El matrimoni com Déu va volerMostra

Imitant Crist

La lectura d'avui és un relat dels moments previs a la primera trobada d'Adam i la seva núvia, Eva. Déu fa a Adam la primera cirurgia de la història. Anestesia Adam posant-lo en un somni profund, li obre el pit, li treu una costella i fa una dona. Adam ni tan sols té un paper conscient en el procés; Déu li proporciona un soci adequat, apropiat i corresponent. Quan Adam es desperta d'aquesta simulació de mort semblant a un coma, respon amb un poema: està emocionat de conèixer la seva núvia, os del seu os i carn de la seva carn!

La manera com es crea Eva és significativa. Adam perd una part preciosa de si mateix, i d'aquesta pèrdua en surt una núvia. La seva pèrdua porta a un regal preciós que li porta una gran benedicció. Aquests esdeveniments al jardí de l'Edèn reflecteixen com Jesús va rebre la seva núvia, l'església. Així com Déu va tallar el costat d'Adam per treure-li la costella, el costat de Jesús es va tallar quan es va penjar a la creu. Nogensmenys, Jesús no només va perdre una costella sinó que va perdre la vida per guanyar-nos.

Tant Adam com Jesús mostren el sacrifici propi inherent a una relació matrimonial. Aquest és un repte per als homes en particular, els que estan casats o volen casar-se. No esperis rebre el meravellós regal del matrimoni sense pagar-hi cap preu personal. Hi haurà parts precioses de tu mateix que hauràs de sacrificar per aconseguir un matrimoni íntim, permanent i unificat. I el sacrifici de si mateix no és un esdeveniment puntual quan et cases per primera vegada; ha de ser una constant en qualsevol matrimoni feliç. Com a marits, com a líders, hauríem de donar la vida ràpidament per les nostres dones.

A moltes parts d'Àfrica, se'ls diu als homes que són els líders de les seves llars. La Bíblia és clara que un marit és el cap de la seva família, però això no vol dir que un home hagi de seure i esperar que li serveixin dia i nit. Ser el cap vol dir que ets el primer a prendre el lideratge en els moments difícils: econòmicament, socialment, emocionalment, relacional o pel que fa a l'horari familiar.

A més, el passatge d'avui deixa clar que l'home deixa la mare i el pare per tal d'unir-se indissociablement amb la seva dona, i no al revés. Si aquesta no és l'expectativa general de la teva cultura o comunitat, és possible que hagis d'establir alguns límits amb la teva família extensa i, fins i tot, estar preparat per tenir algunes converses difícils.

El matrimoni és una unió que uneix un home i una dona amb una devoció per a tota la vida, ja que imiten el patró de l'home definitiu, Jesucrist, que va donar la seva vida per la seva núvia i ens uneix a Ell per sempre. Ell mai ens deixarà ni ens abandonarà. També nosaltres, i sobretot els homes casats, hem de tenir aquest model com a objectiu principal per ser una rica benedicció per al bell do que Déu ens ha fet en una núvia.