Actituds d'Advent: Un devocional diari de NadalMostra

L’esperança és una cosa estranya. És fàcil tenir-la fins que no hi és. Fàcil de mantenir-la fins que alguna cosa va malament. És una paraula que decora les nostres llistes de pregària i quadres a les nostres parets. És tan generalitzada en la nostra cultura que potser ha perdut la potència.

Hebreus 6:19 ens diu que l’esperança que tenim en el Fill de Déu, Jesús, és una àncora per a les nostres ànimes.

Igual que una àncora que manté un pesquer al seu lloc enmig d’una tempesta furiosa, també és l’esperança de Crist quan el món que ens envolta tremola sota els nostres peus. Quan ja no tenim respostes. Quan estem a punt de rendir-nos.

Igual que David quan el seu propi fill volia enderrocar-lo o com Maria quan es va quedar trasbalsada per la notícia que havia de portar el fill de Déu al seu ventre verge, se'ns convida a un sant aferrament, aferrar-nos al Déu que ens promet una esperança veritable i duradora quan sembla que el món s’està ensorrant. Com una àncora, l’esperança que tenim mitjançant Crist és robusta, present i irrompible.

Reflexió:

• Com pots transformar l’esperança en Crist, de ser una idea agradable i abstracta, a un salvavides real en moments de confusió i problemes?
• Quina actitud del cor portes en aquesta temporada de Nadal que interfereix en la teva capacitat d’esperar?
• Quins altres passatges de les Escriptures et recorden mantenir-te ferm en la seva esperança i seguir mirant cap a la seva esperança ferma i duradora?

Aferra't a l’esperança de Déu i deixa que sigui una àncora per a la teva ànima.