Llegint la història de Déu: pla cronològic d'un any

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch30" data-usfm="GEN.30">
 <div class="label">30</div><div class="p"> 1Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s&#8217;engelos&#237; de la seva germana i digu&#233; a Jacob:</div><div class="p">&#8211; D&#243;na&#8217;m fills, o jo em moro!</div><div class="p"> 2Jacob es va enfadar amb Raquel i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Jo no em puc posar en el lloc de D&#233;u. &#201;s ell qui et priva de tenir fills.</div><div class="p"> 3Ella va replicar:</div><div class="p">&#8211; Pren la meva serventa Bilh&#224;: uneix-te a ella i jo adoptar&#233; els fills que infanti.#x Aix&#237; tindr&#233; fills gr&#224;cies a ella.#x</div><div class="p"> 4Raquel, doncs, va donar a Jacob la seva serventa Bilh&#224;, i Jacob s&#8217;hi va unir. 5Bilh&#224; va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob. 6Raquel deia:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u m&#8217;ha fet just&#237;cia. Ha escoltat el meu prec i m&#8217;ha donat un fill.</div><div class="p">Per aix&#242; li va posar Dan.#x</div><div class="p"> 7Bilh&#224;, la serventa de Raquel, torn&#224; a quedar embarassada i va donar un altre fill a Jacob. 8Raquel deia:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u m&#8217;ha fet competir durament amb la meva germana, i l&#8217;he ven&#231;uda.</div><div class="p">Per aix&#242; el va anomenar Neftal&#237;.#x</div><div class="p"> 9Quan Lia s&#8217;adon&#224; que ja no tenia m&#233;s fills, va prendre la seva serventa Zilp&#224; i la don&#224; a Jacob perqu&#232; s&#8217;hi un&#237;s. 10Zilp&#224;, la serventa de Lia, va donar un fill a Jacob. 11I Lia deia:</div><div class="p">&#8211; Quina sort!</div><div class="p">I li va posar el nom de Gad.#x</div><div class="p"> 12Zilp&#224;, la serventa de Lia, va donar un segon fill a Jacob. 13I Lia deia:</div><div class="p">&#8211; Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran.#x</div><div class="p">I li va posar el nom d&#8217;Aser.#x</div><div class="p"> 14Un dia, durant la sega del blat, Rub&#232;n va sortir al camp, va trobar-hi mandr&#224;gores#x i les port&#224; a la seva mare Lia. Raquel va dir a Lia:</div><div class="p">&#8211; D&#243;na&#8217;m mandr&#224;gores de les que ha dut el teu fill.</div><div class="p"> 15Lia va respondre:</div><div class="p">&#8211; &#191;No en tens prou de prendre&#8217;m el marit, que encara em vols prendre les mandr&#224;gores del meu fill?</div><div class="p">Raquel va respondre:</div><div class="p">&#8211; Si me les d&#243;nes, aquesta nit podr&#224;s dormir amb Jacob.</div><div class="p"> 16Cap al tard, quan Jacob tornava del camp, Lia sort&#237; a trobar-lo i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Avui passar&#224;s la nit amb mi: t&#8217;he adquirit com a paga a canvi de les mandr&#224;gores del meu fill.</div><div class="p">Jacob va dormir amb Lia aquella nit. 17D&#233;u va escoltar Lia. Ella torn&#224; a quedar embarassada i va donar un cinqu&#232; fill a Jacob. 18Lia deia:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u m&#8217;ha recompensat perqu&#232; he donat la meva serventa al meu marit.</div><div class="p">Li va posar el nom d&#8217;Issacar.#x 19Lia torn&#224; a quedar embarassada i va donar a Jacob un sis&#232; fill. 20I deia:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u m&#8217;ha fet un bon regal. Aquesta vegada el meu marit m&#8217;honorar&#224;, ja que li he donat sis fills.</div><div class="p">Li va posar el nom de Zabul&#243;.#x</div><div class="p"> 21Despr&#233;s va donar a llum una filla i l&#8217;anomen&#224; Dina.</div><div class="p"> 22Finalment, D&#233;u es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. 23Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia:</div><div class="p">&#8211; D&#233;u m&#8217;ha tret el deshonor.</div><div class="p"> 24I li va posar Josep, dient:</div><div class="p">&#8211; Que el Senyor m&#8217;afegeixi un altre fill!#x</div><div class="s1">Jacob i Laban</div><div class="p"> 25Despr&#233;s del naixement de Josep, Jacob digu&#233; a Laban:</div><div class="p">&#8211; Deixa&#8217;m tornar a casa meva, al meu pa&#237;s. 26D&#243;na&#8217;m les meves dones i els meus fills i me n&#8217;anir&#233;. Per elles he treballat al teu servei, i saps prou b&#233; el servei que t&#8217;he fet.#x</div><div class="p"> 27Laban li va dir:</div><div class="p">&#8211; Escolta&#8217;m, si he merescut el teu favor.#x Per una revelaci&#243; he sabut que el Senyor m&#8217;ha bene&#239;t per causa teva. 28Digues-me quina paga et dec, que jo te la donar&#233;.</div><div class="p"> 29Jacob li va respondre:</div><div class="p">&#8211; Tu saps com t&#8217;he servit i com ha augmentat el teu bestiar gr&#224;cies a mi. 30Abans que jo arrib&#233;s, era ben poc el que tenies, i ara ha crescut enormement. El Senyor t&#8217;ha bene&#239;t al meu pas. Ara &#233;s l&#8217;hora que jo treballi per a la meva fam&#237;lia.</div><div class="p"> 31Laban li pregunt&#224;:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; vols que et doni?</div><div class="p">Jacob respongu&#233;:</div><div class="p">&#8211; No cal que em donis res; per&#242;, si acceptes el que et proposo, tornar&#233; a pasturar i a guardar el teu ramat. 32Avui passar&#233; per tots els teus ramats i separar&#233; totes les ovelles clapades, tacades o negres, i, entre les cabres, les clapades o&#160;tacades: aquesta ser&#224; la meva paga.#x 33Aix&#237;, en endavant podr&#224;s comprovar si s&#243;c honrat i verificar la meva paga: si&#160;trobes entre les meves cabres algun cap de bestiar que no sigui clapat o ratllat, i entre les meves ovelles alguna que no sigui negra o clapada, senyal que&#160;l&#8217;haur&#233; robat.</div><div class="p"> 34Laban va dir:</div><div class="p">&#8211; D&#8217;acord. Fem-ho tal com dius.</div><div class="p"> 35Aquell mateix dia, Jacob va separar dels ramats de Laban tots els bocs i cabres clapats o tacats i totes les ovelles negres, i els va confiar als seus fills. 36Laban va deixar un espai de tres dies de cam&#237; entre els seus ramats i els de Jacob. I Jacob pasturava la resta del ramat de Laban.</div><div class="p"> 37Jacob va agafar vergues tendres de pollancre, d&#8217;ametller i de plataner i va pelar-ne l&#8217;escor&#231;a deixant al descobert unes franges blanques. 38Despr&#233;s va posar les vergues, pelades aix&#237;, en els abeuradors, als ulls mateix del bestiar, perqu&#232; els mascles cobrissin all&#224; les femelles quan venien a beure. 39Quan eren cobertes davant aquelles varetes, parien animals clapats, ratllats o tacats. 40Pel que fa a les ovelles, Jacob separava tamb&#233; del ramat de Laban les que naixien clapades o negres. Aix&#237; s&#8217;anava fent ramats per a ell tot sol, i no els barrejava amb els de Laban. 41Quan els caps de bestiar eren robustos, Jacob els&#160;posava les vergues sota els ulls en els abeuradors perqu&#232; s&#8217;aparellessin davant les vergues. 42Quan les b&#232;sties eren m&#233;s febles, no les hi posava. Aix&#237; els animals&#160;febles tocaven a Laban i els robustos eren per a Jacob.</div><div class="p"> 43Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d&#8217;ovelles, i tamb&#233; camells i ases.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkGEN">
 <div class="chapter ch31" data-usfm="GEN.31">
 <div class="label">31</div><div class="s1">Jacob fuig de Laban</div><div class="p"> 1Jacob va sentir que els fills de Laban deien: &#171;Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s&#8217;ha fet ric a costa d&#8217;ell.&#187; 2A m&#233;s, Jacob s&#8217;adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d&#8217;abans. 3El Senyor va dir a Jacob:</div><div class="q1">&#8211; Torna al pa&#237;s dels teus pares, al lloc on vas n&#233;ixer. Jo ser&#233; amb tu.#x</div><div class="p"> 4Jacob va fer cridar Raquel i Lia perqu&#232; vinguessin al camp on tenia els seus ramats, 5i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d&#8217;abans; per&#242; el D&#233;u del meu pare &#233;s amb mi. 6Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces; 7i tanmateix s&#8217;ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Per&#242; D&#233;u no ha perm&#232;s que em fes mal. 8Si el vostre pare deia: &#8220;Les cries clapejades seran la teva paga&#8221;, tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: &#8220;Les cries tacades seran el teu sou&#8221;, tot el ramat paria bestiar tacat. 9D&#233;u ha pres el bestiar del vostre pare i me l&#8217;ha donat a mi. 10Una vegada, a l&#8217;&#232;poca en qu&#232; el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats. 11Durant el somni, l&#8217;&#224;ngel de D&#233;u em va cridar: &#8220;Jacob!&#8221; Jo vaig respondre: &#8220;Qu&#232; manes?&#8221; 12Ell em va dir: &#8220;Mira i fixa-t&#8217;hi b&#233;: tots els mascles que cobreixen les ovelles s&#243;n ratllats, clapats o tacats. &#201;s que jo veig tot el que Laban t&#8217;est&#224; fent. 13Jo s&#243;c el D&#233;u que se t&#8217;aparegu&#233; a Betel,#x on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometen&#231;a.#x Ara posa&#8217;t en cam&#237;, surt d&#8217;aquest pa&#237;s i torna al pa&#237;s on vas n&#233;ixer.&#8221;</div><div class="p"> 14Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta:</div><div class="p">&#8211; &#191;&#201;s que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare? 15&#191;No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?#x 16Tota la riquesa que&#160;D&#233;u ha pres al nostre pare &#233;s nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que D&#233;u t&#8217;ha manat.</div><div class="p"> 17Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells. 18Es va endur tamb&#233; tot el bestiar i els altres b&#233;ns que havia adquirit a Padan-Aram i es pos&#224; en cam&#237; per anar a trobar el seu pare Isaac, al pa&#237;s de Canaan.</div><div class="p"> 19Laban, per la seva banda, se n&#8217;havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els &#237;dols dom&#232;stics#x del seu pare. 20Jacob, d&#8217;amagat de Laban, l&#8217;arameu, va fugir sense dir-li res. 21Va fugir amb tot el que posse&#239;a, va travessar el riu Eufrates i se n&#8217;an&#224; de dret cap a les muntanyes de Galaad.</div><div class="s1">Laban persegueix Jacob</div><div class="p"> 22Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit. 23Aleshores prengu&#233; amb ell gent de casa seva, el persegu&#237; durant set dies i l&#8217;aconsegu&#237; a les muntanyes de Galaad. 24Per&#242;, aquella nit, D&#233;u vingu&#233; a visitar en somnis Laban, l&#8217;arameu, i li va dir: &#171;V&#233;s amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en b&#233; com en mal.&#187;</div><div class="p"> 25Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes tamb&#233; va plantar la seva en aquella muntanya. 26Laban va dir a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Qu&#232; has fet? M&#8217;has enganyat! T&#8217;has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.#x 27Per qu&#232; has fugit en secret i m&#8217;has enganyat? Si m&#8217;ho haguessis fet saber, jo t&#8217;hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de c&#237;tares i tamborins. 28Ni tan sols m&#8217;has deixat besar les meves filles i els meus n&#233;ts. Has tingut ben poc seny! 29Ara jo podria fer-vos mal, per&#242; anit el D&#233;u del teu pare em va advertir: &#8220;V&#233;s amb compte a no dir res a Jacob, tant en b&#233; com en mal.&#8221; 30Per&#242;, si te n&#8217;has anat perqu&#232; enyoraves molt la casa del teu pare, per qu&#232; m&#8217;has robat els meus d&#233;us?#x</div><div class="p"> 31Jacob va respondre a Laban:</div><div class="p">&#8211; Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles. 32Per&#242; aquell a qui trobis els teus d&#233;us, ho pagar&#224; amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho.</div><div class="p">Jacob no sabia que Raquel havia robat els &#237;dols dom&#232;stics.</div><div class="p"> 33Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trob&#224; res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel. 34Per&#242; Raquel, que havia pres els &#237;dols dom&#232;stics, els havia amagat a la sella del camell i s&#8217;hi&#160;havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res. 35Raquel va dir llavors al seu pare:</div><div class="p">&#8211; Que el meu senyor no s&#8217;enfadi si no puc aixecar-me davant seu; &#233;s que tinc el que solen tenir les dones.#x</div><div class="p">Acabat l&#8217;escorcoll, Laban no havia trobat els &#237;dols dom&#232;stics. 36Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir:</div><div class="p">&#8211; Quina &#233;s la meva falta, quin &#233;s el meu pecat, perqu&#232; em persegueixis aix&#237;? 37Has regirat tot el que &#233;s meu. &#191;Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva,#x i que ells decideixin entre nosaltres dos! 38Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats. 39No t&#8217;he portat mai cap b&#232;stia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves.#x Tu, en canvi, em reclamaves les b&#232;sties robades tant de dia com de nit. 40De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls. 41He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m&#8217;has canviat la paga deu vegades.#x</div><div class="p"> 42Si el D&#233;u del meu pare, el D&#233;u d&#8217;Abraham i l&#8217;Esglai d&#8217;Isaac#x no hagu&#233;s estat amb mi, m&#8217;hauries fet marxar amb les mans buides. Per&#242; D&#233;u ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.#x</div><div class="s1">Pacte de Laban i Jacob</div><div class="p"> 43Laban va respondre a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Aquestes filles s&#243;n meves, aquests fills s&#243;n meus i &#233;s meu tamb&#233; aquest bestiar: tot el que veus &#233;s meu. Qu&#232; puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat? 44Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.</div><div class="p"> 45Llavors Jacob prengu&#233; una pedra i la va plantar com un pilar sagrat. 46Despr&#233;s va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre. 47Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahadut&#224;, i Jacob el va anomenar Galed,#x 48perqu&#232; Laban havia dit:</div><div class="p">&#8211; Aquest munt de pedres &#233;s avui un testimoni entre tu i jo.</div><div class="p">Per aix&#242; &#233;s anomenat tamb&#233; Galed, 49i encara Misp&#224;,#x ja que Laban havia dit:</div><div class="p">&#8211; Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l&#8217;un de l&#8217;altre. 50Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no ser&#224; un home, sin&#243; D&#233;u mateix.</div><div class="p"> 51Laban va dir encara a Jacob:</div><div class="p">&#8211; Mira aquest munt de pedres i el pilar sagrat plantat entre tu i jo. 52Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passar&#233; m&#233;s enll&#224; per atacar-te#x i que tu tampoc no ho far&#224;s. 53Que el D&#233;u d&#8217;Abraham i el D&#233;u de Nahor#x siguin jutges entre nosaltres.</div><div class="p">Jacob va fer el jurament per l&#8217;Esglai del seu pare Isaac.#x</div><div class="p"> 54Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Despr&#233;s de l&#8217;&#224;pat, van passar la nit a la muntanya.</div>
 </div>
 </div>
</div>

CronològicMostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats

Llegint la història de Déu: pla cronològic d'un any