mateix es va asseure al tribunal i orden&#224; que portessin Pau. 7Tan bon punt Pau va compar&#232;ixer, els jueus que tamb&#233; havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d&#8217;ell, comen&#231;aren a presentar c&#224;rrecs molt greus, per&#242; eren incapa&#231;os de provar-los.#x 8Pau es defensava dient:</div><div class="p">&#8211; No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple,#x ni al C&#232;sar.</div><div class="p"> 9Per&#242; Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:</div><div class="p">&#8211; &#191;Est&#224;s disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d&#8217;aquestes acusacions?</div><div class="p"> 10Pau respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; S&#243;c davant el tribunal del C&#232;sar, i &#233;s aqu&#237; on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. 11Si s&#243;c culpable, si he com&#232;s una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; per&#242; si aquests m&#8217;acusen sense fonament, ning&#250; no t&#233; dret a deixar-me a merc&#232; d&#8217;ells. Apel&#183;lo al C&#232;sar.#x</div><div class="p"> 12Llavors Festus, despr&#233;s de deliberar amb el seu consell, va respondre:</div><div class="p">&#8211; Has apel&#183;lat al C&#232;sar; al C&#232;sar anir&#224;s.</div><div class="s1">Pau davant de Festus, Agripa i Bernice#x</div><div class="p"> 13Alguns dies m&#233;s tard, el rei Agripa i Bernice#x van arribar a Cesarea per saludar Festus. 14Com que s&#8217;hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Tinc aqu&#237; un home que F&#232;lix va deixar a la pres&#243;.#x 15Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus#x a demanar-me que el condemn&#233;s. 16Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d&#8217;acarar-lo amb els qui l&#8217;acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se. 17Ells, aleshores, van venir amb mi aqu&#237; a Cesarea i, sense cap dilaci&#243;, l&#8217;endem&#224; mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l&#8217;acusat. 18Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap c&#224;rrec sobre els delictes que jo hauria sospitat. 19Tan sols mantenien amb ell algunes controv&#232;rsies sobre la seva religi&#243;#x i sobre un tal Jes&#250;s que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu. 20Jo, per la meva part, em trobava indec&#237;s sobre aquestes q&#252;estions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per ser-hi judicat sobre les acusacions presentades. 21Per&#242; Pau va interposar una apel&#183;laci&#243; perqu&#232; el seu cas fos reservat a la jurisdicci&#243; de l&#8217;emperador,#x i he ordenat que continu&#239; pres fins que el pugui enviar al C&#232;sar.</div><div class="p"> 22Agripa digu&#233; a Festus:</div><div class="p">&#8211; Tamb&#233; jo voldria escoltar aquest home.</div><div class="q1">Festus li contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; Dem&#224; mateix el sentir&#224;s.</div><div class="p"> 23L&#8217;endem&#224;, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d&#8217;audi&#232;ncies, acompanyats de tribuns#x i de personatges importants de la ciutat. Despr&#233;s, per ordre de Festus, Pau fou introdu&#239;t a la sala. 24Festus digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aqu&#237;, m&#8217;han vingut a demanar cridant que no se l&#8217;havia de deixar viure m&#233;s.#x 25Jo, per la meva part, he arribat a la conclusi&#243; que no ha com&#232;s res que mereixi la pena de mort.#x Per&#242; ell ha apel&#183;lat a l&#8217;emperador,#x i per aix&#242; he decidit d&#8217;enviar-l&#8217;hi. 26A prop&#242;sit d&#8217;ell, no tinc res de segur per a escriure al sobir&#224;.#x He volgut, per tant, fer-lo compar&#232;ixer davant vostre i especialment davant teu, rei Agripa, perqu&#232;, despr&#233;s de l&#8217;interrogatori, s&#224;piga qu&#232; escriure. 27Em semblaria ben absurd d&#8217;enviar un pres sense indicar els c&#224;rrecs presentats contra ell.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch26" data-usfm="ACT.26">
