Fe i obresMostra

La gratitud és un acte de fe

Avui hem llegit la història d’una dona —una pecadora infame— que va anar a trobar-se amb Jesús en saber que estava menjant a casa d’un fariseu. Ella sabia que ningú en aquella casa la voldria allà —per la mala reputació que la precedia—, però no li va importar. La seva fe decidida la va portar als peus de Jesús, perquè sabia que només Ell podria donar-li la pau que necessitava amb desesperació. Aquesta fe convençuda d’aquella dona ens recorda Xadrac, Meixac i Abed-Negó, els tres nois hebreus amenaçats de ser llençats a un forn en flames. Tres joves que ens van mostrar el mateix coratge i valor plantant cara a l’amenaça del rei, tot declarant la seva fe en Déu perquè els salvés.

Aquesta dona pecadora, quan va arribar a Jesús, el va honrar amb la seva gratitud. Li va mullar els peus amb les llàgrimes i li secà amb els cabells, els untà amb una ampolla de perfum d’alabastre i els besà a pesar de no haver aconseguit el que havia vingut a buscar, que era el perdó pels seus pecats. Ella ja se sentia agraïda perquè estava segura que el que ella necessitava ho trobaria en Jesucrist. La fe és ben bé això! I en l’últim vers del capítol podem llegir que els seus pecats foren, efectivament, perdonats: Jesús li digué que marxés en pau i que la seva fe l’havia salvada.

Com a cristians, necessitem cultivar l’hàbit de donar gràcies a Déu, en la fe, fins i tot quan encara no hem rebut respostes a les nostres pregàries.

Pregària: Estimat Déu, si us plau, doneu-me un cor de gratitud cap a Vós en qualsevol situació. En el nom de Jesús, Amén.