AssedegatsMostra

Jesús ens recorda que, encara que la nostra carn és feble, el nostre esperit desitja i té set de Déu. Però per a beure, un ha de prendre part activa i prendre l'aigua. Qui ha d'anar a la font, ets tu. Jesús ja és allà. Esperant-te. Desitjant donar-te l'aigua de vida eterna que sadolla la teva set per sempre.

La Paraula de Déu ens revela allò que Ell vol dir-nos, però l'oració és una via de doble sentit. Parles amb Déu i ell respon. A vegades, amb paraules, a vegades amb accions, però sempre respon. Entre moltes altres coses, Jesús va ensenyar als seus deixebles a ser perseverants en l'oració, tal vegada no la necessitaven quan estaven amb Ell, podien parlar-li directament, però l'anaven a necessitar quan ell ascendís al cel. I de fet, així va ser. L'Esperit Sant va descendir sobre ells i des de llavors, tots els creients de totes les èpoques, sabem que tenim el canal de l'oració per a acudir a la font i sadollar la nostra set.

No obstant això, l'oració és una cosa que hem d'exercitar, perquè la nostra carn és feble, i el múscul de l'oració ha de ser més fort. Per això Jesús ens convida a demanar, això ens posa en una posició d'implicació. Ens diu que busquem, la qual cosa ens fa estar sempre actius, som responsables de mantenir viva l'oració. I ens recorda que quan li truquem, Ell està a la porta, per a obrir-la.