 <div class="label">26</div><div class="s1">Defensa de Pau davant d&#8217;Agripa</div><div class="p"> 1Agripa s&#8217;adre&#231;&#224; a Pau i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; T&#8217;&#233;s perm&#232;s d&#8217;exposar la teva causa.</div><div class="p">Pau al&#231;&#224; la m&#224; i va comen&#231;ar la seva defensa:#x</div><div class="p"> 2&#8211; Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu&#160;de les acusacions dels jueus, 3sobretot perqu&#232; ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paci&#232;ncia d&#8217;escoltar-me.</div><div class="p"> 4&#187;Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del comen&#231;ament entre els de la meva naci&#243; i a Jerusalem. 5Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup m&#233;s estricte de la nostra religi&#243;.#x 6I si ara m&#8217;han portat a judici &#233;s per l&#8217;esperan&#231;a en la promesa que D&#233;u va fer als nostres pares;#x 7&#233;s la promesa que les nostres dotze tribus#x esperen veure acomplerta donant-li culte constantment nit i dia.#x Per aquesta esperan&#231;a, oh rei, s&#243;c acusat pels jueus. 8Per qu&#232; haur&#237;eu de trobar incre&#239;ble que D&#233;u ressusciti els morts?</div><div class="p"> 9&#187;Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom#x de Jes&#250;s de Natzaret. 10I aix&#237; vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la pres&#243; molts del poble sant,#x i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort.#x 11I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per for&#231;ar-los a renegar.#x La gran r&#224;bia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres.#x</div><div class="p"> 12&#187;Aix&#237;, doncs, en una ocasi&#243; jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots.#x 13Cap al migdia, tot fent cam&#237;, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m&#8217;acompanyaven una llum que venia del cel, m&#233;s resplendent que el sol. 14Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus:#x</div><div class="p">&#187;&#8211; Saule, Saule,#x per qu&#232; em persegueixes?#x &#201;s in&#250;til que tiris guitzes contra l&#8217;agull&#243;.#x</div><div class="p"> 15&#187;Jo vaig preguntar:</div><div class="p">&#187;&#8211; Qui ets, Senyor?</div><div class="p">&#187;El Senyor em respongu&#233;:</div><div class="p">&#187;&#8211; Jo s&#243;c Jes&#250;s, el qui tu persegueixes. 16Per&#242; aixeca&#8217;t, posa&#8217;t dret: m&#8217;he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et far&#233; veure. 17Jo ara t&#8217;allibero del teu poble i de les nacions paganes; a elles t&#8217;envio#x 18perqu&#232; els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum,#x del poder de Satan&#224;s a D&#233;u, i perqu&#232;, creient en mi, rebin el perd&#243; dels pecats i l&#8217;heretat reservada als qui ell ha santificat.#x</div><div class="p"> 19&#187;D&#8217;aleshores en&#231;&#224;, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visi&#243; celestial, 20sin&#243; que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, despr&#233;s per tot el territori de Judea, i finalment als pagans.#x Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a D&#233;u i donar els fruits que demana la conversi&#243;.#x 21Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me.#x 22Per&#242;, amb l&#8217;ajut que he rebut de D&#233;u, em mantinc ferm fins al dia d&#8217;avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d&#8217;all&#242; que els profetes i Mois&#232;s van anunciar que passaria:#x 23que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d&#8217;entre els morts#x i portaria aix&#237; la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.#x</div><div class="p"> 24Quan Pau hagu&#233; arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:</div><div class="p">&#8211; Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.</div><div class="p"> 25Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Jo no s&#243;c boig, il&#183;lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic s&#243;n certes i assenyades. 26El rei, a qui m&#8217;adre&#231;o amb tota confian&#231;a, n&#8217;est&#224; prou assabentat, i estic conven&#231;ut que no ignora res de tot aix&#242;, perqu&#232; no &#233;s pas en un rac&#243; de m&#243;n que aquests fets han succe&#239;t. 27Rei Agripa, creus en els profetes? S&#233; que hi creus!