Amor boig amb Francis ChanMostra

“Pot ser que no acabis aquest capítol"

Podries morir abans d'acabar de llegir això. Jo podria morir mentre tu estàs llegint. Avui. En qualsevol moment.

En un dia normal vivim atrapats en nosaltres mateixos. En un dia normal, nosaltres no consideren molt a Déu. En el dia a dia, ens solem oblidar que la nostra vida és veritablement un respir.

Realment creus que podries desaparèixer en qualsevol moment? Que potser avui moriràs? O, en canvi, et sents d'alguna manera invencible?

Mai no havia experimentat problemes cardíacs fins fa un parell d'anys quan vaig començar a tenir palpitacions cardíaques. Amb el temps es van fer més freqüents, i això em va preocupar.

Per ser sincer, sabia quin era el problema. Em vaig veure immers i em vaig deixar vèncer per l'estrès. Era la temporada de Nadal, i vaig haver de cuidar i pensar moltes coses.

Però a la vigília de Nadal es va intensificar tant el problema que li vaig dir a la meva dona que aniria a emergències després del culte de l'església. Durant el culte, però, vaig entregar totes les meves preocupacions i estrès a Déu. Els meus símptomes es van anar esvaint lentament i mai vaig anar al metge.

Quan em consumeixen els meus problemes—, i m'estressa la meva vida, la meva família i la meva feina—, en realitat, estic donant lloc a la creença que les circumstàncies són més importants que el de manament que Déu va donar-nos d'alegrar-nos sempre. En altres paraules, el pensament de que tinc un “dret” a desobeir a Déu a causa de la magnitud de les meves responsabilitats.

Em trobo reaprenent aquesta lliçó amb freqüència. Encara que veig la santedat de Déu, encara sóc prou ruc per oblidar-me que la vida és sobre Déu i no sobre mi.

* Amb quina freqüència penses sobre la fugacitat de la teva vida? Com aquest pensament t'ajuda a viure de forma més transparent, amorosa i confiada?

Finalment, mira aquest vídeo i pensa en els punts tractats: