Les Paràboles de JesúsMostra

EL BLAT I LA ZITZÀNIA I LA XARXA
Ambdues paràboles mostren que l’assistència a l’església, fins i tot l’assistència de tota una vida, no sempre equival a un cor renovat i una relació amb Jesús. Per tant, hem d'examinar els nostres cors per assegurar-nos que estem descansant en Crist, no en la nostra "cristiandat", per a la salvació.

Alguna vegada t`has trobat dient: "Oh, sempre he estat cristià" o "Oh, sempre he anat a l’església" quan et demanen el teu testimoni? El teu coneixement de les Escriptures és més important que la teva relació amb Crist? Et consoles amb el fet que no trenques les normes, en lloc de cultivar un desig de santedat? Estàs intentant "mantenir la teva salvació" en lloc de fer deixebles i avançar al Regne de Déu?

Aquestes paràboles no són una excusa per evitar pecats clars i flagrants a l'església. Els líders de l'església haurien de tractar això a la vida dels membres de l'església. Tanmateix, en comptes de convertir-nos en detectius espirituals i involucrar-nos en el cas de trobar la "zitzània" a la nostra església i a les esglésies que ens envolten, hauríem d'examinar els nostres propis cors per veure si hi creixen males herbes!