Rut: una història de l'amor redemptor de DéuMostra

En Rut 1, Déu ens mostra la seva fidelitat:

·Déu és fidel quan nosaltres no ho som

·Déu és fidel quan no tenim esperança

·Déu és fidel quan oblidem les seves promeses.

Elimèlec, la seva dona Noemí i els seus dos fills vivien durant una època en què a Betlem hi va haver fam. La fam sovint era el resultat de la gran desobediència d'Israel a Déu. En aquells temps, Déu va permetre que el seu poble patís fam per animar-lo a penedir-se dels seus pecats. En lloc de tornar a Déu, Elimèlec va girar l'esquena al Senyor i va portar la seva família a Moab. Van intentar escapar del càstig de Déu en lloc de penedir-se. És com si Elimèlec digués: "Si Déu no ens proveeix a mi i a la meva família, hauré de fer les coses pel meu compte". Però Déu odiava Moab i la seva adoració al déu fals, Quemoix. Ell havia dit explícitament al seu poble que no tingués res a veure amb Moab. Elimèlec va triar la supervivència per sobre de l'obediència. Tenir cura de la seva família no era una justificació per trencar els manaments de Déu. Però Déu no paga la nostra falta de fe amb la mateixa moneda (Romans 3:3-4). Veurem que Déu es mantindrà fidel encara que ells no ho fossin.

Mentre a Moab, Elimèlec i els seus fills van morir, deixant Noemí amb les seves dues nores, Orpà i Rut. T'imagines el que estava vivint la Noemí? Dempeus davant de la tomba d'un tercer ser estimat, Noemí va tocar fons. Estava desesperada. I la pèrdua del seu marit i els seus fills va anar més enllà de la seva família. Hi va haver tres vídues indigents en una terra hostil sense mitjans per mantenir-se.

L'adversitat sovint fa dubtar de Déu. Noemí estava cega al pla més gran de Déu, però no dubtava de l'existència de Déu; dubtava del seu amor i cura tendra. Tanmateix, quan les coses semblen més fosques per al poble de Déu, sovint s'acosta el dia quan Déu demostrarà la seva misericòrdia. Déu està amb nosaltres en les nostres afliccions. Hem de recordar que Déu romandrà fidel fins i tot quan no tenim esperança.

Quan la gent del poble, plena d'alegria, va saludar la Noemí, ella els va dir que la diguessin Marà. Noemí va sentir que havia estat l'objectiu de la ira de Déu perquè "l'havia omplert d'amargor". Com a tal, havia canviat el seu nom donat per Déu (Noemí, que significa "agradable") per un nom basat en les seves circumstàncies i sentiments (Marà, que significa "amargada"). La Noemí no va poder veure que Déu li tenia preparades coses "agradables". Va canviar la seva percepció de la veritat i, juntament amb ella, va redefinir el seu concepte de Déu. Noemí ja no veia Déu com a fidel i amorós amb ella. Ni tan sols va poder "veure" la persona de Rut al seu costat. Rut, que havia declarat amor i devoció eterns a Noemí, podria haver pensat: "Jo sí que soc aquí!" Noemí havia oblidat les promeses de Déu (Deuteronomi 31:8). Noemí es va oblidar que Déu va prometre que estaria amb ella i que mai la deixaria ni l'abandonaria. Tanmateix, Déu és fidel, fins i tot quan oblidem les seves promeses.

Al llarg de les Escriptures, se'ns recorda l'amor constant de Déu. A través de les diferents situacions de la vida de Noemí, l'amor de Déu per ella no va canviar. Quan Elimèlec i Noemí van girar l'esquena a Déu, Ell es va mantenir fidel. Déu es va mantenir fidel quan Noemí es va sentir desesperada després de perdre el seu marit i els seus dos fills. Quan ella havia oblidat les promeses de Déu, Déu sí que es va recordar. Independentment de les circumstàncies en què ens trobem, també podem comptar amb Déu per ser-nos fidels. Ell no abandonarà els seus fills.

Alguna vegada t'has sentit amargat o desesperat com Noemí? T'has perdut les benediccions que t'envolten perquè estaves centrat en el teu dolor? Tots tendim a oblidar les promeses de Déu i a viure com a orfes en lloc d'hereus del seu regne. Quines són algunes de les coses que pots fer per recordar-te la fidelitat de Déu?