Mateu 26:44-75 - Compare All Versions

Comparteix

Altre cop els deixà estar i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint les mateixes paraules. Després va cap als deixebles i els diu: “Ja podeu dormir i descansar. Mi-reu, l’hora del Fill de l’Home ja ha arri-bat i és lliurat a mans dels pecadors. Alceu-vos i anem. Ja és aquí el qui em lliura.” Encara estava parlant ell que es va presentar Judes, un dels Dotze, acompanyat d’un tropell de gent armada d’espa-ses i garrots, que venien de part dels principals sacerdots i dels ancians del poble. El traïdor els havia donat una contra-senya: “El qui jo besaré és ell: agafeu-lo.” S’apropà de seguida a Jesús i li digué: “Salut, Mestre.” I es posà a besar-lo. Jesús li fa: “Company, vés per feina.” Llavors ells li posaren les mans al damunt i el van detenir. Tot d’una, un dels qui eren amb Jesús, allargant la mà, va treure l’espasa i va donar un cop al criat del gran sa-cerdot i li va escapçar l’orella. Llavors Jesús li va dir: “Torna a embeinar l’espasa, perquè tots els qui empunyen espasa, a espasa moriran. ¿O és que et penses que no puc invocar el meu Pare i, ara mateix, tindria al meu costat més de dotze legions d’àngels? Però, com es complirien, llavors, les Escriptures, que indiquen que això cal que sigui així?” En aquell moment, Jesús va dir a la gent: “¿Amb espases i garrots heu vingut a detenir-me, com si fos un bandit? Cada dia he estat assegut ensenyant al temple i no m’heu agafat. Però tot això ha succeït perquè es compleixin les Escriptures dels profe-tes.” Aleshores, tots els deixebles es van escapolir i el deixaren sol. Els qui havien agafat Jesús el van dur a casa del gran sacerdot Caifàs, on s’ha-vien reunit els mestres de la Llei i els ancians. Pere el seguia de lluny, fins arribar al pati del gran sacerdot; va entrar dins i s’assegué entre els criats per veure què passaria. Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoniatge fals contra Jesús, per fer-lo matar, però no el trobaven, malgrat que s’havien presentat molts testimonis fal-sos. Finalment se’n van presentar dos que van declarar: “Aquest ha dit: Puc destruir el temple de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” Aleshores el gran sacerdot es va aixecar i va dir a Jesús: “¿No tens res a dir? Què és això que aquests testifi-quen contra tu?” Però Jesús callava. El gran sacerdot va insistir: “Et conjuro pel Déu vivent que ens diguis si tu ets el Crist, el Fill de Déu.” Jesús li contestà: “Tu ho has dit. A més, us dic que des d’ara veureu el Fill de l’Home assegut a la dreta del Totpo-derós i venint entre els núvols del cel.” Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà les vestidures tot dient: “Ha blasfe-mat! Quina necessitat tenim de més testimonis? Ja heu sentit la blasfèmia. Què us sembla?” Ells van respondre: “És reu de mort.” Aleshores li escopien a la cara i li donaven cops de puny, i uns altres el bufetejaven tot dient: “Profetitza’ns, Crist; qui t’ha pegat?” Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati, i se li va acostar una criada que li va dir: “Tu també anaves amb Jesús el galileu.” Però ell ho va negar davant de tots dient: “No sé de què em parles.” Quan se n’anava cap al portal, una altra el va veure i digué als qui eren allà: “Aquest també anava amb Jesús, el Natzarè.” Però ell ho tornà a negar amb ju-rament: “No conec aquest home.” Poc temps després, els qui eren allà s’acostaren a Pere i li van dir: “Ben segur que tu ets un d’ells, perquè fins i tot es nota en la teva parla.” Llavors Pere va començar a maleir i a jurar: “No conec aquest home.” Tot d’una un gall va cantar, i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti, tu m’hauràs negat tres vegades.” I, sortint a fora, plorà amargament.

Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu: – Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal: – És el qui jo besaré: deteniu-lo. A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: – Salve, rabí! I el besà. Jesús li digué: – Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. Jesús li diu: – Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: – Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren. Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos que van declarar: – Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús: – ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: – Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. Jesús li respon: – Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel . Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: – Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? Ells respongueren: – Mereix pena de mort! Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades tot dient: – Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat! Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: – Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu. Pere ho negà davant de tothom: – No sé de què parles. Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada i digué als qui eren allí: – Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. Pere ho tornà a negar tot jurant: – No conec aquest home. Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: – És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. Llavors es posà a maleir i a jurar dient: – Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.