Matant la Kriptonita amb John BevereMostra

Un vespre, Justin torna a casa de la feina i troba la seva dona, l’Angela, tota maquillada i posant-se un vestit bonic. Ell conclou que devia haver planificat alguna cosa especial i es proposa també arreglar-se. 

L’Angela, una mica confusa, respon: "Oh, estimat, surto amb en Tony aquesta nit. Soparem, mirarem una pel·lícula i passarem la nit al Hotel Fairmont. hauré tornat a mig matí” 

"Qui és en Tony?" Justin crida.

"És el meu ex nuvi del col·legi," respon ella.

“Què! No pots sortir amb ell!" 

"Per què no?" 

“Perquè estem casats; tenim un compromís l’un envers l’altre. No tenim cites amb altres persones!" diu ell, afirmant el que suposa que hauria de ser obvi.

Espera’t, estimat" respon l’Angela. “Tu ets el meu favorit. T'estimo més que qualsevol dels meus ex nuvis, però no pots esperar que no els vegi més. He estat molt propera a alguns d’ells durant anys, encara m'agraden i vull gaudir passant temps amb ells. Què hi ha de dolent en això?”

Evidentment, no es tracta d’una parella real. Ni tan sols podem imaginar que algú no entengui que el matrimoni significa una relació exclusiva. Certament, cap de nosaltres no es casaria amb algú com l’Angela que esperava continuar sortint amb els seus ex nuvis.

Però, és així com molts de nosaltres tractem la nostra relació amb Jesús. 

A través de l'Escriptura, Déu compara la nostra relació amb Ell amb la relació del matrimoni. També és així que Déu parlava de la Seva relació amb Israel a l'Antic Testament. Curiosament, cada cop que Déu parlava amb Israel mitjançant els profetes sobre com cometien adulteri contra Ell, tenia a veure amb el tema de la idolatria. 

Potser pensem en la idolatria com en el fet d'inclinar-nos davant d'estàtues, però la qüestió principal és l'adoració. Déu defineix l’adoració la primera vegada que la veiem esmentada a les Escriptures, a la història d’Abraham i Isaac. Aquí, veiem que l’adoració és obediència. 

L’adoració no és una cançó lenta i bonica; és obediència. No importa com “actuem” a l’església, si no obeïm a Déu a la nostra vida diària, no l’adorarem a Ell i, de fet, vivim en adulteri com l’Angela. 

Fins a quin punt aquesta comprensió de l’adoració canvia la teva manera de pensar en la vida cristiana?