No queden habitacions . . Però tothom és convidat

Per Danny Saavedra

"Mentre eren allà, se li van complir els dies i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l'hostal. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum... Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: "Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber”.—Lluc 2: 6 -9, 15 (BCI)

" On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l'Orient la seva estrella i venim a adorar-lo ”. . . L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra."—Mateu 2: 2, 10–11 (BCI)

Recordes les teves primeres vacances en família? Jo sí! Les nostres van ser un viatge a Carolina del Nord per un casament. També va ser la primera vegada que vam agafar el meu fill, que en aquell moment tenia uns 17 mesos, i el vam dur en un avió. Com és de suposar, va ser una bogeria. El nostre fill va plorar com un boig al vol; ens vam quedar amb els nostres amics, que també tenien un fill d'un any, i va ser tota una aventura, però no pas de la mena que esperàvem. Però, alhora, va ser molt divertit i ens va donar un bon grapat de records sorprenents que encara recordem afectuosament.

Imagino que va ser com per a Maria i Josep. . . Extremadament boig i agitat, llarg i ardu, i ple de sorpreses, però en definitiva un dels records més sorprenents de la seva vida. Imagina-t'ho. . . Maria estava molt embarassada en aquest moment i van haver de carregar un ruc i es van dirigir cap a Betlem, el lloc d'on venien els seus avantpassats, una ciutat on mai havien viscut, on encara hi vivien uns parents llunyans, però probablement no hi havia ningú amb qui tinguessin un contacte proper. Ara, havien d’esperar que un dels seus familiars tingués prou espai perquè s’hi quedessin.

Però, quan Josep i Maria van arribar a Betlem, cap dels seus parents no tenia lloc per a ells. Totes les habitacions estaven plenes, però probablement perquè eren familia i perquè Maria estava embarassada, un familiar els va deixar quedar a l’habitació inferior on es mantenien els animals de nit. Imagineu-vos alguna cosa semblant a un soterrani o un garatge on dormen el vostre gos o gat. . . o les vostres vaques i rucs!

Oi que és una bogeria? Però encara es complica . . Sabeu on va dormir Jesús, el Salvador, la seva primera nit a la Terra? No va ser en un bressol de luxe ni en un llit agradable. Va ser col·locat en un pessebre, una menjadora per al bestiar. Ara bé, sovint aquest pessebre es representa en un pessebre tradicional com una caixeta de fusta, però la realitat és que s’assemblava més a un gran lavabo de pedra rectangular, recolzat en un parell de soques.

No hi havia lloc per a Jesús a la Terra aquella nit, i, tanmateix, amb la invitació als pastors del camp proper i l’arribada posterior dels savis d’Orient, el Senyor ens va mostrar que tothom és convidat a venir a venerar als peus de Jesús. Com és això? Entre tots els que possiblement podrien haver estat convidats de tota la societat jueva, Déu va escollir un grup de pastors per escoltar les notícies del naixement de Jesús i venir a venerar-lo. Aquesta és una imatge molt poderosa per a nosaltres perquè els pastors es trobaven entre els grups socials més baixos.

Considera com la feina dels pastors els impedia entrar en el corrent principal de la societat jueva, des de la neteja cerimonial fins a la observació de totes les festes religioses. Tot i això, aquests pastors, que sens dubte tenien cura de les ovelles que algun dia serien utilitzades com a sacrificis al temple, van ser convidats. Com de forma adequada va dir John MacArthur, "Que oportú que ells fossinels primers a conèixer de l'Anyell de Déu!".

Actualment, és més profund per a nosaltres l'arribada dels savis, un grup de sacerdots i astròlegs babilònics/perses, que van anar amb valentia a la primera caminada d'estrelles a la recerca d'un rei. Però aquesta és la qüestió: aquests savis eren gentils, no jueus. Van confiar en la paraula de Déu tant que van deixar la seva terra a la recerca del Messies promès. El van cercar amb fe i amb tot el cor i es van alegrar molt quan van trobar el seu camí cap a Ell. Quan el van trobar en tota la seva humil esplendor, li van oferir regals extremadament valuosos adequats per a un rei. Això ens demostra que tots són benvinguts als peus de Jesús, el gloriós regal de Déu, el Messies i el rei. Tothom és benvingut per venir a venerar-lo i ser salvat.

Aquest Nadal, prego que abracem aquesta mateixa mentalitat. Prego que veiem les persones, independentment del seu bagatge, creences o estil de vida, amb el mateix amor, compassió i amabilitat que ho fa Jesús. I prego perquè, com l'estrella que va guiar els savis a Jesús, poguéssim ser la llum del món que atrau la gent a adorar el nostre rei.