Crist, la nostra millor reina Ester

Les benediccions de la justificació

De la foscor a la llum

La bondat i la grandesa de Déu

Esdres segons l’Evangeli

Crist és el nostre veritable descans

Fe i obres

El caràcter d’un Servent de Déu

El camí de Déu cap a la prosperitat

Els enemics amb qui ens enfrontem

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch21" data-usfm="GEN.21">
 <div class="label">21</div><div class="s1">Naixement d&#8217;Isaac</div><div class="p"> 1El Senyor es va recordar#x de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia prom&#232;s. 2Tot i que Abraham ja era vell, Sara qued&#224; embarassada i li don&#224; un fill en el temps que D&#233;u li havia anunciat.#x 3Abraham va donar el nom d&#8217;Isaac al fill que li havia nascut de Sara. 4El dia vuit&#232;, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com D&#233;u li havia manat.#x</div><div class="p"> 5Abraham tenia cent anys quan li va n&#233;ixer el seu fill Isaac. 6Sara digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u ha fet que jo rigu&#233;s. Tothom qui ho s&#224;piga riur&#224; amb mi.#x</div><div class="p"> 7I afeg&#237;:</div><div class="p">&#8211; Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!</div><div class="s1">Agar i Ismael#x</div><div class="p"> 8L&#8217;infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebr&#224; amb un gran banquet.</div><div class="p"> 9Un dia, Sara vei&#233; que el fill que l&#8217;eg&#237;pcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac,#x 10i va dir a Abraham:</div><div class="p">&#8211; Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d&#8217;aquesta esclava no ha de compartir l&#8217;her&#232;ncia amb el meu fill Isaac.#x</div><div class="p"> 11Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perqu&#232; Ismael tamb&#233; era fill seu. 12Per&#242; D&#233;u li va dir:</div><div class="p">&#8211; No et s&#224;piga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perqu&#232; la descend&#232;ncia que portar&#224; el teu nom ser&#224; la d&#8217;Isaac.#x 13Per&#242; del fill de l&#8217;esclava, com que &#233;s fill teu, tamb&#233; en far&#233; un gran poble.#x</div><div class="p"> 14Abraham es va llevar de bon mat&#237;, don&#224; pans i un bot d&#8217;aigua a Agar, li ho va posar tot a l&#8217;espatlla amb el nen#x i la&#160;va acomiadar. Ella se&#8217;n va anar errant pel desert de Beerxeba.#x 15Quan s&#8217;acab&#224; l&#8217;aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust 16i se n&#8217;an&#224; un tros lluny, a la dist&#224;ncia d&#8217;un tret d&#8217;arc, per no veure&#8217;l morir. All&#224; es va asseure plorant i sanglotant.</div><div class="p"> 17D&#233;u va sentir la veu del nen, i l&#8217;&#224;ngel de D&#233;u crid&#224; Agar des del cel, dient:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; tens, Agar? No tinguis por, que D&#233;u ha sentit com el nen cridava al lloc on &#233;s. 18Aixeca&#8217;t, pren l&#8217;infant a collib&#232; i agafa-li la m&#224;: jo far&#233; d&#8217;ell un gran poble.#x</div><div class="p"> 19Llavors D&#233;u li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi an&#224; a omplir el bot i va donar beure al noi.</div><div class="p"> 20D&#233;u era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d&#8217;arc. 21Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del pa&#237;s d&#8217;Egipte.</div><div class="s1">El pacte de Beerxeba#x</div><div class="p"> 22En aquell temps, Abim&#232;lec, acompanyat de Picol, cap del seu ex&#232;rcit,#x va dir a Abraham:</div><div class="p">&#8211; El Senyor &#233;s amb tu en tot el que fas. 23Ara, doncs, jura&#8217;m per D&#233;u aqu&#237; mateix que no em trair&#224;s a mi ni trair&#224;s el meu llinatge ni els meus descendents. Jo he estat lleial amb tu: tracta&#8217;m, doncs, amb la mateixa lleialtat a mi i aquest pa&#237;s on ara resideixes.</div><div class="p"> 24Abraham respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; T&#8217;ho juro!</div><div class="p"> 25Abraham es va queixar#x a Abim&#232;lec per un pou que els servents del rei havien pres per la for&#231;a. 26Abim&#232;lec va respondre:</div><div class="p">&#8211; No s&#233; pas qui ho ha fet. Fins avui tu no me n&#8217;havies parlat. &#201;s la primera vegada que ho sento.</div><div class="p"> 27Llavors Abraham va prendre ovelles i vaques, les don&#224; a Abim&#232;lec, i tots dos van concloure un pacte. 28Despr&#233;s, Abraham separ&#224; set ovelles joves del ramat. 29Abim&#232;lec va preguntar:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; signifiquen aquestes set ovelles que has separat?</div><div class="p"> 30Abraham respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Signifiquen que reps de la meva m&#224; aquestes set ovelles com a prova que s&#243;c jo qui ha excavat aquest pou.</div><div class="p"> 31Per aix&#242; aquell lloc s&#8217;anomena Beer-xeba, perqu&#232; all&#224; tots dos havien fet un jurament.#x</div><div class="p"> 32Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba. Despr&#233;s, Abim&#232;lec i Picol, cap del seu ex&#232;rcit, se&#8217;n tornaren al territori dels filisteus.#x 33Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el D&#233;u etern#x amb el nom de &#171;el Senyor&#187;.#x</div><div class="p"> 34Durant molts anys Abraham va residir en el territori dels filisteus.</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch22" data-usfm="GEN.22">
 <div class="label">22</div><div class="s1">El sacrifici d&#8217;Isaac#x</div><div class="p"> 1Despr&#233;s d&#8217;aquests fets, D&#233;u va posar a prova Abraham#x i li digu&#233;:</div><div class="q1">&#8211; Abraham!</div><div class="p">Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Aqu&#237; em tens.#x</div><div class="p"> 2D&#233;u li va dir:</div><div class="p">&#8211; Pren Isaac, el teu fill &#250;nic,#x que tant estimes, i v&#233;s-te&#8217;n al pa&#237;s de Mori&#224;. All&#224;, a dalt de la muntanya que jo t&#8217;indicar&#233;,#x ofereix-me&#8217;l en holocaust.</div><div class="p"> 3L&#8217;endem&#224;, Abraham es va llevar de bon mat&#237;. Va estellar llenya per a l&#8217;holocaust, va guarnir l&#8217;ase i prengu&#233; amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en cam&#237; cap a l&#8217;indret que D&#233;u li havia indicat. 4El tercer dia, Abraham vei&#233; l&#8217;indret de lluny estant. 5Llavors va dir als mossos:</div><div class="p">&#8211; Quedeu-vos aqu&#237; amb l&#8217;ase. Jo i el noi ens arribarem all&#224; per adorar D&#233;u i despr&#233;s tornarem.</div><div class="p"> 6Abraham va carregar la llenya de l&#8217;holocaust a les espatlles del seu fill Isaac,#x i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l&#8217;un al costat de l&#8217;altre, 7Isaac digu&#233; al seu pare:</div><div class="p">&#8211; Escolta, pare.</div><div class="p">Abraham va respondre:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; vols, fill meu?</div><div class="p">Li diu Isaac:</div><div class="p">&#8211; Tenim el foc i la llenya per a l&#8217;holocaust; per&#242;, i l&#8217;anyell, on &#233;s?</div><div class="p"> 8Abraham li respon:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u mateix es proveir&#224; de l&#8217;anyell per a l&#8217;holocaust, fill meu.</div><div class="p">I continuaren caminant tots dos junts.</div><div class="p"> 9Arribats a l&#8217;indret que D&#233;u li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Despr&#233;s va lligar el seu fill Isaac i el pos&#224; a l&#8217;altar, damunt la llenya.#x</div><div class="p"> 10Llavors Abraham allarg&#224; la m&#224; i agaf&#224; el ganivet per degollar el seu fill. 11Per&#242; l&#8217;&#224;ngel del Senyor el va cridar des del cel:</div><div class="p">&#8211; Abraham, Abraham!</div><div class="p">Ell li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Aqu&#237; em tens.</div><div class="p"> 12L&#8217;&#224;ngel li va dir:</div><div class="p">&#8211; No aixequis la m&#224; contra el noi, no li facis res. Ara s&#233; que reverencies D&#233;u, tu que no li has refusat el teu fill &#250;nic.#x</div><div class="p"> 13Abraham va al&#231;ar els ulls i vei&#233; un molt&#243; agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l&#8217;ofer&#237; en holocaust en comptes del seu fill. 14A aquell indret, Abraham li va donar el nom de &#171;el Senyor proveeix&#187;.#x Per aix&#242;, encara avui, la gent diu: &#171;A la muntanya, el Senyor es proveeix.&#187;</div><div class="p"> 15L&#8217;&#224;ngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:</div><div class="p"> 16&#8211; Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet aix&#242;, ja que no m&#8217;has refusat el teu fill &#250;nic, juro per mi mateix#x 17que t&#8217;omplir&#233; de benediccions#x i far&#233; que la teva descend&#232;ncia sigui tan nombrosa com les estrelles del cel#x i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.#x 18Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descend&#232;ncia per a beneir-se,#x perqu&#232; has obe&#239;t el que jo t&#8217;havia manat.#x</div><div class="p"> 19Despr&#233;s, Abraham va tornar on eren els mossos i se&#8217;n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es qued&#224; a viure a Beerxeba.</div><div class="s1">Els parents d&#8217;Abraham: Rebeca</div><div class="p"> 20Despr&#233;s d&#8217;aquests fets, van comunicar a Abraham aquesta nova:</div><div class="p">&#8211; Milc&#224; ha donat vuit fills al teu germ&#224; Nahor:#x 21Us,#x el primog&#232;nit, Buz, el seu germ&#224;, Quemuel, el pare d&#8217;Aram, 22Qu&#232;ssed, Haz&#243;, Pildaix, Idlaf i Betuel.</div><div class="p"> 23Betuel va ser el pare de Rebeca.#x Milc&#224; va tenir aquests vuit fills de Nahor, germ&#224; d&#8217;Abraham. 24I una concubina seva, anomenada Re&#252;m&#224;, tamb&#233; li va donar fills: T&#232;bah, G&#224;ham, T&#224;haix i Maac&#224;.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch23" data-usfm="GEN.23">
 <div class="label">23</div><div class="s1">Mort i sepultura de Sara</div><div class="p"> 1Sara va viure cent vint-i-set anys#x 2i va morir al pa&#237;s de Canaan, a Quiriat-Arb&#224;, &#233;s a dir, a Hebron. Abraham an&#224; a plorar-la i a fer el dol. 3Despr&#233;s va deixar la seva difunta i se n&#8217;an&#224; a parlar amb els hitites, els pobladors d&#8217;aquell pa&#237;s.#x Els va dir:</div><div class="p"> 4&#8211; Jo s&#243;c un immigrant i un foraster que visc entre vosaltres.#x Cediu-me una sepultura en propietat dintre el vostre territori per a poder-hi enterrar la meva muller difunta.#x</div><div class="p"> 5Els hitites van respondre:</div><div class="p"> 6&#8211; Escolta&#8217;ns, senyor. Entre nosaltres tu ets un home que D&#233;u ha distingit. Enterra la teva difunta en el millor dels nostres sepulcres. Cap de nosaltres no et negar&#224; el seu sepulcre perqu&#232; hi enterris la teva muller difunta.#x</div><div class="p"> 7Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del pa&#237;s; 8i els va parlar en aquests termes:</div><div class="p">&#8211; Si &#233;s voluntat vostra que enterri aqu&#237; la meva muller difunta, us prego que supliqueu de part meva Efron, fill de S&#243;har, 9que em cedeixi la possessi&#243; de la cova de Macpel&#224;, que &#233;s propietat seva i que es troba a l&#8217;extrem del seu camp. Jo li pagar&#233; el que val, i aix&#237; tindr&#233; una sepultura en propietat dintre el vostre territori.</div><div class="p"> 10Efron, l&#8217;hitita, era all&#224; entre els seus conciutadans i va respondre a Abraham en veu alta davant tots els hitites que estaven reunits a la porta de la ciutat:</div><div class="p"> 11&#8211; No, senyor meu, escolta&#8217;m: et dono el camp i et dono tamb&#233; la cova que hi ha. Te&#8217;n faig donaci&#243; en pres&#232;ncia de la gent del meu poble. Enterra-hi la teva difunta.</div><div class="p"> 12Abraham es va prosternar encara davant els pobladors del pa&#237;s 13i va parlar a Efron en veu alta davant la gent d&#8217;aquella terra. Li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Fes-me, si et plau, la merc&#232; d&#8217;escoltar-me: jo et pagar&#233; el valor del teu camp. Accepta-ho, i jo hi enterrar&#233; la meva difunta.</div><div class="p"> 14Efron va respondre a Abraham amb aquestes paraules:</div><div class="p"> 15&#8211; Senyor meu, escolta&#8217;m: qu&#232; &#233;s, per a tu i per a mi, un terreny que val quatre-cents sicles de plata?#x Enterra-hi la teva difunta!</div><div class="p"> 16Abraham i Efron es van entendre i, en pres&#232;ncia dels altres hitites, aquell li va pesar la quantitat de plata que aquest havia proposat: eren quatre-cents sicles segons el valor corrent entre els mercaders. 17Aix&#237; el&#160;camp d&#8217;Efron a Macpel&#224;, davant de Mambr&#233;, amb la cova i amb tots els arbres que hi havia dins el per&#237;metre de la finca 18van quedar propietat d&#8217;Abraham, i en foren testimonis tots els hitites que estaven reunits a les portes de la ciutat.</div><div class="p"> 19Despr&#233;s Abraham va enterrar la seva dona Sara a la cova del camp de Macpel&#224;, davant de Mambr&#233;, &#233;s a dir, a Hebron, al pa&#237;s de Canaan. 20Aix&#237; el camp i la cova van quedar propietat d&#8217;Abraham com a sepultura adquirida als hitites.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJHN">
 <div class="chapter ch13" data-usfm="JHN.13">
 <div class="label">13</div><div class="s1">Jes&#250;s renta els peus als deixebles</div><div class="p"> 1Era abans de la festa de Pasqua.#x Jes&#250;s sabia que havia arribat la seva hora,#x l&#8217;hora de passar d&#8217;aquest m&#243;n al Pare.#x Ell, que havia estimat els seus que eren al m&#243;n, els estim&#224; fins a l&#8217;extrem.#x</div><div class="p"> 2Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Sim&#243; Iscariot,#x la resoluci&#243; de trair-lo,#x 3Jes&#250;s, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans,#x i que havia vingut de D&#233;u i a D&#233;u tornava,#x 4s&#8217;aixec&#224; de taula, es tragu&#233; el mantell i se ceny&#237; una tovallola; 5despr&#233;s va tirar aigua en un gibrell i comen&#231;&#224; a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6Quan arriba a Sim&#243; Pere, aquest li diu:</div><div class="p">&#8211; Senyor, &#191;tu em vols rentar els peus?</div><div class="p"> 7Jes&#250;s li respon:</div><div class="p">&#8211; Ara no entens aix&#242; que faig; ho entendr&#224;s despr&#233;s.#x</div><div class="p"> 8Pere li diu:</div><div class="p">&#8211; No em rentar&#224;s els peus mai de la vida!</div><div class="q1">Jes&#250;s li contesta:</div><div class="p">&#8211; Si no et rento, no tindr&#224;s part amb mi.#x</div><div class="p"> 9Li diu Sim&#243; Pere:</div><div class="p">&#8211; Si &#233;s aix&#237;, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta&#8217;m tamb&#233; les mans i el cap.</div><div class="q1"> 10Jes&#250;s li diu:</div><div class="p">&#8211; Qui s&#8217;ha banyat, nom&#233;s cal que es renti els peus: ja &#233;s net tot ell. I vosaltres ja sou nets,#x encara que no tots.</div><div class="p"> 11Jes&#250;s sabia qui el tra&#239;a,#x i per aix&#242; va dir: &#171;No tots sou nets.&#187;</div><div class="p"> 12Despr&#233;s de rentar-los els peus, es va posar el mantell i torn&#224; a taula.#x Llavors els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; &#191;Enteneu aix&#242; que us he fet? 13Vosaltres em dieu &#8220;Mestre&#8221; i &#8220;Senyor&#8221;, i feu b&#233; de dir-ho, perqu&#232; ho s&#243;c.#x 14Si, doncs, jo, que s&#243;c el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, tamb&#233; vosaltres us els heu de rentar els uns als altres.#x 15Us he donat exemple perqu&#232;, tal com jo us ho he fet,#x ho feu tamb&#233; vosaltres. 16En veritat, en veritat us ho dic: el criat no &#233;s m&#233;s important que el seu amo, ni l&#8217;enviat m&#233;s important que el qui l&#8217;envia.#x 17Ara que heu ent&#232;s tot aix&#242;, feli&#231;os de vosaltres si ho poseu en pr&#224;ctica!#x</div><div class="p"> 18&#187;No parlo per tots vosaltres. S&#233; qui vaig escollir, per&#242; s&#8217;havia de complir all&#242; que diu l&#8217;Escriptura: El qui compartia el meu pa, m&#8217;ha tra&#239;t el primer.#x 19Us ho dic ara, per endavant, perqu&#232;, quan passi, cregueu que jo s&#243;c.#x 20En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviar&#233;, m&#8217;acull a mi, i qui m&#8217;acull a mi, acull el qui m&#8217;ha enviat.#x</div><div class="s1">Anunci de la tra&#239;ci&#243; de Judes</div><div class="r">(Mt 26,20-25; Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23)</div><div class="p"> 21Despr&#233;s de dir aix&#242;, Jes&#250;s es contorb&#224; i afirm&#224;:</div><div class="p">&#8211; En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trair&#224;.</div><div class="p"> 22Els deixebles es miraven els uns als altres, perqu&#232; no sabien de qui ho deia. 23Un dels deixebles, el qui Jes&#250;s estimava,#x era a taula al costat d&#8217;ell. 24Sim&#243; Pere li fa senyes perqu&#232; li pregunti de qui parla. 25Ell es reclina#x sobre el pit de Jes&#250;s i li diu:</div><div class="p">&#8211; Senyor, qui &#233;s?</div><div class="p"> 26Jes&#250;s respon:</div><div class="p">&#8211; &#201;s aquell a qui donar&#233; el tros de pa que ara sucar&#233;.</div><div class="q1">Llavors suca el pa i el d&#243;na a Judes, fill de Sim&#243; Iscariot. 27En aquell moment, darrere el tros de pa, Satan&#224;s va entrar dintre d&#8217;ell.#x Jes&#250;s li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; All&#242; que est&#224;s fent, fes-ho de pressa.#x</div><div class="p"> 28Per&#242; cap dels qui eren a taula no va entendre per qu&#232; Jes&#250;s li deia aix&#242;. 29Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jes&#250;s li deia que compr&#233;s tot el que necessitaven per a la festa,#x o b&#233; que don&#233;s alguna cosa als pobres.#x 30Ell, despr&#233;s de prendre el tros de pa, sort&#237; de seguida. Era de nit.#x</div><div class="ms2">Discurs de comiat (13,31-17,26)</div><div class="s1">El manament nou</div><div class="p"> 31Quan Judes va ser fora, Jes&#250;s digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Ara el Fill de l&#8217;home &#233;s glorificat, i D&#233;u &#233;s glorificat en ell.#x 32Si D&#233;u &#233;s glorificat en ell, tamb&#233; D&#233;u mateix el&#160;glorificar&#224;, i el glorificar&#224; ben aviat. 33Fills meus,#x encara estic amb vosaltres, si b&#233; per poc temps. Vosaltres em buscareu, per&#242; ara us dic all&#242; que vaig dir als jueus: &#8220;All&#224; on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.&#8221;#x 34Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Aix&#237;, doncs, estimeu-vos els uns als altres.#x 35Tothom coneixer&#224; que sou deixebles meus per l&#8217;amor que us tindreu entre vosaltres.</div><div class="s1">Anunci de les negacions de Pere</div><div class="r">(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Lc 22,31-34)</div><div class="p"> 36Sim&#243; Pere li diu:</div><div class="p">&#8211; Senyor, on vas?#x</div><div class="p">Jes&#250;s li respon:</div><div class="p">&#8211; All&#224; on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguir&#224;s m&#233;s tard.#x</div><div class="p"> 37Pere li replica:</div><div class="p">&#8211; Senyor, per qu&#232; no et puc seguir ara mateix? Donar&#233; per tu la vida!</div><div class="p"> 38Jes&#250;s li contesta:</div><div class="p">&#8211; &#191;Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t&#8217;ho dic: no cantar&#224; el gall que no m&#8217;hagis negat tres vegades.</div>
 </div>
 </div>
</div>

To the Word 2021 (DEACTIVATED)Mostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats