Segons el Cor de DéuMostra

EL PECAT I EL PENEDIMENT

Quan vaig començar a aprendre a conduir, la meva mare em va demanar de treure el cotxe del garatge abans de sortir a fer uns encàrrecs. Vaig agafar les seves claus i vaig començar a fer marxa enrere, però, en el procés, vaig rascar el para-xocs davanter contra la paret. Vaig pensar que estaria furiosa, així que de seguida vaig començar a pensar en maneres d'amagar el que havia passat. Per sort, vaig respirar fondo i, vaig decidir dir-li la veritat. De seguida em va perdonar! Igualment, vaig haver d’arreglar el cotxe, però tota la por i l’ansietat van desaparèixer quan vaig decidir confessar el que havia fet.

Aquí hi ha una veritat innegable: tots som pecadors. Cadascun de nosaltres, en un moment o altre, hem fet alguna cosa que no hauríem d'haver fet. Probablement, cadascun de nosaltres ha experimentat el moment de prendre la decisió que es produeix després de pecar. Ens preguntem amb por: “Hauria de confessar el que he fet, o he d’intentar amagar-ho?” En el fons, tots esperem que el nostre pecat es pugui mantenir amagat, però això no passa mai.

A 2 Samuel 11-12, David va aprendre aquesta lliçó de la manera més dura. El seu cicle de pecat comença amb la seva decisió de no anar a lluitar amb la resta del seu exèrcit. En lloc d'això, es queda a Jerusalem i comet adulteri amb Betsabé, l'esposa del seu fidel soldat Uries. Quan s'assabenta que Betsabé està embarassada, fa tot el que està a les seves mans per amagar-ho, finalment després de provocar la mort d'Uries al camp de batalla. David probablement pensava que havia amagat amb èxit el seu pecat, però no hi ha res amagat per Déu. Déu va enviar Natan a enfrontar-se amb David sobre el que havia passat, i David finalment va confessar. Tot i que encara havia de suportar les conseqüències de les seves accions, s’adona de l’obra de Déu i decideix lloar-lo i adorar-lo.

És fàcil mirar el pecat de David i pensar que "almenys no he fet res tan dolent". Però sabem que tot el pecat és destructiu, per molt gran o petit que sigui. Desitgem que els nostres pecats es mantinguin amagats, però res del que fem, o fins i tot pensem està amagat de Déu. Tot i així, malgrat que Ell sap tot el que hem fet malament, Déu encara desitja que rebem l'abundància del seu perdó. Quan pequem tenim dues opcions: ocultar-ho i deixar que la nostra vergonya i culpabilitat ens turmentin fins que no es reveli, o confessar-ho a Déu, que sap tot el que hem fet i ja ens ha perdonat. Em pregunto quin goig i llibertat experimentaríem tots plegats, encara avui, si simplement triéssim caminar a la llum.

PREGUNTA'T: Quines coses has amagat que et pesen? Com de lliure et sentiries explicant-les a algú? Has pregat i ho has confessat a Déu? Hi ha algú a la teva vida a qui l'hi puguis confessar i amb qui caminar a la llum de forma habitual?