Lluc 5
5
Crida dels primers deixebles
(Mt 4,18-22; Mc 1,16-20)#x
1En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret,#x i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.#x 2Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3Pujà en una de les barques, que era de Simó,#x li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.#x
4Quan acabà de parlar, digué a Simó:
– Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
5Simó li respongué:
– Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar.
6Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. 7Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.
8Simó Pere,#x en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
– Aparta’t de mi, Senyor,#x que sóc un pecador!
9Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
– No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.
11Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.#x
Guarició d’un leprós
(Mt 8,1-4; Mc 1,40-45)
12Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra.#x Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:
– Senyor,#x si vols, em pots purificar.
13Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
– Ho vull, queda pur.
A l’instant la lepra el va deixar. 14Jesús li manà que no ho digués a ningú,#x i afegí:
– Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès:#x això els servirà de prova.
15L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties.#x 16Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.#x
Guarició d’un paralític
(Mt 9,1-8; Mc 2,1-12)
17Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor,#x guaria els malalts.#x 18Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític,#x i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; 19però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.#x 20Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:
– Home! Els teus pecats et són perdonats.#x
21Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»#x
22Jesús, que coneixia els seus pensaments,#x els replicà:
– Què és això que penseu en el vostre cor? 23Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? 24Doncs ara sabreu que el Fill de l’home#x té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.
Llavors digué al paralític:
– T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.#x
25A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. 26Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien:
– Avui hem vist coses extraordinàries.
Jesús crida Leví, un publicà
(Mt 9,9-13; Mc 2,13-17)
27Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos,#x i li digué:
– Segueix-me.#x
28Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
29Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.#x 30Els fariseus i els seus mestres de la Llei#x murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien:
– Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?#x
31Jesús els respongué:
– El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. 32No he vingut a cridar els justos a convertir-se,#x sinó els pecadors.
Discussió sobre el dejuni
(Mt 9,14-17; Mc 2,18-22)
33Llavors li digueren:
– Els deixebles de Joan#x dejunen sovint#x i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
34Jesús els contestà:
– ¿Podeu fer dejunar els convidats a noces#x mentre l’espòs és amb ells?#x 35Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres;#x aquells dies sí que dejunaran.
36Els proposà també una paràbola:
– Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. 37I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. 38El vi nou s’ha de posar en bots nous.#x 39Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”#x
Currently Selected:
Lluc 5: BCI
Highlight
Share
Copy
Want to have your highlights saved across all your devices? Sign up or sign in
Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso