MATEU 26:44-75

Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules. Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.” Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble. El traïdor els havia donat una contra-senya: “El qui jo besaré és ell: agafeu-lo.” S’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Salut, Mestre.” I es posà a besar-lo. Jesús li fa: “Company, vés per feina.” Llavors ells li posaren les mans al damunt i el van detenir. Tot d’una, un dels qui eren amb Jesús, allargant la mà, va treure l’espasa i va donar un cop al criat del gran sa-cerdot i li va escapçar l’orella. Llavors Jesús li va dir: “Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran. ¿O és que et penses que no puc invocar el meu Pare i, ara mateix, tindria al meu costat més de dotze legions d’àngels? Però, com es complirien, llavors, les Escriptures, que indiquen que això cal que sigui així?” En aquell moment, Jesús va dir a la gent: “¿Amb espases i garrots heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit? Cada dia he estat assegut ensenyant al temple i no m’heu agafat. Però tot això ha succeït perquè es compleixin les Escriptures dels profe-tes.” Aleshores, tots els deixebles es van escapolir i el deixaren sol. Els qui havien agafat Jesús el van dur a casa del gran sacerdot Caifàs, on s’ha-vien reunit els mestres de la Llei i els ancians. Pere el seguia de lluny, fins arribar al pati del gran sacerdot; va entrar dins i s’assegué entre els criats per veure què passaria. Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoniatge fals contra Jesús, per fer-lo matar, però no el trobaven, malgrat que s’havien presentat molts testimonis fal-sos. Finalment se’n van presentar dos que van declarar: “Aquest ha dit: Puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” Aleshores el gran sacerdot es va aixecar i va dir a Jesús: “¿No tens res a dir? Què és això que aquests testifi-quen contra tu?” Però Jesús callava. El gran sacerdot va insistir: “Et conjuro pel Déu vivent que ens diguis si tu ets el Crist, el Fill de Déu.” Jesús li contestà: “Tu ho has dit. A més, us dic que des d’ara veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós i venint entre els núvols del cel.” Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà les vestidures tot dient: “Ha blasfe-mat! Quina necessitat tenim de més testimonis? Ja heu sentit la blasfèmia. Què us sembla?” Ells van respondre: “És reu de mort.” Aleshores li escopien a la cara i li donaven cops de puny, i uns altres el bufetejaven tot dient: “Profetitza’ns, Crist; qui t’ha pegat?” Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati, i se li va acostar una criada que li va dir: “Tu també anaves amb Jesús el galileu.” Però ell ho va negar davant de tots dient: “No sé de què em parles.” Quan se n’anava cap al portal, una altra el va veure i digué als qui eren allà: “Aquest també anava amb Jesús, el Natzarè.” Però ell ho tornà a negar amb ju-rament: “No conec aquest home.” Poc temps després, els qui eren allà s’acostaren a Pere i li van dir: “Ben segur que tu ets un d’ells, perquè fins i tot es nota en la teva parla.” Llavors Pere va començar a maleir i a jurar: “No conec aquest home.” Tot d’una un gall va cantar, i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti, tu m’hauràs negat tres vegades.” I, sortint a fora, plorà amargament.