Superant la por, la preocupació i l'ansietatMostra

Dia 3: La paràbola dels talents

Durant el seu ministeri terrenal, Jesús va explicar una paràbola o història sobre un home que tenia por. En aquesta història, que es troba a Mateu 25:14-30, Jesús va comparar el regne del cel amb un home que estava a punt d'emprendre un viatge i va cridar els seus servents, confiant-los les seves possessions.

La Bíblia utilitza la paraula "talents" per descriure unitats de diners, però per simplificar, canviem-ho a dòlars. A un servent, va donar 5.000 dòlars, a un altre, 2.000 dòlars i després a un altre 1.000 dòlars, cadascun segons la seva capacitat. Després que el cap de família marxés, cadascun dels servents va fer una cosa diferent amb els diners. Els qui havien rebut 5.000 i 2.000 dòlars van invertir sàviament els seus diners per guanyar més diners. El qui havia rebut 1.000 dòlars els va amagar a terra. Al cap d'un temps, el mestre va tornar del seu viatge i va demanar comptes. Els dos primers havien doblat la seva inversió i van rebre la seva recompensa per haver-ho fet. L'últim, però, simplement va retornar els 1.000 dòlars que el seu mestre li havia confiat originalment.

Quan li van preguntar per què no havia invertit els diners, el servent va dir: “Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat. Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.” (25:24-25).

Observa com la perspectiva del servent sobre el seu mestre va influir en l'ús dels seus dons. Mira les paraules que el servent va utilitzar per descriure el seu mestre. Va dir que era dur i irracional. És cert que el nostre Mestre celestial és dur i irracional? Veus com la visió d'aquest servent sobre Déu el va fer tenir por i el va fer amagar els seus "talents"?

El desig de controlar les persones o les circumstàncies és, en el fons, un problema de confiança. Esperem que no sigui que no confiem en Déu per a la nostra salvació inicial. Més aviat, és que no confiem en Ell per resoldre les coses a favor nostre. Pensem que hem de fer això. Ens resulta gairebé impossible deixar anar les coses que ens són més estimades: els nostres fills, les nostres carreres i el nostre futur.

L'oració és eficaç, i Déu pot obrar i obra poderosament en resposta a ella, però normalment ens deixa lluitar amb les nostres pors habituals durant un temps. Això és perquè vol que arribem a odiar-les i a desitjar alliberar-nos-en per la raó correcta: la seva glòria. Déu està a càrrec de cada part de la teva vida, fins i tot de la teva llibertat de la por. Pots descansar en Ell i confiar que el seu alliberament arribarà just a temps.

REFLEXIÓ

Creus que hi ha alguna semblança entre el servent temorós i tu? Si és així, quina és la semblança?

Com afecta la teva perspectiva sobre el caràcter de Déu a la teva por?