Els enemics amb qui ens enfrontem

La bondat i la grandesa de Déu

Crist, la nostra millor reina Ester

Les benediccions de la justificació

Fe i obres

El camí de Déu cap a la prosperitat

Crist és el nostre veritable descans

De la foscor a la llum

Esdres segons l’Evangeli

El caràcter d’un Servent de Déu

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch12" data-usfm="GEN.12">
 <div class="label">12</div><div class="s1">D&#233;u crida Abram</div><div class="p"> 1El Senyor va dir a Abram:</div><div class="p">&#8211; V&#233;s-te&#8217;n del teu pa&#237;s, de la teva fam&#237;lia i de la casa del teu pare, cap al pa&#237;s que jo t&#8217;indicar&#233;.#x 2Et convertir&#233; en un gran poble,#x et beneir&#233; i far&#233; gran el teu nom, que ser&#224; font de benedicci&#243;.#x 3Beneir&#233; els qui et beneeixin, per&#242; als qui et maleeixin, els maleir&#233;.#x Totes les fam&#237;lies del pa&#237;s es valdran del teu nom per a beneir-se.#x</div><div class="p"> 4Abram se n&#8217;an&#224; tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n&#8217;an&#224; amb ell. Quan Abram va sortir d&#8217;Haran tenia setanta-cinc anys. 5Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els b&#233;ns que posse&#239;a i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d&#8217;all&#224; per anar al pa&#237;s de Canaan.</div><div class="s1">Abram a Canaan</div><div class="p">Van arribar al pa&#237;s de Canaan. 6Abram travess&#224; el territori fins a Siquem, fins a l&#8217;Alzina de Mor&#232;. En aquell temps els cananeus eren els amos del pa&#237;s.</div><div class="p"> 7El Senyor es va apar&#232;ixer a Abram i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Donar&#233; aquest pa&#237;s a la teva descend&#232;ncia.#x</div><div class="p">All&#224; Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. 8D&#8217;all&#237; se n&#8217;an&#224; a la Muntanya, a l&#8217;est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant.#x En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom.#x 9Despr&#233;s, per etapes, Abram an&#224; avan&#231;ant cap al N&#232;gueb.</div><div class="s1">Abram a Egipte#x</div><div class="p"> 10Una gran fam es va abatre sobre el pa&#237;s. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. 11Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai:</div><div class="p">&#8211; Ets una dona molt bonica. 12Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. 13Fes-me el favor de dir que ets la meva germana:#x aix&#237; em tractaran b&#233; per la consideraci&#243; que et tindran, i podr&#233; salvar la vida.</div><div class="p"> 14Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s&#8217;adonaren que Sarai era molt bonica. 15Tamb&#233; la van veure alguns oficials del fara&#243; i, davant d&#8217;ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al palau del fara&#243;. 16Per consideraci&#243; a ella, van tractar molt b&#233; Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. 17Per&#242; el Senyor va enviar al fara&#243; i a la seva cort grans flagells, perqu&#232; havia pres Sarai, la muller d&#8217;Abram. 18Llavors el fara&#243; va cridar Abram i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; m&#8217;has fet aix&#242;? Per qu&#232; no em vas explicar que era la teva esposa? 19Vas dir-me que era la teva germana, i jo l&#8217;he presa per esposa! Aqu&#237; tens la teva muller; agafa-la i v&#233;s-te&#8217;n.</div><div class="p"> 20El fara&#243; va manar que uns homes condu&#239;ssin Abram fins a la frontera amb la seva muller i tot el que posse&#239;a.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch13" data-usfm="GEN.13">
