L'adoració: Un estudi dels SalmsMostra

Què explica

El Salm 87 lloa Jerusalem com la ciutat que Déu estima. L’escriptor del Salm 88 va clamar a Déu per alliberar-lo d’una aflicció que posava en perill la seva vida.

Què significa?

Hi ha un fort contrast entre aquests salms. El primer celebra joiosament Jerusalem com el centre del món i l’orgull de la gent nascuda allà, mentre que alguns han anomenat el Salm 88 el més trist de tots els Salms. L’últim verset de cada capítol il·lustra millor el contrast. El Salm 87 acaba amb Déu com la font del seu goig i el Salm 88 acaba amb la foscor que li fa companyia. Sembla que havia patit una malaltia molt greu durant la major part de la seva vida, probablement la lepra. No obstant això, la fe en l'Altissim, que va establir Jerusalem, és el fonament principal de la seva pregària.

Com he de respondre?

Els seguidors de Crist no són immune al patiment. La malaltia que posa en perill la vida, la mort d’un nen o l’atur perllongat passen a creients i no creients. Però, igual que el contrast en els Salms d'avui, hi hauria d’haver una diferència marcada en la manera en què un cristià gestiona el patiment. Tens un fonament de fe que et condueix a agenollar-te davant del Senyor? Atura't ara i parla honestament amb Déu sobre qualsevol situació que et pugui aclaparar. Fins i tot quan tot el que veus és la foscor, el Senyor pot ser la teva esperança i font d’alegria.