L'adoració: Un estudi dels SalmsMostra

Què explica?

Assaf va lamentar el trist estat de Jerusalem. Va explicar els actes passats de Déu i el va demanar que rescatés el seu poble.

Què significa?

Assaf estava desconcertat. Havien atacat Jerusalem i destruït el temple. Semblava com si Déu hagués rebutjat el seu propi poble. Ja no els parlava amb amabilitat com el seu pastor, sinó que havia permès un tracte dur de l’enemic com a judici sobre el seu pecat. No obstant això, Assaf encara confiava en Déu, confiava que el Senyor pogués derrotar els seus enemics. Déu té tota autoritat. Governa la naturalesa mateixa, per la qual cosa va ser capaç de rescatar el seu poble. Assaf va demanar a Déu que recordés les seves promeses a Israel. Com que Déu va jutjar els pecats del seu propi poble, segur que castigaria la maldat dels seus enemics.

Com he de respondre?

Normalment pensem en Déu com un pare amable o un pastor amable, però no ens agrada contemplar el fet que també és jutge. Déu és l’autoritat definitiva. Demanarà comptes a tothom per les seves accions envers Ell i altres. El passatge d'avui ens ajuda a entendre les paraules de Hebreus 10:31: "És terrible caure en mans del Déu viu!" Tot i que aquestes paraules poden ser espantoses, hem de recordar que el judici de Déu es suavitza amb la misericòrdia. Quan considerem la misericòrdia de Déu, trobem un Déu que va tractar el nostre pecat i els nostres fracassos entregant el seu propi fill com a sacrifici al nostre lloc. Un dia, Déu jutjarà la maldat del món, però si has rebut el seu do de salvació, no has de tenir por d'Ell com a jutge. Pots veure Déu com el teu pare celestial amorós i el seu fill com el teu pastor amable.