Escoltant de Déu cada matíMostra

Primera resposta

A vegades em meravella quan de temps podem lluitar amb una situació abans que pensem en parlar amb Déu sobre el tema i escoltar la seva veu. Ens queixem dels nostres problemes; rondinem; murmurem; parlem amb els nostres amics; i diem com desitjaríem que Déu hi fes alguna cosa. Lluitem amb les situacions en les nostres ments i les nostres emocions, però sovint oblidem d'aprofitar la solució més simple que hi ha: la pregària. Encara pitjor, en aquell moment fem la declaració més ridícula que hi ha: "Doncs, suposo que tot el que puc fer és pregar." Estic segur que ho has sentit abans i potser tu mateix ho has dit. Tots ho hem fet. Som culpables de tractar la pregària com un darrer esforç desesperat i de dir coses com ara, "Bé, res més funciona, així que potser hauré de pregar." Saps què em diu això? Em diu que realment no creiem en el poder de la pregària com hauriem de creure-hi. Portem càrregues que no cal que portem - i la vida es molt més dura del que hauria de ser - perquè no comprenem com n'és de poderosa la pregària. Si ho féssim, parlaríem amb Déu i escoltaríem el que ens vol dir sobre tot, no com a últim recurs, si no com a primera reacció.

La paraula de Déu per tu avui: Que la pregària sigui la teva primera opció, no l'últim recurs.

Del llibre "Escoltant Déu cada matí" per Joyce Meyer. Drets d'autor: Joyce Meyer, 2010. Publicat per FaithWords. Tots els drets reservats.