Gènesi 2
BCI
2
1Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols.#x 2El setè dia,#x Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. 3Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.#x
4Així foren els orígens#x del cel i de la terra quan van ser creats.
L’home en el paradís#x
Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps.#x 6Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió.
7Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.#x 8Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edèn, a la regió d’orient,#x i va posar-hi l’home que havia modelat. 9El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.#x
10De l’Edèn naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: 11el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, 12i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. 13El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. 14El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates.#x
15El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el conreés i el guardés.#x 16I li va donar aquest manament:
– Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. 17Però no mengis del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.#x
18Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
19El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posés. 20L’home donà un nom#x a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar#x una ajuda que li fes costat.
L’home i la dona
21Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.
23L’home exclamà:
– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!#x El seu nom serà “dona”, perquè ha estat presa de l’home.#x 24Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.#x
25Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.#x

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

Més informació sobre Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional