El VotMostra

El vot de la recerca

En Ryan i la Ashia es van enamorar a l'institut. Després de tres anys de festejar, finalment es van casar només 5 mesos abans d'escriure el devocional d'avui sobre la recerca mútua!

Ryan:

La primera cosa que vaig haver d'aprendre en el matrimoni va ser que la recerca no s'acaba a l'altar. De jove, sempre em deia a mi mateix que mai seria un d'aquells addictes a la feina que mai passava temps amb la família. No sabia que caure en aquesta trampa seria tant fàcil. Només unes setmanes després del nostre matrimoni, vaig haver d'aprendre a no portar sempre a casa les meves frustracions laborals, les llistes de tasques pendents, o fins i tot el meu ordinador. Vaig començar a pregar tornant a casa per demanar l'ajuda de Déu per baixar el ritme i reorientar intencionadament la meva ment i el meu cor de la feina cap a la meva dona. Confondre la dona i la feina, simplement no funciona. És molt fàcil dir, "La meva dona sempre serà aquí. Ara he de dedicar més esforç a la feina per poder gaudir de la seva companyia més endavant". Però el que valores i persegueixes ara és on acabaràs més tard. Jesús ens va ensenyar en Mateu 6:21 que on tens el tresor, hi tindràs el cor. El vot de la recerca és saber on és el teu tresor i no renunciar mai a la teva recerca.

Ashia:

Per a en Ryan i per a mi, el matrimoni va implicar que hi havia un company a qui donar comptes per mantenir els nostres cors dedicats a Déu, sempre. Amb regularitat, ens reptem mútuament a fer créixer el nostre amor i passió per a Déu i la Seva Paraula. Com a resultat, el meu desig de perseguir en Ryan augmenta. Al mateix temps, veig el seu cor obert amb atenció i passió per a mi. Aquest vot de perseguir Déu, després l'un a l'altre, ha fet que la nostra relació és millor i el nostre matrimoni més fort.

Sona perfecte, oi? Bé, només calia uns pocs mesos de matrimoni per adonar-nos que no arribem a aquest ideal. Em trobo amb ganes de dedicar-me a en Ryan tractant de satisfer totes les seves necessitats. Però de cop, agafo la direcció oposada, tractant de tenir cura de mi mateixa. Aquests canvis bruscs poden ser feridors i interminables fins que recordo el nostre repte de perseguir Déu en primer lloc. Quan persegueixo Déu, Ell crea un desig en mi de servir i perseguir en Ryan. I quan confio en Déu i en Ryan, trobo que les meves necessitats satisfetes. És una mena de recerca paral·lela. Parafrasejant l'apòstol Pau a Filipencs 1:27, Ryan i jo ens mantenim ferms units en un sol Esperit, lluitant l'un al costat de l'altre per la fe de l'Evangeli. Com funciona tan bé tot aquesta recerca? Perquè Déu ens va trobar primer. 

Planeja alguna cosa: Si etscasat, planifiques una cita, un dinar, o fins i tot només una conversa per revifar la recerca. Si no ets casat, escriu com vols que sigui la recerca de Déu en el teu matrimoni.