Actituds d'Advent: Un devocional diari de NadalMostra

Podem ser realistes? Sovint és molt més fàcil i més atractiu pensar només en nosaltres mateixos.

És incòmode d'admetre-ho, però quan som realment honestos, veiem que preferim vetllar per nosaltres mateixos, fer el que volem i organitzar les nostres vides de la manera més convenient per a nosaltres.

És molt fàcil que les nostres famílies, les nostres prioritats i els nostres plans esdevinguin el centre del nostre món.

No és realment un pensament agradable per a un devocional d'Advent, oi?

Però Nadal és un bon moment per comprovar com portem la humilitat i la rendició. Quan considerem l'encarnació de Crist, l'acte definitiu d'humilitat i rendició, estem convidats a tenir la mateixa mentalitat que Crist. Crist, que sent Déu, tenia totes les prerrogatives per exercir aquest poder sobre nosaltres, però, en canvi, va triar la humilitat, el servei i la humanitat.

Pau, l'escriptor de Filipencs, centra l'atenció en l'exemple d'humilitat de Crist.

Ell és diví, però va escollir la carn.

Experimenta una comunitat perfecta i íntima amb la Trinitat, però va triar una família terrenal.

És Déu, però va triar entrar a la creació trencada per estar amb nosaltres i fer noves totes les coses.

Com que aquesta temporada ens crida a la generositat, és important humiliar-nos, amb genolls doblegats davant del Senyor Jesús i entrar en aquest món trencat per portar esperança, redempció, restauració i amor.

Trobem un exemple preciós d'aquesta humilitat en una església plantada al bell mig d'una ciutat afligida de Tailàndia que col·labora amb l'organització Compassion. La ciutat de Mae Sot és una bonica part del món que guarda un secret espantós. Aquí, molts nens són esclaus, treballant en condicions terribles contra la seva voluntat.

Però l'església es va traslladar intencionalment a la ciutat, per ser un far d'esperança. El personal està apassionat per protegir els nens de la seva comunitat. Ofereix programes i oportunitats per a infants i joves, mostrant-los un camí lluny de l'explotació.

La seva és la mena de rendició amb els genolls doblegats i una presència semblant a Crist amb la seva comunitat que ens pot inspirar a adoptar la mateixa postura a mesura que ens acostem a Nadal.

Prega:

Senyor, confesso que de vegades l'egoisme és l'opció més fàcil, i la prenc massa sovint. Ho sento. Ajuda'm a triar la rendició. Vull acostar-me al teu tron, que abans va ser un humil pessebre, de genolls doblegats, amb la mateixa humilitat que vas exemplificar en la teva encarnació.

Que aquesta humil rendició porti a la transformació, no només a la meva pròpia vida, sinó també a la meva comunitat.

Amén.