Esteu segur?

En el món d'avui, atorguem un alt valor a la seguretat i adorem a l'altar de la comoditat evitant la incomoditat a tota costa. Això no hauria de ser així pels fills de Déu.

Al llarg de les escriptures, trobem que Déu és glorificat i la nostra fe es reforça quan la seguretat i la comoditat són secundàries a seguir-lo. El seu desig és que viurem a la zona de la fe, no a la zona segura.

Quan Jesús va convidar a Pere a saltar d'un vaixell durant una tempesta, això no era segur.

Quan Déu va cridar Moisès per trobar-se amb ell a la cima del mont Sinai envoltat de trons, llamps, terratrèmols, foc i fum, això no era segur.

Quan els israelites eren perseguits per l'exèrcit egipci, no van fugir per terra seca sinó que van obeir i caminar directament cap al mar, això no era segur.

Déu és totpoderós i no té por de res. Quan entenem que la nostra seguretat i la nostra protecció només es troben en Ell, també podem ser audaços i sense por. Quan confiem i obeïm la seva veu, Ell és glorificat, la nostra fe es reforça i el nostre amor per Ell creix.

Si Pere hagués triat la seguretat en lloc de seguir Jesús, no hauria experimentat el miracle de caminar sobre l'aigua.

Moisès va necessitar coratge per pujar al mont Sinai, però si no ho hagués fet, hauria perdut la presència de Déu mateix. La seva fe li va permetre presenciar la glòria de la Shekinah de Déu així com l'honor de parlar amb Ell personalment.

Si els israelites haguessin triat el camí més segur per terra ferma en lloc de les aigües inestables, no haurien estat capaços de presenciar el poder de Déu per rescatar-los mitjançant la separació miraculosa de les aigües del mar Roig.

El nostre Pare Celestial ens manca no tenir por ni descoratjament perquè Ell és amb nosaltres. Jesús mai es va asseure a la banda, i tampoc hauríem de fer-ho nosaltres. Com a seus representants, hem de ser valents i tenir coratge, entenent que una ànima segellada per Déu és eternament segura. Per als que han posat la seva fe en Jesús, fins i tot la mort ha estat conquerida i la nostra victòria assegurada.

Quan caminem amb Ell, l'enemic de les nostres ànimes és el que no és segur.

Ens convertim en perillosos.

PREGA:
Estimat Senyor, gràcies perquè no tenim res a temer amb Tu al nostre costat. Que mai ens assegurem a la banda com a espectadors, sinó que siguem participants actius que glorifiquin i facin aquest món un lloc millor.

REFLEXIONA:
Sol·leu viure a la zona segura o a la zona de fe?