 <div class="label">13</div><div class="p"> 1Abram va pujar d&#8217;Egipte i torn&#224; cap al N&#232;gueb amb la seva muller i tot el que posse&#239;a. Lot anava amb ell.</div><div class="s1">Abram i Lot</div><div class="p"> 2Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. 3Se n&#8217;an&#224; per etapes des del N&#232;gueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai,#x</div><div class="p"> 4al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor.#x</div><div class="p"> 5Lot, que l&#8217;acompanyava, tamb&#233; tenia ramats d&#8217;ovelles i de vaques i moltes tendes. 6Per&#242; aquella regi&#243; no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa b&#233;ns per a poder habitar plegats en un pa&#237;s#x 7ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites.#x Els pastors d&#8217;Abram i&#160;els de Lot van comen&#231;ar a barallar-se. 8Davant d&#8217;aix&#242;, Abram digu&#233; a Lot:</div><div class="p">&#8211; Som de la mateixa fam&#237;lia#x i no ha d&#8217;haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. 9&#191;No tens davant teu tot el pa&#237;s? Doncs separa&#8217;t de mi: si tu te&#8217;n vas a l&#8217;esquerra, jo me n&#8217;anir&#233; a la dreta; si tu te&#8217;n vas a la dreta, jo me n&#8217;anir&#233; a l&#8217;esquerra.</div><div class="p"> 10Lot va donar una mirada al voltant seu i vei&#233; que tota la plana del Jord&#224; fins a S&#243;ar estava ben regada. Aix&#242; era abans que el Senyor arras&#233;s les ciutats de Sodoma i Gomorra.#x La plana semblava un parad&#237;s del Senyor;#x era comparable a les terres d&#8217;Egipte. 11Lot va escollir, doncs, la plana del Jord&#224; i se&#8217;n va anar cap a l&#8217;est. Aix&#237; es van separar.</div><div class="p"> 12Abram es va quedar al pa&#237;s de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal&#183;lar a les ciutats de la plana i plant&#224; les seves tendes fins a Sodoma. 13La gent d&#8217;aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor.</div><div class="p"> 14El Senyor va dir a Abram, despr&#233;s que Lot s&#8217;hagu&#233; separat d&#8217;ell:</div><div class="p">&#8211; Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. 15Tot el pa&#237;s que veus, te&#8217;l donar&#233; per sempre a tu i a la teva descend&#232;ncia.#x 16Multiplicar&#233; els teus descendents com la pols de la terra: nom&#233;s els podr&#224; comptar qui sigui capa&#231; de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra.#x 17V&#233;s, recorre tota la llargada i l&#8217;amplada del pa&#237;s, que jo te&#8217;l donar&#233;.</div><div class="p"> 18Abram va aixecar el campament i se n&#8217;an&#224; a viure a les Alzines de Mambr&#233;, prop d&#8217;Hebron.#x I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch14" data-usfm="GEN.14">
 <div class="label">14</div><div class="s1">Abram allibera Lot</div><div class="p"> 1En temps d&#8217;Amrafel, rei de Xinar, Arioc d&#8217;El&#183;lassar, Quedorla&#243;mer d&#8217;Elam i Tidal de Go&#239;m,#x 2aquests quatre reis van declarar la guerra a Bera, rei de Sodoma, a Birx&#224;, rei de Gomorra, a Xinab, rei d&#8217;Adm&#224;, a Xem&#233;ber, rei de&#160;Sebo&#239;m#x i al rei de Bela, &#233;s a dir, de S&#243;ar.#x 3Aquests darrers es van aplegar a la vall de Sidim, recoberta avui pel Mar Mort. 4Durant dotze anys havien estat vassalls de Quedorla&#243;mer, per&#242; l&#8217;any tretz&#232; es van revoltar. 5L&#8217;any seg&#252;ent, el catorz&#232;, Quedorla&#243;mer i els reis aliats d&#8217;ell van venir i van derrotar els rafa&#239;tes a Aixterot-Carnaim,#x els zuzites a Am, els emites#x a la plana de Quiriataim#x 6i els&#160;horites a les seves muntanyes de Se&#239;r, fins a Elparan,#x al l&#237;mit del desert.</div><div class="p"> 7Despr&#233;s van tornar enrere fins a Enmixpat, que &#233;s Cadeix. Van derrotar els amalequites per tot el seu territori i tamb&#233; els amorreus que habitaven a Hassasson-Tamar.#x 8Llavors els reis de Sodoma, Gomorra, Adm&#224;, Sebo&#239;m i Bela, &#233;s a dir, S&#243;ar, van avan&#231;ar amb les seves tropes i es van desplegar en ordre de batalla a la vall de Sidim 9per combatre contra els reis Quedorla&#243;mer d&#8217;Elam, Tidal de Go&#239;m, Amrafel de Xinar i Arioc d&#8217;El&#183;lassar. Eren quatre reis contra aquells cinc.</div><div class="p"> 10A la vall de Sidim hi havia pous de betum pertot arreu. Els reis de Sodoma i de Gomorra van fugir, i van caure dintre els pous. Els supervivents es van refugiar a la muntanya. 11Els vencedors s&#8217;endugueren tots els b&#233;ns i els queviures de Sodoma i de Gomorra i se&#8217;n van anar. 12Lot, nebot d&#8217;Abram, vivia a Sodoma; quan se&#8217;n van anar, tamb&#233; se&#8217;l van endur a ell amb tots els seus b&#233;ns.</div><div class="p"> 13Un fugitiu an&#224; a explicar-ho a Abram, l&#8217;hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambr&#233;, l&#8217;amorreu, germ&#224; d&#8217;Eixcol#x i d&#8217;Aner, que eren aliats d&#8217;Abram. 14En saber que el seu nebot#x havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llan&#231;ar en persecuci&#243; de l&#8217;enemic fins a Dan. 15Abram va dividir els seus servents en grups i atac&#224; de nit. Va derrotar aquells reis i els va perseguir fins a Hob&#224;,#x al nord de Damasc. 16Va recuperar tots els b&#233;ns i alliber&#224; Lot, el seu nebot, amb tots els seus b&#233;ns, les dones i els altres captius.</div><div class="s1">Melquisedec beneeix Abram</div><div class="p"> 17Despr&#233;s de la seva vict&#242;ria contra Quedorla&#243;mer i els altres reis aliats, Abram ja se&#8217;n tornava, quan el rei de Sodoma sort&#237; a trobar-lo a la vall de Xav&#233;, que &#233;s la vall del Rei.</div><div class="p"> 18Melquisedec,#x rei de Salem,#x va portar pa i vi. Era sacerdot del D&#233;u alt&#237;ssim,#x 19i va beneir Abram tot dient:</div><div class="p">&#8211; Bene&#239;t siguis, Abram, pel D&#233;u alt&#237;ssim, creador del cel i de la terra. 20Bene&#239;t sigui el D&#233;u alt&#237;ssim, que t&#8217;ha posat a les mans els enemics.</div><div class="p">Abram li va donar una desena part#x de tot el bot&#237;.</div><div class="p"> 21El rei de Sodoma va dir a Abram:</div><div class="p">&#8211; Torna&#8217;m els meus homes i queda&#8217;t amb els b&#233;ns.</div><div class="p"> 22Abram li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Al&#231;o la m&#224; vers el Senyor, el D&#233;u alt&#237;ssim, creador del cel i de la terra, 23jurant que no prendr&#233; ni un fil, ni una cor&#160;retja de sand&#224;lia, ni res que sigui teu. No vull que puguis dir: &#8220;He enriquit Abram.&#8221; 24Per a mi, nom&#233;s accepto el que els meus homes han menjat i la part que toca als aliats que m&#8217;han acompanyat, Aner, Eixcol i Mambr&#233;: aquests prendran la part que els toca.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch15" data-usfm="GEN.15">
 <div class="label">15</div><div class="s1">Alian&#231;a del Senyor amb Abram#x</div><div class="p"> 1Despr&#233;s d&#8217;aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visi&#243;. Li va dir:</div><div class="q1">&#8211; No tinguis por, Abram! Jo s&#243;c l&#8217;escut que et protegeix.#x La teva recompensa ser&#224; molt gran.</div><div class="p"> 2Abram li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Senyor D&#233;u, qu&#232; em pots donar? Jo me&#8217;n vaig sense fills, i l&#8217;hereu de casa meva haur&#224; de ser Eli&#232;zer de Damasc.</div><div class="p"> 3I afeg&#237;:</div><div class="p">&#8211; No m&#8217;has donat descend&#232;ncia, i el meu hereu haur&#224; de ser un dels meus servidors.</div><div class="p"> 4Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No ser&#224; aquest, el teu hereu; ser&#224; un fill que naixer&#224; de tu.</div><div class="p"> 5Despr&#233;s el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Mira el cel i compta les estrelles, si &#233;s que les pots comptar. Doncs aix&#237; ser&#224; la teva descend&#232;ncia.#x</div><div class="p"> 6Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho compt&#224; com a just&#237;cia.#x 7Despr&#233;s li va dir:</div><div class="p">&#8211; Jo s&#243;c el Senyor, que t&#8217;he fet sortir d&#8217;Ur de Caldea per donar-te aquest pa&#237;s en possessi&#243;.#x</div><div class="p"> 8Abram pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; Senyor D&#233;u, com puc saber que l&#8217;he de posseir?</div><div class="p"> 9Ell va respondre:</div><div class="p">&#8211; Porta&#8217;m una vaca, una cabra i un molt&#243;, tots de tres anys, una t&#243;rtora i un colom&#237;.</div><div class="p"> 10Abram els hi va dur, els part&#237; per la meitat i va posar cada meitat enfront de l&#8217;altra, per&#242; no va partir els ocells.#x</div><div class="p"> 11Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, per&#242; Abram els allunyava.</div><div class="p"> 12Quan el sol estava a punt de pondre&#8217;s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d&#8217;ell una esgarrifan&#231;a i una gran obscuritat. 13Llavors el Senyor va dir a Abram:#x</div><div class="p">&#8211; S&#224;pigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un pa&#237;s que no ser&#224; el seu. All&#237; els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys.#x 14Per&#242; jo els far&#233; just&#237;cia contra la naci&#243; que hauran servit,#x i al final sortiran d&#8217;aquell pa&#237;s carregats de b&#233;ns.#x 15Tu morir&#224;s en pau#x i et reunir&#224;s amb els teus pares; t&#8217;enterraran despr&#233;s d&#8217;una vellesa feli&#231;.#x 16Els teus descendents tornaran aqu&#237; despr&#233;s de la quarta generaci&#243;,#x ja que no expulsar&#233; els amorreus#x fins que la seva maldat no arribi al capdamunt.</div><div class="p"> 17Quan el sol s&#8217;hagu&#233; post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits.#x 18Aquell dia el Senyor va fer una alian&#231;a amb Abram tot dient:</div><div class="p">&#8211; Dono aquest pa&#237;s als teus descendents,#x des del torrent d&#8217;Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: 19tot el territori dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites, 20dels hitites, dels perizites, dels rafa&#239;tes, 21dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch16" data-usfm="GEN.16">
 <div class="label">16</div><div class="s1">Naixement d&#8217;Ismael</div><div class="p"> 1Sarai, la muller d&#8217;Abram, no li havia donat cap fill.#x Per&#242; tenia una esclava eg&#237;pcia que es deia Agar.#x 2Sarai digu&#233; a Abram:</div><div class="q1">&#8211; Mira, el Senyor m&#8217;ha privat de tenir descend&#232;ncia. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gr&#224;cies a ella podr&#233; tenir algun fill.</div><div class="p">Abram va acceptar la proposta.#x 3Quan ja feia deu anys que Abram residia al pa&#237;s de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava eg&#237;pcia. 4Abram va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Per&#242; quan ella s&#8217;adon&#224; que esperava un fill, ja no va respectar m&#233;s la seva mestressa. 5Sarai va protestar al seu marit:</div><div class="p">&#8211; Tu ets el responsable d&#8217;aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus bra&#231;os, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo!</div><div class="p"> 6Abram li va respondre:</div><div class="p">&#8211; L&#8217;esclava &#233;s ben teva. Fes-li el que et sembli b&#233;.</div><div class="p">Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagu&#233; de fugir. 7L&#8217;&#224;ngel del Senyor#x la va trobar al desert, vora un pou d&#8217;aigua que hi ha al cam&#237; de Xur,#x 8i li pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; Agar, esclava de Sarai, d&#8217;on v&#233;ns i on vas?</div><div class="p">Ella respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Fujo de la meva mestressa Sarai.</div><div class="p"> 9L&#8217;&#224;ngel del Senyor li va manar:</div><div class="p">&#8211; Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la.</div><div class="p"> 10I l&#8217;&#224;ngel del Senyor va afegir:</div><div class="p">&#8211; Et donar&#233; una descend&#232;ncia tan nombrosa que ning&#250; no ser&#224; capa&#231; de comptar-la.#x</div><div class="p"> 11Li digu&#233; encara:</div><div class="p">&#8211; Tindr&#224;s un fill i li posar&#224;s el nom d&#8217;Ismael, perqu&#232; el Senyor ha escoltat les teves penes.#x 12Ser&#224; com un ase salvatge: lluitar&#224; contra tothom i tothom lluitar&#224; contra ell; i viur&#224; allunyat de tots els seus germans.</div><div class="p"> 13Agar va invocar el Senyor, que li havia parlat, amb el nom de &#171;el D&#233;u que em veu&#187;,#x perqu&#232; es deia: &#171;&#191;No he vist el qui em veu?&#187;#x 14Per aix&#242; aquell pou s&#8217;anomena Lahai-Ro&#237; (que vol dir &#171;pou del Vivent que em veu&#187;). Es troba entre Cadeix i B&#232;red.</div><div class="p"> 15Agar va donar un fill a Abram, i Abram li va posar el nom d&#8217;Ismael. 16Abram tenia vuitanta-sis anys quan Agar li va infantar Ismael.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJHN">
 <div class="chapter ch9" data-usfm="JHN.9">
 <div class="label">9</div><div class="s1">Guarici&#243; del cec de naixement</div><div class="p"> 1Jes&#250;s, tot passant, vei&#233; un home que era cec de naixement. 2Els seus deixebles li van preguntar:</div><div class="p">&#8211; Rab&#237;, qui va pecar perqu&#232; nasqu&#233;s cec: ell o els seus pares?#x</div><div class="p"> 3Jes&#250;s respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No ha estat per cap pecat, ni d&#8217;ell ni dels seus pares, sin&#243; perqu&#232; es manifestin en ell les obres de D&#233;u.#x 4Mentre &#233;s de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m&#8217;ha enviat:#x per&#242; ara s&#8217;acosta la nit, quan ning&#250; no pot treballar. 5Mentre s&#243;c al m&#243;n, s&#243;c la llum del m&#243;n.#x</div><div class="p"> 6Dit aix&#242;, escop&#237; a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec#x 7i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; V&#233;s a rentar-te a la piscina de Silo&#232; &#8211;que vol dir &#171;enviat&#187;.#x</div><div class="p">Ell hi va anar, s&#8217;hi rent&#224; i torn&#224; veient-hi.</div><div class="p"> 8Els ve&#239;ns i els qui sempre l&#8217;havien vist captant comentaven:</div><div class="p">&#8211; Aquest, &#191;no &#233;s el qui s&#8217;asseia a demanar caritat?</div><div class="p"> 9Uns deien:</div><div class="p">&#8211; S&#237; que &#233;s ell.</div><div class="q1">Altres contestaven:</div><div class="p">&#8211; No &#233;s pas ell: &#233;s un que s&#8217;hi assembla.</div><div class="q1">Ell digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; S&#243;c jo mateix.</div><div class="p"> 10Llavors li preguntaren:</div><div class="p">&#8211; Doncs com &#233;s que se t&#8217;han obert els ulls?</div><div class="p"> 11Ell respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aquell home que es diu Jes&#250;s ha fet fang, me l&#8217;ha est&#232;s sobre els ulls i m&#8217;ha dit: &#8220;V&#233;s a Silo&#232; i renta-t&#8217;hi.&#8221; Jo hi he anat, m&#8217;he rentat i ara hi veig.</div><div class="p"> 12Li digueren:</div><div class="p">&#8211; On &#233;s, aquest home?</div><div class="q1">Respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No ho s&#233;.</div><div class="s1">Discussi&#243; amb els fariseus</div><div class="p"> 13Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14El dia que Jes&#250;s havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte.#x 15Tamb&#233; els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; M&#8217;ha posat fang sobre els ulls, m&#8217;he rentat i ara hi veig.</div><div class="p"> 16Alguns dels fariseus comen&#231;aren a dir:</div><div class="p">&#8211; Aquest home que no guarda el rep&#242;s del dissabte, no pot venir de D&#233;u.</div><div class="q1">Per&#242; altres replicaven:</div><div class="p">&#8211; Com &#233;s possible que un pecador faci uns senyals com aquests?</div><div class="q1">I estaven dividits entre ells.#x 17Llavors es tornaren a adre&#231;ar al cec i li digueren:</div><div class="p">&#8211; I tu, qu&#232; en dius del qui t&#8217;ha obert els ulls?</div><div class="q1">Ell respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Que &#233;s un profeta.#x</div><div class="p"> 18Els jueus#x no es van creure que aquell home hagu&#233;s estat cec i hagu&#233;s arribat a veure-hi. Per aix&#242; van cridar els pares del qui ara hi veia 19i els van interrogar:</div><div class="p">&#8211; &#191;&#201;s aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va n&#233;ixer cec? Doncs com &#233;s que ara hi veu?</div><div class="p"> 20Els seus pares respongueren:</div><div class="p">&#8211; Nosaltres sabem que aquest &#233;s el nostre fill i que va n&#233;ixer cec. 21Per&#242; com &#233;s que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja &#233;s prou gran per a poder donar ra&#243; de si mateix.</div><div class="p"> 22Els seus pares van respondre aix&#237; perqu&#232; tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confess&#233;s que Jes&#250;s era el Messies.#x 23Per aix&#242; els seus pares van dir que ja era prou gran i que l&#8217;interroguessin a ell mateix.</div><div class="p"> 24Llavors van cridar per segona vegada l&#8217;home que havia estat cec i li digueren:</div><div class="p">&#8211; D&#243;na gl&#242;ria a D&#233;u#x reconeixent all&#242; que nosaltres ja sabem: que aquest home &#233;s un pecador.</div><div class="p"> 25Ell contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; Si &#233;s un pecador, no ho s&#233;. Per&#242; s&#233; una cosa: jo era cec i ara hi veig.</div><div class="p"> 26Ells insistiren:</div><div class="p">&#8211; Digues qu&#232; t&#8217;ha fet. Com t&#8217;ha obert els ulls?</div><div class="p"> 27Ell els respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Ja us ho he dit i no me n&#8217;heu fet cas. Per qu&#232; voleu sentir-ho una altra vegada? O &#233;s que tamb&#233; vosaltres us voleu fer deixebles seus?</div><div class="p"> 28Ells el van insultar i li digueren:</div><div class="p">&#8211; Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Mois&#232;s. 29I de Mois&#232;s, sabem que D&#233;u li va parlar, per&#242; aquest no sabem d&#8217;on &#233;s.#x</div><div class="p"> 30L&#8217;home els contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; Justament aix&#242; &#233;s el que em sorpr&#232;n. Ell, a mi, m&#8217;ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d&#8217;on &#233;s. 31Tots sabem que D&#233;u no escolta els pecadors, per&#242; s&#237; que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat.#x 32Mai no s&#8217;havia sentit a dir que ning&#250; obr&#237;s els ulls d&#8217;un cec de naixement. 33Si aquest no vingu&#233;s de D&#233;u, no hauria pogut fer res.#x</div><div class="p"> 34Ells li van replicar:</div><div class="p">&#8211; Tot tu vas n&#233;ixer en pecat, i ens vols donar lli&#231;ons?</div><div class="q1">I el van treure fora.#x</div><div class="s1">La ceguesa incurable</div><div class="p"> 35Jes&#250;s va sentir a dir que l&#8217;havien tret fora i, quan el trob&#224;, li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Creus en el Fill de l&#8217;home?#x</div><div class="p"> 36Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; I qui &#233;s, Senyor, perqu&#232; hi pugui creure?</div><div class="p"> 37Li diu Jes&#250;s:</div><div class="p">&#8211; Ja l&#8217;has vist: &#233;s el qui et parla.#x</div><div class="p"> 38Ell va afirmar:</div><div class="p">&#8211; Hi crec, Senyor.</div><div class="q1">I el va adorar.#x</div><div class="p"> 39Llavors Jes&#250;s digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Jo he vingut en aquest m&#243;n per fer un judici:#x perqu&#232; els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.#x</div><div class="p"> 40Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:</div><div class="p">&#8211; &#191;&#201;s que nosaltres tamb&#233; som cecs?</div><div class="p"> 41Jes&#250;s els contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; Si f&#243;ssiu cecs, no tindr&#237;eu pecat. Per&#242;, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

To the Word 2021 (DEACTIVATED)Mostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats