Parallel
5
Crida dels primers deixebles
(Mt 4,18-22; Mc 1,16-20)#x
1En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret,#x i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.#x 2Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3Pujà en una de les barques, que era de Simó,#x li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.#x
4Quan acabà de parlar, digué a Simó:
– Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
5Simó li respongué:
– Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar.
6Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.
8Simó Pere,#x en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
– Aparta’t de mi, Senyor,#x que sóc un pecador!
9Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
– No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.
11Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.#x
Guarició d’un leprós
(Mt 8,1-4; Mc 1,40-45)
12Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra.#x Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:
– Senyor,#x si vols, em pots purificar.
13Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
– Ho vull, queda pur.
A l’instant la lepra el va deixar. 14Jesús li manà que no ho digués a ningú,#x i afegí:
– Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès:#x això els servirà de prova.
15L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties.#x 16Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.#x
Guarició d’un paralític
(Mt 9,1-8; Mc 2,1-12)
17Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor,#x guaria els malalts.#x 18Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític,#x i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; 19però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.#x 20Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:
– Home! Els teus pecats et són perdonats.#x
21Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»#x
22Jesús, que coneixia els seus pensaments,#x els replicà:
– Què és això que penseu en el vostre cor? 23Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? 24Doncs ara sabreu que el Fill de l’home#x té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digué al paralític:
– T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.#x
25A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. 26Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien:
– Avui hem vist coses extraordinàries.
Jesús crida Leví, un publicà
(Mt 9,9-13; Mc 2,13-17)
27Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos,#x i li digué:
– Segueix-me.#x
28Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
29Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.#x 30Els fariseus i els seus mestres de la Llei#x murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien:
– Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?#x
31Jesús els respongué:
– El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. 32No he vingut a cridar els justos a convertir-se,#x sinó els pecadors.
Discussió sobre el dejuni
(Mt 9,14-17; Mc 2,18-22)
33Llavors li digueren:
– Els deixebles de Joan#x dejunen sovint#x i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
34Jesús els contestà:
– ¿Podeu fer dejunar els convidats a noces#x mentre l’espòs és amb ells?#x 35Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres;#x aquells dies sí que dejunaran.
36Els proposà també una paràbola:
– Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. 37I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. 38El vi nou s’ha de posar en bots nous.#x 39Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”#x