Informació del pla
Devocional del Camp de Batalla de la Ment.Mostra
Aconsegueix l'aplicació
Plans ben dissenyats
"Com has pogut?" va cridar la Helen. "Com has pogut fer-me una cosa així?"
En Tom mirava la seva dona sense poder fer res. Havia comès adulteri, confrontat els seus actes pecaminosos, i demanat a la seva esposa que el perdonés.
"Mai vaig planejar embolicar-me amb una altra," va dir en Tom amb llàgrimes als ulls.
En Tom no mentia. Ell sabia que estava prenent algunes males decisions, però no havia contemplat les conseqüències dels seus actes. Després de gairebé una hora suplicant, va dir una cosa que va ajudar la Helen a entendre i finalment a perdonar.
"Jo t'era infidel abans de cometre adulteri." Ell va parlar sobre com d'ocupats estaven per passar temps junts, de la seva actitud crítica, la falta de resposta emocional, de com ella no l'escoltava sobre els problemes de l'oficina.
És exactament així com treballa Satanàs. Ell comença bombardejant les nostres ments amb patrons dissenyats intel·ligentment d'iirritació, insatisfacció, dubte, pors i raonaments. Es mou poc a poc i amb precaució (els plans ben dissenyats requereixen temps al cap i a la fi).
En Tom va començar a dubtar que la Helen l'estimés realment. Ella mai l'escoltava, i no sempre responia a la seva disposició amorosa.
Una companya de feina sí que l'escoltava. Una vegada li va dir "La Helen no mereix un home afectuós i atent com tu." (El diable també treballava en ella.) Cada vegada que en Tom donava un petit pas fora del camí correcte, justificava les seves accions en la seva ment: si la Helen no em vol escoltar, hi ha altra gent que ho farà.
La companya l'escoltava. Setmanes més tard, la va abraçar i desitjava poder sentir la mateixa resposta d'afecte en la seva esposa. Només va ser una abraçada sense malícia -- o això semblava.
En Tom no es va adonar que Satanàs mai té pressa. Tot el que li cal és una oportunitat d'injectar pensaments egocèntrics i impius en els nostres caps. Si no els fem fora, s'hi queden. I continuen el seu pla malvat i destructiu.
No hem de permetre que aquests pensaments erronis resideixin en els nostres caps. Les armes del nostre combat no són d'origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist ... (2 Corintis 10:4-5).
Senyor Jesús, en el teu nom, clamo per victòria. Capacita'm per dur cada pensament a obediència. Ajuda'm a impedir que la paraula de Satanàs resti en la meva ment i em robi la victòria. Amén.
Del llibre "Devocional del Camp de Batalla de la Ment" de Joyce Meyer. © Drets d'autor: Joyce Meyer, 2005. Publicat per FaithWords. Tots els drets reservats.
"Com has pogut?" va cridar la Helen. "Com has pogut fer-me una cosa així?"
En Tom mirava la seva dona sense poder fer res. Havia comès adulteri, confrontat els seus actes pecaminosos, i demanat a la seva esposa que el perdonés.
"Mai vaig planejar embolicar-me amb una altra," va dir en Tom amb llàgrimes als ulls.
En Tom no mentia. Ell sabia que estava prenent algunes males decisions, però no havia contemplat les conseqüències dels seus actes. Després de gairebé una hora suplicant, va dir una cosa que va ajudar la Helen a entendre i finalment a perdonar.
"Jo t'era infidel abans de cometre adulteri." Ell va parlar sobre com d'ocupats estaven per passar temps junts, de la seva actitud crítica, la falta de resposta emocional, de com ella no l'escoltava sobre els problemes de l'oficina.
És exactament així com treballa Satanàs. Ell comença bombardejant les nostres ments amb patrons dissenyats intel·ligentment d'iirritació, insatisfacció, dubte, pors i raonaments. Es mou poc a poc i amb precaució (els plans ben dissenyats requereixen temps al cap i a la fi).
En Tom va començar a dubtar que la Helen l'estimés realment. Ella mai l'escoltava, i no sempre responia a la seva disposició amorosa.
Una companya de feina sí que l'escoltava. Una vegada li va dir "La Helen no mereix un home afectuós i atent com tu." (El diable també treballava en ella.) Cada vegada que en Tom donava un petit pas fora del camí correcte, justificava les seves accions en la seva ment: si la Helen no em vol escoltar, hi ha altra gent que ho farà.
La companya l'escoltava. Setmanes més tard, la va abraçar i desitjava poder sentir la mateixa resposta d'afecte en la seva esposa. Només va ser una abraçada sense malícia -- o això semblava.
En Tom no es va adonar que Satanàs mai té pressa. Tot el que li cal és una oportunitat d'injectar pensaments egocèntrics i impius en els nostres caps. Si no els fem fora, s'hi queden. I continuen el seu pla malvat i destructiu.
No hem de permetre que aquests pensaments erronis resideixin en els nostres caps. Les armes del nostre combat no són d'origen humà, i reben de Déu la força per a destruir fortaleses; amb elles destruïm raonaments fal·laços i altiveses de tota mena que s’alcen contra el coneixement de Déu, fem presoneres les intel·ligències per portar-les a obeir el Crist ... (2 Corintis 10:4-5).
Senyor Jesús, en el teu nom, clamo per victòria. Capacita'm per dur cada pensament a obediència. Ajuda'm a impedir que la paraula de Satanàs resti en la meva ment i em robi la victòria. Amén.
Del llibre "Devocional del Camp de Batalla de la Ment" de Joyce Meyer. © Drets d'autor: Joyce Meyer, 2005. Publicat per FaithWords. Tots els drets reservats.
Escriptures
Sobre aquest pla
De vegades, la vida ens pot agafar amb la guàrdia baixa. Quan la guerra s'inicia en la nostra ment, l'enemic farà servir totes les armes del seu arsenal per debilitar la nostra relació amb Déu. Però no cal que siguis la ...
More
Volem agrair els Ministeris Joyce Meyer per subministrar aquest pla de lectura. Per a més informació, visiteu www.joycemeyer.org
