5 Pregàries d'humilitat

Donant Sentit a la Teva Vida

UNA COSA

Himne De La Gràcia

Entendre la voluntat de Déu

Rut: una història de l'amor redemptor de Déu

Assedegats

Donant Gràcies

Segons el Cor de Déu

Emmanuel, Déu Amb Nosaltres

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkJOS">
 <div class="chapter ch24" data-usfm="JOS.24.1+JOS.24.2+JOS.24.3+JOS.24.4+JOS.24.5+JOS.24.6+JOS.24.7+JOS.24.8+JOS.24.9+JOS.24.10+JOS.24.11+JOS.24.12+JOS.24.13+JOS.24.14+JOS.24.15+JOS.24.16+JOS.24.17+JOS.24.18">
 <div class="p">1Josu&#232; va reunir a Siquem totes les tribus d&#8217;Israel.#x Va convocar-hi els ancians, els caps de fam&#237;lia, els jutges i els capdavanters d&#8217;Israel. Tots es presentaren davant de D&#233;u. 2Llavors Josu&#232; digu&#233; a tot el poble:</div><div class="p">&#8211; Aix&#242; diu el Senyor, D&#233;u d&#8217;Israel: &#8220;Antigament, els vostres avantpassats, T&#232;rah i els seus fills Abraham i Nahor, habitaven a l&#8217;altra banda del riu Eufrates i adoraven altres d&#233;us.#x 3Jo vaig treure el vostre pare Abraham del pa&#237;s situat a l&#8217;altra banda del riu Eufrates, el vaig conduir per tot el pa&#237;s de Canaan i vaig multiplicar la seva descend&#232;ncia. Li vaig donar Isaac,#x 4i a Isaac li vaig donar Jacob i Esa&#250;. A Esa&#250; li vaig assignar en her&#232;ncia les muntanyes de Se&#239;r, mentre que Jacob i els seus fills baixaren a Egipte.#x 5M&#233;s tard, vaig enviar Mois&#232;s i Aaron i vaig assotar Egipte obrant-hi els prodigis que ja coneixeu;#x i despr&#233;s us en vaig fer sortir. 6Vaig fer sortir d&#8217;Egipte els vostres pares, que arribaren fins al Mar Roig, per&#242; els egipcis van perseguir-los fins all&#224;, amb els seus carros i guerrers. 7Llavors els vostres pares van cridar demanant-me auxili a mi, el Senyor, i jo vaig fer caure una espessa tenebra entre el vostre poble i els egipcis. Acabat vaig fer que el mar torn&#233;s sobre els egipcis, i el mar els va cobrir. Despr&#233;s de veure amb els vostres propis ulls#x el que jo havia fet als egipcis, vau viure molts anys al desert,#x 8fins que us vaig conduir al pa&#237;s dels amorreus, que habitaven a l&#8217;altra banda del Jord&#224;. Ells us van fer la guerra, per&#242; jo els vaig posar a les vostres mans; i us vau apoderar del seu territori, perqu&#232; els vaig fer desapar&#232;ixer de davant vostre.#x 9Tamb&#233; Balac, fill de Sipor, rei de Moab, prengu&#233; les armes contra Israel. Va fer cridar Balaam, fill de Beor, perqu&#232; vingu&#233;s a maleir-vos. 10Per&#242; jo no vaig voler escoltar Balaam i, en comptes de maleir-vos, us va beneir; aix&#237; us vaig alliberar del seu poder.#x 11Despr&#233;s de travessar el Jord&#224;, arrib&#224;reu a Jeric&#243;. Us van fer la guerra tant els senyors de Jeric&#243; com els amorreus, els perizites, els cananeus, els hitites, els guirgaixites, els&#160;hivites i els jebuseus,#x per&#242; jo els vaig posar tots a les vostres mans.#x 12Vaig enviar eixams de vespes al vostre davant, i no foren pas les vostres espases o els arcs els que van fer fugir els dos reis amorreus.#x 13Us he donat un pa&#237;s que no hav&#237;eu cultivat, habiteu en ciutats que no hav&#237;eu constru&#239;t i us alimenteu d&#8217;unes vinyes i d&#8217;uns oliverars que no hav&#237;eu plantat.&#8221;#x</div><div class="p"> 14&#187;Per tant,#x reverencieu el Senyor i adoreu-lo sincerament i amb tot el cor. Desfeu-vos dels d&#233;us que els vostres pares adoraven quan vivien a l&#8217;altra banda de l&#8217;Eufrates i a Egipte, i adoreu tan sols el Senyor.#x 15Per&#242; si no us satisf&#224; de tenir el Senyor per D&#233;u, escolliu avui quins d&#233;us voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l&#8217;altra banda de l&#8217;Eufrates, o els d&#233;us amor-reus, en el pa&#237;s dels quals ara viviu.#x Jo i la meva fam&#237;lia adorarem el Senyor!</div><div class="p"> 16El poble respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres d&#233;us! 17El Senyor, el nostre D&#233;u, &#233;s el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del pa&#237;s d&#8217;Egipte, la terra on &#233;rem esclaus;#x &#233;s ell qui va fer, davant els nostres ulls,#x aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on an&#224;vem, enmig de tots els pobles per on hav&#237;em de passar.#x 18El Senyor va expulsar de davant nostre molts pobles, sobretot els amorreus que vivien en aquest pa&#237;s. Per tant, tamb&#233; nosaltres adorarem el Senyor, perqu&#232; ell &#233;s el nostre D&#233;u.#x</div><div class="p"> </div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1SA">
 <div class="chapter ch25" data-usfm="1SA.25.1+1SA.25.2+1SA.25.3+1SA.25.4+1SA.25.5+1SA.25.6+1SA.25.7+1SA.25.8+1SA.25.9+1SA.25.10+1SA.25.11+1SA.25.12+1SA.25.13+1SA.25.14+1SA.25.15+1SA.25.16+1SA.25.17+1SA.25.18+1SA.25.19+1SA.25.20+1SA.25.21+1SA.25.22+1SA.25.23+1SA.25.24+1SA.25.25+1SA.25.26+1SA.25.27+1SA.25.28+1SA.25.29+1SA.25.30+1SA.25.31+1SA.25.32+1SA.25.33+1SA.25.34+1SA.25.35+1SA.25.36+1SA.25.37+1SA.25.38+1SA.25.39+1SA.25.40+1SA.25.41+1SA.25.42+1SA.25.43">
 <div class="p">1Samuel es va morir. Tot Israel es va aplegar i va fer dol per ell. L&#8217;enterraren a casa seva, a Ram&#224;.#x</div><div class="p">David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran.#x 2Hi havia un home a Maon#x que tenia unes propietats a Carmel.#x Era molt ric: posse&#239;a tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seves ovelles.#x 3Es deia Nabal, i la seva dona, Abigail. Abigail era assenyada i bella, per&#242; ell era un home dur i mal educat. Nabal era un calebita.#x</div><div class="p"> 4David, al desert, sent&#237; a dir que Nabal esquilava les ovelles 5i li va enviar deu homes dient-los:</div><div class="p">&#8211; Pugeu a Carmel, presenteu-vos a Nabal i saludeu-lo de part meva. 6Digueu-li: &#8220;Que tinguis encara una anyada com aquesta,#x bona per a tu, bona per a la teva fam&#237;lia i bona per a les teves propietats! 7He sentit a dir que esquiles les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres, i no els hem molestat ni els ha desaparegut res mentre eren a Carmel. 8Pregunta als teus mossos i t&#8217;ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests joves que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que donis a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tinguis a m&#224;.&#8221;#x</div><div class="p"> 9Els homes de David van repetir a Nabal, en nom de David, tot el que ell havia dit, i es van quedar esperant.</div><div class="p"> 10Nabal els contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; Qui &#233;s David? Qui &#233;s el fill de Jess&#232;? Avui en dia hi ha massa esclaus fugitius del seu amo! 11&#191;&#201;s que haig de prendre el meu pa, la meva aigua i el bestiar que&#160;immolo per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni s&#233; d&#8217;on s&#243;n?</div><div class="p"> 12Els homes de David se&#8217;n van tornar, arribaren on ell era i li ho van explicar tot. 13David orden&#224; llavors als seus homes:</div><div class="p">&#8211; Que tothom prengui l&#8217;espasa!</div><div class="p">Tots es van cenyir l&#8217;espasa, i David tamb&#233; ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.</div><div class="p"> 14Entretant, un dels homes de Nabal havia advertit Abigail, la muller del seu amo:</div><div class="p">&#8211; David ha enviat missatgers des del desert a saludar el nostre amo, i ell els ha tractat molt malament, 15encara que ells sempre s&#8217;havien portat b&#233; amb nosaltres: no ens han molestat mai, ni ens ha desaparegut mai res mentre hem estat amb ells fent vida al ras. 16M&#233;s aviat ens han protegit, com una muralla, tant de nit com de dia, tot el temps que hem pasturat el ramat vora seu. 17Pensa tu mateixa qu&#232; pots fer, perqu&#232; a hores d&#8217;ara ja hauran decidit la venjan&#231;a contra el nostre amo i la seva fam&#237;lia. I l&#8217;amo &#233;s tan poca-solta que no se li pot fer entendre res.</div><div class="p"> 18Abigail s&#8217;afany&#224; a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesures#x de gra torrat, cent ra&#239;ms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases. 19Despr&#233;s va manar als mossos que passessin al davant, que ella ja els seguia. Per&#242; no digu&#233; res al seu marit Nabal.</div><div class="p"> 20Abigail, muntada en un ase, anava baixant per un replec de la muntanya, mentre David i els seus homes venien en direcci&#243; contr&#224;ria, i aviat es van trobar. 21David s&#8217;anava dient: &#171;He ben perdut el temps amb aquest enze. Li he guardat tot el que tenia al desert, no li ha desaparegut res, i ves com m&#8217;ho paga! 22Per&#242; que D&#233;u em faci caure al damunt#x tota mena de mals si abans de la matinada queda cap home#x a la propietat de Nabal!&#187;</div><div class="p"> 23Quan Abigail vei&#233; venir David, va baixar corrents de l&#8217;ase i es prostern&#224; davant d&#8217;ell amb el front a terra. 24Despr&#233;s se li va llan&#231;ar als peus, tot dient:</div><div class="p">&#8211; La culpa &#233;s meva, senyor. Deixa que la teva serventa parli, escolta les meves paraules. 25Que el meu senyor no faci cas d&#8217;aquest poca-solta de Nabal, que &#233;s realment un &#8220;est&#250;pid&#8221;, tal com diu el seu nom;#x efectivament, &#233;s un sac d&#8217;estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat. 26Per&#242; ara t&#8217;ho asseguro per la vida del Senyor i per la teva pr&#242;pia vida: el Senyor no vol que et prenguis la just&#237;cia pel teu compte i et taquis de sang. Que siguin com Nabal els teus enemics i tots els qui et volen mal! 27Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l&#8217;acompanyen. 28Tingues la bondat de perdonar la falta de la teva serventa.</div><div class="p">&#187;&#201;s ben cert que el Senyor perpetuar&#224; la teva dinastia, senyor meu, ja que tu fas les guerres del Senyor,#x i de tota la teva vida ning&#250; no et pot retreure res. 29Encara que alg&#250; s&#8217;alci a perseguir-te i vulgui la teva mort,#x la vida del meu senyor es troba ben guardada en el tresor del Senyor, el teu D&#233;u, on ell guarda els qui viuen; en canvi, la vida dels teus enemics, ell ja la t&#233; a la fona per llan&#231;ar-la ben lluny.#x 30El Senyor complir&#224; amb el meu senyor tot el que de bo li ha prom&#232;s i el far&#224; sobir&#224; d&#8217;Israel:#x 31que aquell dia el meu senyor no hagi de sentir remordiments per haver vessat sang sense motiu i per haver-se fet just&#237;cia ell mateix.#x Quan el Senyor t&#8217;haur&#224; afavorit, recorda&#8217;t d&#8217;aquesta teva serventa!</div><div class="p"> 32David respongu&#233; a Abigail:</div><div class="p">&#8211; Bene&#239;t sigui el Senyor, D&#233;u d&#8217;Israel, que avui t&#8217;ha enviat a trobar-me! 33Bene&#239;t el teu seny, i bene&#239;da tu mateixa, que m&#8217;has guardat de vessar sang i de fer-me just&#237;cia jo mateix! 34Per la vida del Senyor, D&#233;u d&#8217;Israel, que no m&#8217;ha perm&#232;s de fer-te mal, et juro que, si no arribes a venir tu de seguida, abans de clarejar el dia no hauria quedat cap home viu a la propietat de Nabal.</div><div class="p"> 35David va acceptar de les mans d&#8217;Abigail tot el que ella li portava, i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; V&#233;s-te&#8217;n en pau a casa teva. Ja veus que he fet cas del que m&#8217;has dit i t&#8217;he acollit favorablement.</div><div class="p"> 36En tornar Abigail a casa de Nabal, se&#8217;l va trobar banquetejant com un rei i amb l&#8217;euf&#242;ria del qui ja ha begut massa, de manera que no li pogu&#233; explicar res, ni poc ni molt, fins que es va fer de dia. 37L&#8217;endem&#224; al mat&#237;, passat el desvari de la beguda, Abigail va informar Nabal de&#160;tot. Ell es va quedar de pedra, com si el cor se li par&#233;s. 38Deu dies m&#233;s tard, el Senyor li va enviar una feridura, i va morir. 39Quan David ho va saber, exclam&#224;:</div><div class="p">&#8211; Bene&#239;t sigui el Senyor que m&#8217;ha fet just&#237;cia de l&#8217;ultratge de Nabal i m&#8217;ha preservat de tacar-me les mans! El Senyor ha volgut que ell mor&#237;s v&#237;ctima de la seva pr&#242;pia maldat.#x</div><div class="p">Llavors David va enviar missatgers per demanar Abigail en matrimoni. 40Els homes de David van anar a Carmel, a casa d&#8217;Abigail, i li digueren:</div><div class="p">&#8211; David ens envia a dir-te que et vol prendre per muller.</div><div class="p"> 41Ella es va al&#231;ar, es prostern&#224; fins a tocar a terra amb el front i digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Aqu&#237; tens la teva serventa, l&#8217;esclava disposada a rentar els peus dels criats del meu senyor.</div><div class="p"> 42Abigail s&#8217;afany&#224; a partir. Va muntar a l&#8217;ase i, acompanyada de cinc de les seves criades, se&#8217;n va anar amb els enviats de David i es va casar amb ell.</div><div class="p"> 43David s&#8217;havia casat tamb&#233; amb Ahin&#243;am de Jizreel.#x Va tenir aquestes dues dones. </div>
 </div>
 </div>
</div>

Generosity: 30 Days Toward Biblical GenerosityMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats