Entendre la voluntat de DéuMostra

El dia 1 d'aquest pla, vam veure com la voluntat de Déu per a les nostres vides és ser més semblant a Crist i com tots estem cridats a buscar primer el regne de Déu i la seva justícia i, si ho fem, Ell es cuidarà de les altres coses de la nostra vida que ens preocupen.

El dia 2, vam veure com els apòstols vivien la voluntat de Déu buscant-lo primer i després fent passos de fe fent coses, i vam veure com l’Esperit Sant els guiava quan estaven en marxa.

També vam veure com podem buscar a Déu primer passant més temps en oració, aconseguint que els altres preguessin per nosaltres, demanant consell als altres i buscant la seva voluntat en la seva paraula.

Ara, és fàcil arribar a aquest punt i dir: "Sí, si entenc la voluntat de Déu, finalment puc fer el que és correcte i el que és millor per a mi". El problema és que no sempre és així.

Ja veus, pensem que el problema és que no sabem o no entenem la voluntat de Déu, però moltes vegades el problema és que sabem la voluntat de Déu, i la trobem, i l'entenem, i simplement no ens agrada.

Molts de nosaltres llegim la paraula de Déu o entenem la seva voluntat específica per a les nostres vides i només diem, "de cap manera, no pot ser, és massa difícil".

Comencem a tenir aquests pensaments que diuen: "És massa renunciar", o potser, "No, això no pot ser Déu. Déu no voldria això. Déu no ho deia de debò, oi?" o "La Bíblia és un llibre obsolet; simplement no s'aplica a la cultura actual."

Acabem anomenant aquells passatges de les Escriptures passatges problemàtics i acabem confiant en els nostres cors més que confiem en Déu.

Ara, això pot semblar una cosa agradable, però realment no ho és. Ja veus, ningú de la teva vida et decebrà tant com el teu propi cor.

El cas és: mentre tinguis vida, tu i Déu mai no estareu d’acord en tot. Si Déu està d’acord amb tu en tot, és una mena de falsa idea de Déu que veneres.

Pensa-hi. Si estàs llegint aquest pla bíblic, probablement tindràs uns 20 anys, o 30, o potser 40, o 50, o potser fins i tot 60 anys.

Déu té anys infinits; No té principi; Ell és el principi. És d'una saviesa il·limitada, totpoderós i omniscient.

De debò creus que si hi ha un Déu totpoderós, d'una saviesa il·limitada i omniscient que ha estat dirigint l’univers des del començament del temps, no hi haurà coses amb què tu i Ell no esteu d’acord?

I en aquests casos de desacord, qui creus que tindrà raó?

Pot fer por seguir Déu o obeir la seva paraula, sobretot quan no l’entenem. Però hem de recordar que els seus camins són molt més elevats, els seus pensaments són molt més savis, i hi ha algunes coses que Ell sap que nosaltres sabem. I tot el que fa, ho fa per amor.

Charles Spurgeon ho va dir així:

Déu és massa bo per ser cruel, i és massa savi per equivocar-se. I quan no podem veure la seva mà, hem de confiar en el seu cor.

Així que potser és hora que comencem a confiar en Déu més del que confiem en nosaltres mateixos, confiem que realment té el nostre millor interès al cor, fins i tot quan no l’entenem.

Potser és hora que reconeixem el problema real: no que no entenguem la voluntat de Déu, sinó que l'entenem, i no ens agrada. I en aquests casos, el problema no és amb Ell, però és amb nosaltres.

Demanem que ens ajudi. Podem demanar-li que estigui amb nosaltres mentre lluitem i ens ajudi a creure. I podem confiar que gràcies al seu amor, ho farà.