Resultats de la cerca de: hope
Job 1:1 (BCI)
Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal.
Job 1:2 (BCI)
Tenia set fills i tres filles.
Job 1:3 (BCI)
Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres i tota una gentada que treballava per a ell. Era l’home més poderós de les terres d’orient.
Job 1:4 (BCI)
Cada un dels fills organitzava festes amb els seus germans per torn a casa seva, i convidava també les tres germanes a menjar i beure amb ells.
Job 1:5 (BCI)
Acabades les festes, Job els feia venir perquè es purifiquessin, i de bon matí oferia un holocaust per cada un d’ells, ja que pensava: «Potser els meus fills, sense adonar-se’n, han pecat i han ofès Déu en el seu cor.» Job ho feia així cada vegada.
Job 1:6 (BCI)
Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.
Job 1:7 (BCI)
El Senyor li preguntà: – I tu, d’on véns? Ell respongué: – De fer voltes per la terra i recórrer-la.
Job 1:8 (BCI)
El Senyor li va dir: – ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal.
Job 1:9 (BCI)
L’Acusador va contestar: – ¿És que Job reverencia Déu de franc?
Job 1:10 (BCI)
¿No és cert que l’has envoltat d’un clos per protegir-lo, a ell, la seva família i tots els seus béns? Tu l’has beneït en tot el que ha emprès, i els seus ramats es multipliquen sobre la terra.
Job 1:11 (BCI)
Però, només que aixequis la mà i toquis els seus béns, et juro que et maleirà a la cara!
Job 1:12 (BCI)
Llavors el Senyor digué a l’Acusador: – Poso a les teves mans tot el que té, però a ell no el toquis. I l’Acusador es va retirar de la presència del Senyor.
Job 1:13 (BCI)
Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran,
Job 1:14 (BCI)
es va presentar a casa de Job un missatger amb aquesta notícia: – Mentre els bous llauraven i les someres pasturaven,
Job 1:15 (BCI)
ens han caigut al damunt uns bandolers de Saba que han mort els mossos i s’han endut el bestiar. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
Job 1:16 (BCI)
Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Ha caigut foc del cel sobre els ramats i els pastors i els ha deixat carbonitzats. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
Job 1:17 (BCI)
Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Tres bandes de caldeus s’han llançat sobre els camells i te’ls han robat, després de matar els camellers. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
Job 1:18 (BCI)
Encara parlava, que n’arribà un altre i digué: – Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien a casa del germà gran
Job 1:19 (BCI)
quan, de sobte, una ventada del desert ha envestit la casa per tots quatre cantons. La casa s’ha esfondrat i tots els joves han mort. Només jo m’he pogut escapar per fer-t’ho saber.
Job 1:20 (BCI)
Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra
Job 1:21 (BCI)
i digué: – Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré. El Senyor ho dóna, ell mateix ho pren. Beneït sigui el seu nom!
Job 1:22 (BCI)
Enmig de tot això, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.
Job 2:1 (BCI)
Un dia es va reunir la cort celestial a la presència del Senyor. Entre ells també hi va anar l’Acusador.
Job 2:2 (BCI)
El Senyor li preguntà: – I tu, d’on véns? Ell respongué: – De fer voltes per la terra i recórrer-la.
Job 2:3 (BCI)
El Senyor li va dir: – ¿T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha cap home com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal. M’has incitat a arruïnar-lo i no has aconseguit res: encara es manté ferm en la seva integritat.