Estimar com JesúsMostra

Igual que Crist estima l’església (part 2)

Només havíem estat casats durant dos curts anys la nit que ella va sentir-ho per primera vegada: un dolor punxant que va aclaparar immediatament tots els altres sentits. La intensitat disminuirà durant les pròximes hores enmig de onades de dolors, ganyotes i llàgrimes. Com a jove de 20 anys, tímid i escanyolit, havia promès estimar aquesta dona per bé o per mal, però suposava que el pitjor vindria després de dècades de preparació. No és el que va passar. El dolor no parava de tornar. A la nit, amb un bebè a casa, vam intentar connectar de la mateixa manera que gaudeixen la majoria de les parelles casades, però en lloc d’això només hi havia dolor. Aquests van ser els primers dies del que es convertiria en una sequera d'intimitat que va durar tres anys. Es va colar al nostre dormitori i va planar sobre el nostre matrimoni com una llarga ombra nocturna. L'acte dissenyat per apropar-nos havia estat segrestat per separar-nos ara. Passarien setmanes i ho provaríem de nou amb l’esperança que la situació hagués canviat, però no. Aviat, vem deixar de provar-ho. Moltes nits ens giràvem l’esquena al llit mirant cap a parets oposades. Vaig sentir els seus plors apagats mentre intentava amagar el seu dolor i jo plorava silenciosament al meu coixí.

No era així com m’imaginava el matrimoni. Els plats i els bolquers, la bugada i la gespa, totes les responsabilitats es van acumular i ens van apartar. No hi havia moments de reconciliació després de les discussions. No hi havia dissabtes al matí. No hi havia nits de cites. La batalla ens va deixar traumatitzats físicament i emocionalment. Vaig pensar que l’estimava com Crist estima l’Església, però no sabia realment el que significava renunciar-me per ella. Vaig aprendre el poc que en realitat sabia d’estimar com Jesús. Vaig pensar seriosament en deixar de fumar. Moltes nits, em quedava despert tard després que ella anés al llit i clamava pregant a Déu. Vaig veure com els meus intents reiterats de tornar a connectar amb ella eren ràpidament rebutjats dia rere dia per motius que no podia entendre.

Va ​​ser llavors quan Déu em va obrir els ulls i recordo haver pensat: això és el que Jesús sent sobre mi. Cada matí demanava que connectés amb mi, però jo estava massa ocupat. Cada nit abans d’anar a dormir, en lloc de passar temps amb Jesús, cremava la meva moneda emocional rodejant-me de compassió. Em podia imaginar el dolor i el desamor de Jesús mentre rebutjava reiteradament les seves invitacions més íntimes.

Durant tot aquest temps, m'havia aferrat als meus drets conjugals mentre afirmava que es tractava de reforçar el nostre matrimoni. Si volia aconseguir-ho, hauria de canviar. Fins i tot si semblava unilateral, necessitava que deixés de banda els meus drets com a marit io estimar-la incondicionalment. Per tant, cada vegada que sentia la picada del rebuig, recordaria com es sentia Déu quan el rebutjava. A Efesis, diu que un home que estima la seva dona s’estima a si mateix. Vaig aprendre que, quan em sentia més estimat, era quan més necessitava estimar la meva dona. Aquest tipus de maduresa no va venir simplement amb el pas del temps. S’havia de cultivar a través del dolor, el sacrifici i la submissió.

Encara no he aconseguit estimar-la com ho fa Jesús, però ha restaurat amb gràcia el nostre matrimoni i ens ha donat un vincle tenaç. A causa del nostre dolor i de la nostra elecció d’estimar-nos a través d’ell, gaudim d’un nivell d’intimitat que alguns matrimonis no experimentaran mai.

Michael Martin
Equip YouVersion