Sal i llumMostra

En l'antiguitat, la sal era vital. El mineral tenia finalitat medicinal com a antisèptic natural per netejar ferides i matar bacteris. La sal també es va utilitzar per preservar els aliments, especialment en climes càlids on els aliments es fa malbé ràpidament, i per donar sabor com avui en dia. 

A les Escriptures, Jesús adverteix als seus deixebles sobre la pèrdua de la seva salinitat. La sal utilitzada en aquell moment s'hauria extret des de les costes del mar Mort. Una barreja impura de dipòsits de sal que formaven una substància similar al guix que s'assemblava a la sal real però que no tenia cap de les seves propietats. A mesura que passava el temps, la veritable sal es dissoldria, deixant enrere un residu que només servia per a tirar-lo a la terra.

Hi ha alguna cosa profundament decebedora en una cosa que te l'aparença de la sal, però cap de les seves propietats. Per això, Jesús vol que mantinguem la nostra pròpia distinció salada per poder continuar tenint un impacte en el món al nostre voltant. Això vol dir que  hem d'estar en una relació correcta amb Ell i seguint els seus manaments.

L'Església és cridada a donar sabor a tots els aspectes de la vida i la cultura, contraposant l'impacte del pecat i el mal, fent del món un lloc millor per a prosperar.