Estimar com JesúsMostra

Estimar com Jesús ÉS Estimar Jesús

Quan la meva família va començar a acollir, vam assistir a una festa de Nadal per a famílies d'acollida organitzada per una església que mai no havíem visitat en una denominació a la qual no pertanyíem. Vaig acabar passant les dues hores senceres sufocant les llàgrimes i intentant mantenir la compostura. Arreu on mirava, seguia veient la cara de Jesús entre la multitud.

Abans d’entrar amb els nostres fills, ens vam trobar amb l’amic que ens va convidar a l’aparcament. Allà, estava Ell als braços d'ella, tot acoblat en un portabebés com una nen nascut addicte a la metanfetamina, la cocaïna, el Xanax i alguna altra droga que no recordo. Ell també estava a la porta, tot un eixam de voluntaris que ens saludaven cordialment i maldaven per oferir-nos mitjons plens a vessar i etiquetes amb el nom en lloc d’utilitzar el dissabte anterior a Nadal per comprar i fer recàrrecs. Després, Ell va estar allà darrere nostre. Una mare, un pare i, no en bromejo, sis nens d’acolliment en edat escolar. La majoria amb ulleres gruixudes o aparells a les cames i tots amb roba neta i somriures satisfets. Ell era un pèl-roig que em va ensenyar amb orgull el joc de Lego que li va donar un membre de l’església anònim. I Ell era tant el pare que va netejar la saliva amb deteniment d’un noi lligat amb cadira de rodes, com el noi que només va poder respondre girant la seva cara acabada d'assecar per mirar als ulls del pare. I Ell era la dona xerraire amb un nadó gran i sa al maluc i també era el nen petit que penjava de les cames. I Ell també era una dona gran signant amb dos nois petits amb implants auditius sobre una orella. Ell era també un avi dolç amb un barret de Pare Noel que va dirigir una cantada de nadales amb Rudolph i Jingle Bells per entretenir els nens. I conduint cap a casa amb el maleter ple de queviures i regals donats, em vaig adonar que Ell era les dues germanes petites que van tornar a casa amb nosaltres aquella nit. Fins i tot Ell era la meva família. Estàvem sent Jesús i estimant Jesús alhora. Jesús era a tot arreu on mirava. En l'amor i en l'estimat.

Al passatge d’avui, Pau indica a l’Església que visqui d’una manera que aquella festa va exemplificar. Que hi havia igualtat. Que estàvem tots junts en això. No només les seves mans i els seus peus, sinó de vegades el seu rostre. El seu cos tangible i observable. Però, tret que ens distanciem de la pena, la necessitat, el dolor, la pobresa, el trencament i la soledat, no ho sentirem. I coses com els nens de la teva comunitat que passen el Nadal sense una família ni tan sols et trencaran el cor perquè no coneixeràs cap dels seus noms. I fins que no els miris als ulls, mai no sabràs l’alegria de veure Jesucrist cara a cara en aquest costat del cel.

Però val la pena. És inimaginablement bell i impressionant. És impressionant i majestuós, gloriós i radiant. I és una raó més que suficient per estimar com Jesús, amb tot el que hi ha en nosaltres.

Kendra Golden
Life.Church Creative Media Team