#x</div><div class="p"> 28Agripa respongu&#233; a Pau:</div><div class="p">&#8211; Falta ben poc perqu&#232; em convencis de fer-me cristi&#224;!#x</div><div class="p"> 29Pau li replic&#224;:</div><div class="p">&#8211; Tant de bo D&#233;u volgu&#233;s que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sin&#243; tamb&#233; tots els qui avui m&#8217;escolteu, arrib&#233;ssiu a ser el que jo s&#243;c, per&#242; sense les cadenes que porto!</div><div class="p"> 30El rei i el governador es van aixecar i tamb&#233; Bernice i els qui seien amb ells. 31Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:</div><div class="p">&#8211; Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o pres&#243;.#x</div><div class="p"> 32Agripa va dir a Festus:</div><div class="p">&#8211; Si no hagu&#233;s apel&#183;lat al C&#232;sar,#x se&#8217;l podria deixar en llibertat.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch27" data-usfm="ACT.27">
 <div class="label">27</div><div class="ms2">Viatge de Pau a Roma (27,1-28,16)#x</div><div class="s1">Comen&#231;ament del viatge</div><div class="p"> 1Quan van decidir que ens embarqu&#233;ssim#x cap a It&#224;lia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centuri&#243; que es deia Juli, de la cohort Augusta.#x 2Vam pujar en una nau adramitena#x que anava cap a les costes de l&#8217;&#192;sia i ens f&#233;rem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessal&#242;nica.#x 3L&#8217;endem&#224; arrib&#224;rem a Sid&#243;. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permet&#233; d&#8217;anar a trobar els seus amics#x i de rebre&#8217;n totes les atencions. 4Salp&#224;rem de Sid&#243; i vam navegar a recer de Xipre, perqu&#232; els vents eren contraris. 5Despr&#233;s, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cil&#237;cia i de Pamf&#237;lia i arrib&#224;rem a Mira de L&#237;cia. 6All&#237; el centuri&#243; va trobar una nau alexandrina que anava a It&#224;lia#x i ens hi f&#233;u embarcar. 7Durant for&#231;a dies la navegaci&#243; fou lenta i ens va costar d&#8217;arribar a l&#8217;altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone. 8El vam costejar amb dificultat i arrib&#224;rem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.</div><div class="p"> 9Havia transcorregut for&#231;a temps, i entr&#224;vem ja a l&#8217;&#232;poca de la navegaci&#243; perillosa, perqu&#232; havia passat fins i tot el dia de l&#8217;Expiaci&#243;.#x Pau els advertia:</div><div class="p"> 10&#8211; Companys, estic veient que la navegaci&#243; portar&#224; mals i p&#232;rdues greus a la nau i a la c&#224;rrega, i fins i tot a les nostres vides.</div><div class="p"> 11Per&#242; el centuri&#243; feia m&#233;s cas del timoner i del patr&#243; que no pas de les paraules de Pau. 12D&#8217;altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l&#8217;hivern; per aix&#242; la majoria foren del parer de salpar d&#8217;all&#237; i provar d&#8217;arribar a F&#232;nix, un port de Creta que mira a garb&#237; i a mestral,#x i quedar-nos-hi durant l&#8217;hivern.</div><div class="s1">La tempesta#x</div><div class="p"> 13Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren &#224;ncores i costejaren Creta de molt a prop. 14Per&#242; poc despr&#233;s es va girar del costat de l&#8217;illa una ventada forta que s&#8217;anomena gregalada;#x 15la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva. 16Passant a frec d&#8217;una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines pogu&#233;rem apoderar-nos del bot. 17Despr&#233;s d&#8217;hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per refor&#231;ar-lo, com a mesura d&#8217;emerg&#232;ncia; acabat, per por d&#8217;anar a encallar a la Sirte,#x van tirar a l&#8217;aigua l&#8217;&#224;ncora flotant.#x D&#8217;aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva. 18Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l&#8217;endem&#224; comen&#231;aren a desfer-se de la c&#224;rrega; 19i el tercer dia, els mariners, amb les pr&#242;pies mans, van llen&#231;ar al mar l&#8217;aparell de la nau.#x 20Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i ten&#237;em a sobre un gran temporal: an&#224;vem perdent tota esperan&#231;a de salvar-nos.</div><div class="p"> 21Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es pos&#224; dret enmig d&#8217;ells i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Companys, m&#233;s valia que m&#8217;hagu&#233;ssiu fet cas i no hagu&#233;ssim sortit de Creta; ens haur&#237;em estalviat aquests mals i aquestes p&#232;rdues. 22Per&#242; ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdr&#224;, per&#242; ning&#250; de vosaltres no hi deixar&#224; la vida. 23Aquesta nit se m&#8217;ha aparegut un &#224;ngel del D&#233;u a qui pertanyo i adoro, 24i m&#8217;ha dit: &#8220;Pau, no tinguis por: cal#x que compareguis davant el C&#232;sar. D&#233;u et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.&#8221; 25Per tant, estigueu animats, companys! Confio en D&#233;u i s&#233; que es complir&#224; aix&#242; que m&#8217;ha estat dit. 26Segur que anirem a parar en una illa!</div><div class="s1">El naufragi</div><div class="p"> 27A la catorzena nit d&#8217;anar a la deriva per l&#8217;Adri&#224;tic,#x els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acost&#224;vem a terra. 28Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces.#x Una mica m&#233;s enll&#224;, donava una altura de quinze. 29Tement que no ens estavell&#233;ssim contra uns esculls, van tirar quatre &#224;ncores a popa i frisaven perqu&#232; es fes de dia. 30Per&#242; els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d&#8217;estendre les &#224;ncores de proa. 31Pau digu&#233; aleshores al centuri&#243; i als soldats:</div><div class="p">&#8211; Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.</div><div class="p"> 32Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l&#8217;aigua.</div><div class="p"> 33Mentrestant s&#8217;anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:</div><div class="p">&#8211; Avui fa catorze dies que esteu a l&#8217;expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res. 34Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ning&#250; de vosaltres no perdr&#224; ni un sol cabell.</div><div class="p"> 35Havent dit aix&#242;, prengu&#233; pa, digu&#233; l&#8217;acci&#243; de gr&#224;cies a D&#233;u davant de tothom, el part&#237; i comen&#231;&#224; a menjar.#x 36Llavors tots es van animar i prengueren aliment. 37En aquell vaixell, &#233;rem&#160;dues-centes setanta-sis persones. 38Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llen&#231;ant el blat al mar.</div><div class="p"> 39Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra;#x tan sols distingien una badia amb una platja i van&#160;determinar d&#8217;acostar-hi la nau. 40Van&#160;desfer les &#224;ncores i les abandonaren a la mar; afluixaren tamb&#233; els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja, 41per&#242; van xocar contra un banc de sorra i la nau s&#8217;hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar imm&#242;bil, mentre la popa s&#8217;anava desfent per la viol&#232;ncia de les onades.</div><div class="p"> 42Llavors els soldats, tement que algun dels presos s&#8217;escaparia nedant, van decidir matar-los. 43Per&#242; el centuri&#243;, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisi&#243; i orden&#224; que es tiressin a l&#8217;aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar, 44i despr&#233;s els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Aix&#237; tots van arribar a terra sans i estalvis.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkACT">
 <div class="chapter ch28" data-usfm="ACT.28">
 <div class="label">28</div><div class="s1">Pau a l&#8217;illa de Malta</div><div class="p"> 1Un cop salvats, vam saber que el nom de l&#8217;illa era Malta. 2Els naturals de l&#8217;illa ens tractaren amb una humanitat poc corrent. Com que plovia i feia fred, van encendre un gran foc i ens hi feren acostar. 3Pau havia arreplegat un manat de branques i, al moment de tirar-lo al foc, un escur&#231;&#243; que fugia de l&#8217;escalfor se li agaf&#224; a la m&#224;. 4Quan els naturals de l&#8217;illa veieren l&#8217;animal penjat a la m&#224; de Pau, es deien entre ells:</div><div class="p">&#8211; Segur que aquest home &#233;s un assass&#237;: s&#8217;havia salvat de la mar, per&#242; la just&#237;cia divina no permet que visqui.</div><div class="p"> 5Tanmateix, Pau es va espolsar l&#8217;animal sobre el foc i no va sofrir cap mal.#x 6Ells esperaven que d&#8217;un moment a l&#8217;altre s&#8217;inflaria o cauria mort. Per&#242; despr&#233;s d&#8217;esperar molt, veient que no li passava res d&#8217;estrany, van canviar de parer i comen&#231;aren a dir que era un d&#233;u.#x</div><div class="p"> 7No lluny d&#8217;aquell indret, hi havia la propietat de l&#8217;home m&#233;s important de l&#8217;illa#x, que es deia Publi. Ell ens va acollir i ens allotj&#224; amablement tres dies a casa seva. 8Justament el pare de Publi feia llit, malalt de febres i disenteria. Pau entr&#224; a veure&#8217;l, va pregar per ell#x tot imposant-li les mans#x i el va guarir. 9Despr&#233;s d&#8217;aquest fet, anaren venint els altres malalts de l&#8217;illa i tamb&#233; eren curats.#x 10Tots ells ens ompliren d&#8217;atencions i, a l&#8217;hora d&#8217;embarcar-nos, ens van proveir de tot el necessari.</div><div class="s1">Pau arriba a Roma</div><div class="p"> 11Al cap de tres mesos#x ens vam fer a la mar en una nau alexandrina que duia per ins&#237;gnia els Dioscurs#x i havia passat l&#8217;hivern a l&#8217;illa. 12Vam atracar a Siracusa i l&#8217;escala va durar tres dies.#x 13D&#8217;all&#237; vam llevar &#224;ncores i an&#224;rem fins a R&#232;gium.#x Un dia despr&#233;s es va girar migjorn, i el segon dia vam arribar a Put&#232;ols,#x 14on vam trobar alguns germans,#x que ens demanaren de quedar-nos amb ells set dies. Aix&#237; vam arribar a Roma. 15Des d&#8217;all&#224; els germans, informats de la nostra arribada, havien vingut a rebre&#8217;ns fins al F&#242;rum d&#8217;Api i Tres Tavernes. Pau, en veure&#8217;ls, va donar gr&#224;cies a D&#233;u i s&#8217;anim&#224;.</div><div class="p"> 16Quan hagu&#233;rem entrat a Roma, Pau va rebre l&#8217;autoritzaci&#243; de viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava.#x</div><div class="s1">Pau a Roma</div><div class="p"> 17Tres dies despr&#233;s, Pau va convocar els principals dels jueus.#x Quan estigueren reunits, els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Jo, germans, sense haver fet res contra el nostre poble o contra les normes dels pares, he estat detingut a Jerusalem i posat en mans dels romans.#x 18Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perqu&#232; no havia com&#232;s cap delicte que meresqu&#233;s pena de mort.#x 19Per&#242; els jueus s&#8217;hi van oposar, i em vaig veure obligat a apel&#183;lar al C&#232;sar, tot i que no tenia res de qu&#232; acusar els de la meva naci&#243;.#x 20Per aquest motiu, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, ja que porto aquesta cadena per ra&#243; de l&#8217;esperan&#231;a d&#8217;Israel.#x</div><div class="p"> 21Ells li respongueren:</div><div class="p">&#8211; Nosaltres no hem rebut de Judea cartes sobre tu,#x i cap dels germans que n&#8217;han vingut no ens ha dit ni ens ha explicat de tu res de mal. 22Per&#242; desitjar&#237;em sentir dels teus llavis el que penses, perqu&#232;, d&#8217;aquesta secta,#x prou sabem que pertot arreu troba oposici&#243;.</div><div class="p"> 23El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants m&#233;s que abans, al lloc on s&#8217;allotjava. Pau, en la seva exposici&#243;, donava testimoni sobre el Regne de D&#233;u,#x i mirava de conv&#232;ncerlos#x sobre qui era Jes&#250;s a partir de la Llei de Mois&#232;s i dels Profetes.#x Tot plegat va durar del mat&#237; fins al vespre. 24Els uns creien el que ell deia, mentre que els altres es resistien a creure.#x 25Ja se separaven, desavinguts entre ells, quan Pau va dir solament aix&#242;:</div><div class="p">&#8211; S&#243;n ben certes les paraules que l&#8217;Esperit Sant adre&#231;&#224; als vostres pares per boca del profeta Isa&#239;es:</div><div class="q1"> 26 &#187;V&#233;s a dir a aquest poble:</div><div class="q1"> Escoltareu, per&#242; no comprendreu;</div><div class="q1"> mirareu b&#233;, per&#242; no hi veureu.</div><div class="q1"> 27 S&#8217;ha fet insensible,</div><div class="q2"> el cor d&#8217;aquest poble!</div><div class="q1"> S&#8217;han tapat les orelles,</div><div class="q1"> han tancat els ulls,</div><div class="q1"> no fos cas que els seus ulls hi veiessin,</div><div class="q1"> les seves orelles hi sentissin,</div><div class="q1"> el seu cor comprengu&#233;s</div><div class="q1"> i es convertissin.</div><div class="q1"> I jo els guariria! # x </div><div class="p"> 28&#187;Sapigueu-ho, doncs: aquesta salvaci&#243; de D&#233;u ha estat enviada als pagans; ells s&#237; que escoltaran!#x</div><div class="p">(29) #x 30Pau es va quedar dos anys sencers a l&#8217;allotjament que havia llogat i rebia tots els qui l&#8217;anaven a trobar.#x 31Els anunciava el Regne de D&#233;u#x i els instru&#239;a sobre el Senyor Jesucrist, amb tota valentia i sense cap impediment.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkPSA">
 <div class="chapter ch77" data-usfm="PSA.77">
 <div class="label">77</div><div class="s1">Que pugi a D&#233;u el meu clam#x</div><div class="d"> 1Per al mestre de cor: a la tonada de &#171;Jedutun&#187;.#x Del recull d&#8217;Assaf.#x Salm.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 2Que pugi a D&#233;u el meu clam,</div><div class="q1">que pugi a D&#233;u i que ell m&#8217;escolti.</div><div class="q1"> 3Et cerco, Senyor, en dies de perill,</div><div class="q1">i a les nits no em canso d&#8217;al&#231;ar les mans,</div><div class="q1">per&#242; la meva &#224;nima no troba consol.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 4Quan em recordo de D&#233;u, sospiro,</div><div class="q1">em sento defallir sempre que hi penso. Pausa#x</div><div class="q1"> 5Ell aparta la son dels meus ulls,</div><div class="q1">i em torbo tant, que ni goso parlar.</div><div class="q1"> 6Penso en les &#232;poques llunyanes,</div><div class="q1">recordo els temps antics;#x</div><div class="q1"> 7de nit rumio dintre meu,</div><div class="q1">reflexiono i em pregunto a mi mateix:</div><div class="b"></div><div class="q1"> 8&#171;&#191;&#201;s que el Senyor ens ha abandonat per sempre,#x</div><div class="q1">ja no ens ser&#224; propici mai m&#233;s?</div><div class="q1"> 9&#191;Ha deixat per sempre d&#8217;estimar-nos,</div><div class="q1">s&#8217;ha desdit de la seva paraula?</div><div class="q1"> 10&#191;Pot oblidar-se D&#233;u de compadir,</div><div class="q1">l&#8217;enuig pot tancar-li les entranyes?&#187; Pausa</div><div class="q1"> 11I exclamo:#x &#171;&#201;s per aix&#242; que sofreixo:</div><div class="q1">la m&#224; de l&#8217;Alt&#237;ssim ja no actua com abans.&#187;#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 12Recordo de nou les gestes del Senyor,</div><div class="q1">tinc presents els prodigis d&#8217;altre temps.</div><div class="q1"> 13Repasso dintre meu les teves obres#x</div><div class="q1">i penso en les teves proeses.</div><div class="b"></div><div class="q1"> 14D&#233;u meu, &#233;s sant el teu obrar;#x</div><div class="q1">quin d&#233;u &#233;s gran com ho &#233;s el nostre?</div><div class="q1"> 15Tu, el D&#233;u que obra maravelles,</div><div class="q1">revelaves als pobles el teu poder.</div><div class="q1"> 16Amb el teu bra&#231; vas rescatar el teu poble,#x</div><div class="q1">la fillada de Jacob i de Josep.#x Pausa</div><div class="b"></div><div class="q1"> 17En veure&#8217;t, D&#233;u nostre, les aig&#252;es,</div><div class="q1">en veure&#8217;t, les aig&#252;es s&#8217;arremolinaren,</div><div class="q1">fins i tot tremolaren les aig&#252;es abismals.#x</div><div class="q1"> 18Els n&#250;vols es desferen en aiguats,</div><div class="q1">van roncar les nuvolades</div><div class="q1">i brunzien les teves fletxes.#x</div><div class="q1"> 19Rodolava el retruny del teu tro,</div><div class="q1">els llamps il&#183;luminaven l&#8217;univers,</div><div class="q1">la terra tremolava i trontollava.#x</div><div class="b"></div><div class="q1"> 20Pel mig de la mar et vas obrir cam&#237;,</div><div class="q1">i l&#8217;oce&#224; es convert&#237; en lloc de pas</div><div class="q1">de les teves petjades invisibles.#x</div><div class="q1"> 21Vas conduir com un ramat el teu poble</div><div class="q1">sota el guiatge de Mois&#232;s i d&#8217;Aaron.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Same Page SummerMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats