El caràcter d’un Servent de Déu

Crist és el nostre veritable descans

La bondat i la grandesa de Déu

De la foscor a la llum

Les benediccions de la justificació

Els enemics amb qui ens enfrontem

Crist, la nostra millor reina Ester

Esdres segons l’Evangeli

Fe i obres

El camí de Déu cap a la prosperitat

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkDEU">
 <div class="chapter ch1" data-usfm="DEU.1">
 <div class="label">1</div><div class="s1">T&#237;tol</div><div class="p"> 1Paraules que Mois&#232;s va adre&#231;ar a tot el poble d&#8217;Israel quan es trobava a l&#8217;est del Jord&#224;, a l&#8217;estepa, a l&#8217;Arab&#224;, mirant a Suf, entre Paran i T&#243;fel, Laban, Hasserot i Dizahab.#x 2Hi ha onze dies de cam&#237; des de la muntanya de l&#8217;Horeb fins a Cadeix-Barnea,#x en direcci&#243; a les muntanyes de Se&#239;r.#x 3L&#8217;any quaranta despr&#233;s de la sortida d&#8217;Egipte, el primer dia del mes onz&#232;, Mois&#232;s va comunicar als israelites tot el que el Senyor li havia encomanat de dir-los.</div><div class="p"> 4Despr&#233;s de derrotar Sehon, el rei amorreu, que residia a Heixbon, i de v&#232;ncer, prop d&#8217;Edre&#237;, Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot,#x 5Mois&#232;s comen&#231;&#224; a explicar aquesta Llei a l&#8217;est del Jord&#224;, en territori de Moab. Va dir:</div><div class="s1">Ordre de parten&#231;a</div><div class="p"> 6&#8211; A la muntanya de l&#8217;Horeb, el Senyor, el nostre D&#233;u, ens va parlar aix&#237;: &#8220;Ja fa prou temps que esteu acampats en aquesta muntanya. 7Poseu-vos en marxa i dirigiu-vos al pa&#237;s muntany&#243;s dels amorreus.#x Entreu a les seves poblacions i a les poblacions de tots els seus ve&#239;ns que viuen a l&#8217;Arab&#224;, a la Muntanya, a la Xefel&#224;, al N&#232;gueb i al Litoral. Seguiu pel pa&#237;s de Canaan fins a la serralada del L&#237;ban i fins a l&#8217;Eufrates, el gran riu.#x 8Poso davant vostre aquest pa&#237;s. Jo, el Senyor, el vaig prometre als vostres pares Abraham, Isaac i Jacob, i als seus descendents.#x Entreu, doncs, a prendre&#8217;n possessi&#243;.&#8221;</div><div class="s1">Mois&#232;s nomena jutges del poble#x</div><div class="p"> 9&#187;Llavors us vaig dir: &#8220;Jo no puc portar tot sol la c&#224;rrega de tots vosaltres.#x 10El Senyor, el vostre D&#233;u, us ha multiplicat, i avui sou tan nombrosos com les estrelles del cel.#x 11Que el Senyor, D&#233;u dels vostres pares, us faci cr&#233;ixer mil vegades m&#233;s i us beneeixi com us ha prom&#232;s. 12Per&#242; jo, com podria portar tot sol la c&#224;rrega de les vostres disputes i els vostres plets? 13Per tant, escolliu-vos de cada tribu homes assenyats, intel&#183;ligents i d&#8217;experi&#232;ncia, i els far&#233; els vostres caps.&#8221; 14Em vau respondre que era bona la meva proposta. 15Llavors vaig reunir els prohoms de cada tribu, homes assenyats i d&#8217;experi&#232;ncia, i els vaig fer els vostres caps: caps responsables de mil, de cent, de cinquanta i de deu homes. Vaig nomenar tamb&#233; capdavanters dintre de cada tribu. 16Despr&#233;s vaig advertir als vostres jutges: &#8220;Escolteu les causes dels vostres germans i sentencieu amb just&#237;cia sobre les q&#252;estions que es presentin entre ells o amb els immigrants que viuen entre vosaltres.#x 17En les sent&#232;ncies, escolteu tothom, tant la gent senzilla com els poderosos, i no tingueu por de ning&#250;, perqu&#232; &#233;s D&#233;u qui jutja.#x Si trobeu un cas massa dif&#237;cil per a vosaltres, porteu-me&#8217;l, que jo l&#8217;examinar&#233;.&#8221; 18I llavors us vaig donar totes les normes que hav&#237;eu de seguir.#x</div><div class="s1">Exploraci&#243; de la terra promesa#x</div><div class="p"> 19&#187;Despr&#233;s, seguint les ordres del Senyor, el nostre D&#233;u, vam partir de la muntanya de l&#8217;Horeb i travess&#224;rem aquell desert gran i terrible que pogu&#233;reu veure, tot fent cam&#237; cap al pa&#237;s muntany&#243;s dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea, 20us vaig dir: &#8220;Heu arribat al pa&#237;s muntany&#243;s dels amorreus, que el Senyor, el nostre D&#233;u, ens d&#243;na. 21Mira: el Senyor, el teu D&#233;u, posa al davant teu aquest pa&#237;s. Puja a prendre&#8217;n possessi&#243;, com t&#8217;ha prom&#232;s el Senyor, D&#233;u dels teus pares. No tinguis por, no t&#8217;acovardeixis!&#8221;</div><div class="p"> 22&#187;Llavors tots vosaltres vingu&#233;reu a trobar-me i em digu&#233;reu: &#8220;Enviem al davant nostre alguns homes a explorar el pa&#237;s: ells ens diran quin &#233;s el cam&#237; que hem de seguir i com s&#243;n les ciutats on entrarem.&#8221; 23Em va semblar b&#233;, i vaig escollir, d&#8217;entre vosaltres, dotze homes, un per cada tribu. 24Aquests es van dirigir cap aquell pa&#237;s muntany&#243;s i, tot explorant el terreny, arribaren a la vall d&#8217;Eixcol.#x 25Es van endur alguns fruits de la terra, van baixar cap a nosaltres i ens informaren dient: &#8220;El pa&#237;s que el Senyor, el nostre D&#233;u, ens d&#243;na#x &#233;s molt f&#232;rtil.&#8221;</div><div class="s1">Rebel&#183;li&#243; del poble#x</div><div class="p"> 26&#187;Per&#242; vosaltres us vau rebel&#183;lar contra l&#8217;ordre del Senyor, el vostre D&#233;u, i no volgu&#233;reu pujar en aquell pa&#237;s. 27M&#233;s aviat murmur&#224;veu dins les vostres tendes dient: &#8220;El Senyor no ens estima. Per aix&#242; ens ha fet sortir del pa&#237;s d&#8217;Egipte: vol que caiguem en mans dels amorreus i siguem exterminats. 28On vol que anem? Els nostres exploradors ens han desmoralitzat, dient-nos: &#8216;&#201;s una gent m&#233;s forta i m&#233;s robusta que nosaltres. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Fins i tot hi hem vist homes de la ra&#231;a gegant dels anaquites.&#8217;&#8221;#x</div><div class="p"> 29&#187;Jo us vaig dir: &#8220;No us alarmeu, no tingueu por d&#8217;ells. 30El Senyor, el vostre D&#233;u, que us va al davant, combatr&#224; a favor vostre, tal com va fer a Egipte davant els vostres propis ulls. 31Durant tot el cam&#237; que heu fet pel desert fins a arribar en aquest lloc, el Senyor, el vostre D&#233;u, us ha portat a coll com un pare hi porta el seu fill.&#8221;#x 32Per&#242;, malgrat tot, cap de vosaltres no va confiar en el Senyor, el vostre D&#233;u, 33que caminava davant vostre per cercar-vos un lloc on acampar: de nit, en forma de foc, per il&#183;luminar-vos el cam&#237; que an&#224;veu fent, i de dia, en forma de n&#250;vol.#x</div><div class="s1">C&#224;stig de la primera generaci&#243;</div><div class="p"> 34&#187;El Senyor, en sentir el que d&#232;ieu, es va indignar i digu&#233;: 35&#8220;Juro que cap home d&#8217;aquesta generaci&#243; perversa no veur&#224; el pa&#237;s f&#232;rtil que vaig prometre als vostres pares. 36Nom&#233;s el veur&#224; Caleb, fill de Jefunn&#232;. Aquest pa&#237;s que ell ha explorat, el donar&#233; a ell i als seus descendents, perqu&#232; s&#8217;ha mantingut fidel a mi, el Senyor.&#8221;</div><div class="p"> 37&#187;Fins i tot contra mi es va irritar el Senyor per culpa vostra i em digu&#233;: &#8220;Tampoc tu no hi entrar&#224;s.#x 38En canvi, el teu ajudant Josu&#232;, fill de Nun, s&#237; que hi entrar&#224;. Encoratja&#8217;l, perqu&#232; ell donar&#224; la possessi&#243; d&#8217;aquest pa&#237;s als israelites.#x</div><div class="p"> 39Pel que fa a vosaltres, ten&#237;eu por que els vostres infants acabessin com a bot&#237; de guerra.#x En canvi, ells, que avui encara no saben distingir el b&#233; del mal, seran els qui entraran al pa&#237;s. Jo els el donar&#233; i ells en prendran possessi&#243;. 40I ara poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, cam&#237; del Mar Roig.&#8221;#x</div><div class="p"> 41&#187;Llavors em vau replicar: &#8220;Hem pecat contra el Senyor! Pujarem a combatre, tal com el Senyor, el nostre D&#233;u, ens ha manat.&#8221; Cada un de vosaltres es va equipar per al combat, amb la intenci&#243; d&#8217;envair la regi&#243; muntanyosa. 42Per&#242; el Senyor em digu&#233;: &#8220;Adverteix-los que no pugin a combatre, perqu&#232; jo no estar&#233; al seu costat i els seus enemics els derrotarien.&#8221; 43Jo us ho havia advertit, per&#242; no en vau fer cas, us vau rebel&#183;lar contra l&#8217;ordre del Senyor i us atrev&#237;reu a pujar a les muntanyes per combatre. 44Llavors els amorreus que vivien en aquell pa&#237;s muntany&#243;s us van perseguir com un eixam d&#8217;abelles i us van derrotar des de Se&#239;r fins a Horm&#224;.#x 45De retorn, vau plorar davant el Senyor, per&#242; el Senyor no us volgu&#233; escoltar ni va fer cas de vosaltres. 46Per aix&#242; us vau quedar a Cadeix molt de temps, tot el temps que us hi hav&#237;eu de quedar.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkDEU">
 <div class="chapter ch2" data-usfm="DEU.2">
 <div class="label">2</div><div class="p"> 1&#187;Despr&#233;s ens vam posar en marxa i ens dirig&#237;rem cap al desert, cam&#237; del Mar Roig,#x tal com el Senyor m&#8217;havia manat. I vam vorejar durant molts dies les muntanyes de Se&#239;r.</div><div class="s1">Israel voreja els territoris d&#8217;Edom, Moab i Ammon</div><div class="p"> 2&#187;Finalment, el Senyor em digu&#233;: 3&#8220;Ja n&#8217;hi ha prou de vorejar aquestes muntanyes. Dirigiu-vos cap al nord. 4D&#243;na aquestes instruccions al poble: Ara passareu ran del territori dels vostres germans, els descendents d&#8217;Esa&#250;, que viuen en aquesta regi&#243; de Se&#239;r.#x Ells tindran por de vosaltres, per&#242; aneu amb compte: 5no els ataqueu, perqu&#232; no us donar&#233; ni un pam de terra del seu pa&#237;s. La muntanya de Se&#239;r, l&#8217;he assignada en her&#232;ncia a Esa&#250;. 6Pagueu amb diners el menjar necessari i l&#8217;aigua per a beure.#x 7Recorda que el Senyor, el teu D&#233;u, t&#8217;ha bene&#239;t en tot el que has empr&#232;s. Ha vetllat per tu mentre has caminat per aquest desert immens. Durant aquests quaranta anys, el Senyor, el teu D&#233;u, ha estat sempre amb tu i no t&#8217;ha mancat res.&#8221; 8Llavors vam vorejar el territori de Se&#239;r, ocupat pels nostres germans, els descendents d&#8217;Esa&#250;, seguint el cam&#237; de l&#8217;Arab&#224;, que ve de les ciutats d&#8217;Elat i d&#8217;Ession-Gu&#232;ber.#x</div><div class="p">&#187;Despr&#233;s vam canviar de direcci&#243; per agafar el cam&#237; del desert de Moab.#x 9Llavors el Senyor em digu&#233;: &#8220;No provoquis els moabites, els descendents de Lot, ni els facis la guerra, perqu&#232; no us donar&#233; res del seu pa&#237;s. &#201;s a ells que he donat en possessi&#243; el pa&#237;s d&#8217;Ar.&#8221;#x 10Antigament Ar era habitada per una ra&#231;a de gegants:#x els emites, una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites. 11Alguns els consideraven rafa&#239;tes, com els anaquites; per&#242; els moabites els anomenaven emites.#x</div><div class="p"> 12A la regi&#243; de Se&#239;r, en canvi, antigament hi habitaven els horites,#x per&#242; els descendents d&#8217;Esa&#250; els van expulsar del seu territori, els feren desapar&#232;ixer i s&#8217;hi van instal&#183;lar en lloc d&#8217;ells. Tamb&#233; els israelites han fet el mateix amb el pa&#237;s que el Senyor els donava en possessi&#243;.</div><div class="p"> 13&#187;El Senyor em va dir encara:#x &#8220;I ara, en marxa! Travesseu el torrent de Z&#232;red.&#8221; I ho vam fer aix&#237;.#x 14Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d&#8217;en&#231;&#224; que hav&#237;em sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d&#8217;aquella generaci&#243; aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor.#x</div><div class="p"> 15El Senyor els va fer sentir el seu poder, i anaren caient fins que desaparegueren del tot.</div><div class="p"> 16&#187;Quan la mort hagu&#233; fet desapar&#232;ixer tots aquells homes d&#8217;enmig del poble, 17el Senyor em va dir:#x 18&#8220;Ara passar&#224;s la frontera de Moab i, travessant el pa&#237;s d&#8217;Ar, 19arribar&#224;s davant mateix del territori dels ammonites. Per&#242; no provoquis els ammonites, els descendents de Lot, ni els ataquis, perqu&#232; no us donar&#233; res del seu pa&#237;s. &#201;s a ells que l&#8217;he donat en possessi&#243;.&#8221;#x</div><div class="p"> 20&#187;Aquest territori tamb&#233; era considerat un pa&#237;s de rafa&#239;tes. Aquests l&#8217;habitaven antigament, i els ammonites els anomenaven zamzummites. 21Els rafa&#239;tes eren una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites; per&#242; el Senyor els havia fet desapar&#232;ixer de davant els ammonites. Aquests els havien desposse&#239;t i s&#8217;havien instal&#183;lat en el seu territori. 22Tamb&#233; el Senyor havia fet el mateix a favor dels descendents d&#8217;Esa&#250;, que habitaven a la regi&#243; de Se&#239;r: havia fet desapar&#232;ixer del seu davant els horites. Els descendents d&#8217;Esa&#250; els havien desposse&#239;t i s&#8217;havien establert en el seu territori, on viuen encara avui. 23Igualment, els caftorites havien eliminat els avites#x que vivien a les poblacions de la regi&#243; de Gaza i s&#8217;havien instal&#183;lat en el seu territori.</div><div class="p"> 24&#187;El Senyor continu&#224; dient: &#8220;En marxa, aixequeu el campament i travesseu el torrent d&#8217;Arnon!#x Poso a les teves mans Sehon, el rei amorreu d&#8217;Heixbon, i el seu pa&#237;s. Comen&#231;a la conquesta. Fes-li la guerra. 25Des d&#8217;avui escampar&#233; el p&#224;nic i el terror al teu davant, entre tots els pobles que hi ha sota el cel. Quan sentin parlar de tu, tremolaran i s&#8217;estremiran.&#8221;</div><div class="s1">Conquesta del reialme de Sehon#x</div><div class="p"> 26&#187;Llavors, des del desert de Quedemot,#x vaig enviar ambaixadors a Sehon, rei d&#8217;Heixbon, amb aquesta proposta de pau: 27&#8220;Deixa&#8217;m passar pel teu pa&#237;s. Hi passar&#233; de dret, sense deixar el cam&#237; ni a dreta ni a esquerra. 28Et pagar&#233; amb diners el menjar necessari i l&#8217;aigua per a beure.#x Tot el que vull &#233;s que em deixis travessar el teu pa&#237;s, 29com ens ho han perm&#232;s els descendents d&#8217;Esa&#250; que habiten a Se&#239;r i els moabites que habiten a Ar. Despr&#233;s passar&#233; el Jord&#224; i arribar&#233; al pa&#237;s que el Senyor, el nostre D&#233;u, ens d&#243;na.&#8221; 30Per&#242; Sehon, rei d&#8217;Heixbon, no ens volgu&#233; deixar passar pel seu territori. El Senyor, el teu D&#233;u, l&#8217;havia entossudit i li havia endurit el cor,#x perqu&#232; volia posar a les teves mans el seu pa&#237;s, que encara avui ocupeu. 31El Senyor em va dir: &#8220;Mira, comen&#231;o a donar-te Sehon i el seu territori. Comen&#231;a a prendre possessi&#243; del seu pa&#237;s.&#8221; 32Sehon ens va sortir al pas amb tot el seu ex&#232;rcit per atacar-nos a Jahas. 33Per&#242; el Senyor, el nostre D&#233;u, el va fer caure en poder nostre. El vam derrotar amb els seus fills i amb tot el seu ex&#232;rcit. 34Vam ocupar totes les seves ciutats i les consagr&#224;rem a l&#8217;extermini, amb els homes, les dones i les criatures. No vam deixar-hi cap supervivent.#x 35Nom&#233;s vam reservar-nos, com a bot&#237;, el bestiar i tot el que hav&#237;em saquejat de les ciutats conquerides. 36Des d&#8217;Aroer, que &#233;s a la vora del torrent d&#8217;Arnon, i des de la ciutat que hi ha a la vall del torrent, fins al pa&#237;s de Galaad, no vam trobar cap ciutat que ens pogu&#233;s resistir. El Senyor, el nostre D&#233;u, les feia caure totes en poder nostre. 37Per&#242; no et vas acostar al pa&#237;s dels ammonites, a la vora del riu Jaboc, ni a les ciutats de la regi&#243; muntanyosa, ni a cap dels llocs que el Senyor, el nostre D&#233;u, ens havia prohibit.</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkDEU">
 <div class="chapter ch3" data-usfm="DEU.3">
 <div class="label">3</div><div class="s1">Conquesta del reialme d&#8217;Og#x</div><div class="p"> 1&#187;Despr&#233;s vam pujar en direcci&#243; a Basan, per&#242; Og, rei de Basan, ens va sortir al pas amb tot el seu ex&#232;rcit per atacar-nos prop d&#8217;Edre&#237;. 2Llavors el Senyor em va dir: &#8220;No tinguis por d&#8217;ell: el poso a les teves mans amb tot el seu ex&#232;rcit i el seu territori. Tracta&#8217;l com vas tractar Sehon, el rei amorreu que regnava a Heixbon.&#8221; 3Aix&#237; el Senyor, el nostre D&#233;u, va posar tamb&#233; a les nostres mans Og, rei de Basan, amb tot el seu ex&#232;rcit. Els vam derrotar i no deix&#224;rem cap supervivent. 4Vam ocupar totes les seves ciutats: no n&#8217;hi hagu&#233; ni una que no els la prengu&#233;ssim. En total van ser seixanta ciutats de la regi&#243; d&#8217;Argob, a Basan, on regnava Og. 5Totes eren ciutats fortificades, amb muralles altes, amb portes i forrellats. I aix&#242;, sense comptar un gran nombre de pobles que no tenien muralles. 6Vam consagrar a l&#8217;extermini totes aquelles ciutats, amb els homes, les dones i les criatures, tal com hav&#237;em fet amb Sehon, rei d&#8217;Heixbon. 7Nom&#233;s ens reserv&#224;rem, com a bot&#237;, tot el bestiar i tot el que hav&#237;em saquejat de les ciutats.</div><div class="s1">Repartici&#243; del territori de Galaad</div><div class="p"> 8&#187;Aix&#237; ens hav&#237;em apoderat del territori dels dos reis amorreus establerts a l&#8217;est del Jord&#224;, des del torrent d&#8217;Arnon fins a la muntanya de l&#8217;Hermon.#x 9Els habitants de Sid&#243; anomenen Sirion la muntanya de l&#8217;Hermon, mentre que els amorreus l&#8217;anomenen Senir.#x 10Hav&#237;em conquerit totes les ciutats de l&#8217;altipl&#224;, les del pa&#237;s de Galaad i tamb&#233; les de Basan, on regnava Og, fins a les ciutats de Salc&#224; i Edre&#237;.#x 11El rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafa&#239;ta.#x A Rab&#224; dels ammonites es pot veure el seu sarc&#242;fag, tallat en pedra de basalt:#x fa m&#233;s de quatre metres de llarg i vora dos metres d&#8217;ample.#x</div><div class="p"> 12&#187;En aquell temps vam prendre possessi&#243; de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rub&#232;n i de Gad la part que va des d&#8217;Aroer, que &#233;s al torrent d&#8217;Arnon, fins a la meitat de la regi&#243; muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s&#8217;hi troben. 13A la meitat de la tribu de Manass&#232;s#x li vaig assignar la resta de Galaad i tot Basan, que havia estat reialme d&#8217;Og. Tota la regi&#243; d&#8217;Argob amb Basan era coneguda com el pa&#237;s dels rafa&#239;tes. 14Ja&#239;r, descendent de Manass&#232;s,#x va ocupar la regi&#243; d&#8217;Argob, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites,#x i pos&#224; el seu propi nom a aquestes contrades de Basan: encara avui s&#8217;anomenen els Poblets de Ja&#239;r.#x 15A Maquir#x li vaig assignar una part de Galaad. 16A les tribus de Rub&#232;n i de Gad els vaig donar el territori que va des de Galaad fins al torrent d&#8217;Arnon. El fons de&#160;la vall de l&#8217;Arnon fa de frontera sud, i el riu Jaboc &#233;s la frontera dels ammonites.#x 17Vaig assignar-los tamb&#233; l&#8217;Arab&#224;, que t&#233; el Jord&#224; per frontera, des de Genesaret#x fins al mar de l&#8217;Arab&#224;, el Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisg&#224;, a l&#8217;est del Jord&#224;.#x</div><div class="p"> 18&#187;Al mateix temps vaig donar aquesta ordre a les tribus de Rub&#232;n i de Gad i a la meitat de la tribu de Manass&#232;s: &#8220;El Senyor, el vostre D&#233;u, us d&#243;na aquest pa&#237;s en possessi&#243;. Els homes de guerra travessareu armats el Jord&#224; davant els vostres germans israelites. 19Nom&#233;s les&#160;vostres dones, les vostres criatures i els vostres ramats &#8211;s&#233; que s&#243;n nombrosos&#8211; es quedaran a les ciutats que us he donat. 20Ajudeu els vostres germans#x fins que el Senyor els concedeixi el rep&#242;s,#x com ha fet amb vosaltres, un cop hagin pres possessi&#243;, ells tamb&#233;, del pa&#237;s que el Senyor, el vostre D&#233;u, els d&#243;na a la banda occidental del Jord&#224;. Despr&#233;s podreu tornar cadasc&#250; al territori que us he assignat.&#8221;#x</div><div class="p"> 21&#187;Tamb&#233; en aquella ocasi&#243; vaig dir a Josu&#232;: &#8220;Has vist amb els teus propis ulls com el Senyor, el vostre D&#233;u, ha tractat aquells dos reis. De la mateixa manera tractar&#224; tots els reialmes que trobar&#224;s a l&#8217;altra banda del Jord&#224;. 22No tingueu por d&#8217;ells, perqu&#232; el Senyor, el vostre D&#233;u, combatr&#224; a favor vostre.&#8221;</div><div class="s1">Mois&#232;s no entrar&#224; a la terra promesa</div><div class="p"> 23&#187;Llavors vaig fer aquesta preg&#224;ria al Senyor: 24&#8220;Senyor D&#233;u, ara has comen&#231;at a mostrar-me a mi, el teu servent, la teva grandesa i el poder de la teva m&#224;. Quin D&#233;u hi ha, al cel o a la&#160;terra, que faci les meravelles i les gestes que tu fas? 25Deixa&#8217;m passar el Jord&#224;. Voldria veure aquell pa&#237;s f&#232;rtil que hi ha a l&#8217;altra banda: aquelles muntanyes magn&#237;fiques i el L&#237;ban.&#8221;</div><div class="p"> 26&#187;Per&#242; el Senyor, per culpa vostra, es va irritar contra mi i no em va escoltar. Em respongu&#233;: &#8220;Prou! No insisteixis m&#233;s! 27Puja al cim del Pisg&#224; i mira a ponent i al nord, al sud i a llevant. Contempla el pa&#237;s, per&#242; no passar&#224;s el Jord&#224;.#x 28D&#243;na instruccions a Josu&#232;. Encoratja&#8217;l, fes-lo ben ferm: ell conduir&#224; el poble al pa&#237;s que contemplar&#224;s i els el donar&#224; en possessi&#243;.&#8221;#x</div><div class="p"> 29&#187;Despr&#233;s vam acampar en aquesta vall, davant mateix de Betpeor.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkMRK">
 <div class="chapter ch2" data-usfm="MRK.2">
 <div class="label">2</div><div class="s1">Guarici&#243; d&#8217;un paral&#237;tic#x</div><div class="r">(Mt 9,1-8; Lc 5,17-26)</div><div class="p"> 1Al cap d&#8217;uns quants dies, Jes&#250;s entr&#224; novament a Cafarna&#252;m. Va c&#243;rrer la veu que era a casa,#x 2i s&#8217;hi apleg&#224; tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.#x 3Llavors vingueren uns homes a dur-li un paral&#237;tic, que portaven entre quatre. 4Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jes&#250;s, van fer un forat al sostre sobre l&#8217;indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paral&#237;tic.#x 5Jes&#250;s, en veure la fe d&#8217;aquella gent, diu al paral&#237;tic:</div><div class="p">&#8211; Fill, et s&#243;n perdonats els pecats.#x</div><div class="p"> 6Hi havia all&#224; asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: 7&#171;Com &#233;s que aquest parla aix&#237;? Aix&#242; &#233;s una blasf&#232;mia! Qui pot perdonar els pecats sin&#243; D&#233;u?&#187;#x</div><div class="p"> 8A l&#8217;instant, Jes&#250;s, que coneixia que pensaven aix&#237;, els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; penseu aix&#242; en el vostre cor? 9Qu&#232; &#233;s m&#233;s f&#224;cil, dir al paral&#237;tic: &#8220;Et s&#243;n perdonats els pecats&#8221;, o b&#233; dir-li: &#8220;Aixeca&#8217;t, pren la llitera i camina&#8221;? 10Doncs ara sabreu que el Fill de l&#8217;home#x t&#233; el poder de perdonar els pecats aqu&#237; a la terra.</div><div class="q1">Llavors diu al paral&#237;tic:</div><div class="p"> 11&#8211; T&#8217;ho mano: aixeca&#8217;t, pren la llitera i v&#233;s-te&#8217;n a casa.#x</div><div class="p"> 12Ell s&#8217;aixec&#224;, prengu&#233; immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven gl&#242;ria a D&#233;u. Deien:</div><div class="p">&#8211; No hav&#237;em vist mai res de semblant.</div><div class="s1">Jes&#250;s crida Lev&#237;, un public&#224;</div><div class="r">(Mt 9,9-13; Lc 5,27-32)</div><div class="p"> 13Jes&#250;s torn&#224; a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. 14Tot passant, vei&#233; Lev&#237;, fill d&#8217;Alfeu, assegut a la taula de recaptaci&#243; d&#8217;impostos,#x i li digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; Segueix-me.#x</div><div class="p">Ell s&#8217;aixec&#224; i el va seguir.#x</div><div class="p"> 15M&#233;s tard, es pos&#224; a taula a casa d&#8217;ell,#x i molts publicans i altres pecadors es posaren tamb&#233; a taula amb Jes&#250;s i els seus deixebles;#x eren molts els qui el seguien. 16Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus#x veieren que Jes&#250;s menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:</div><div class="p">&#8211; Com &#233;s que menja amb els publicans i els pecadors?</div><div class="p"> 17Jes&#250;s ho va sentir i els digu&#233;:</div><div class="p">&#8211; El metge, no el necessiten els qui estan bons, sin&#243; els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sin&#243; els pecadors.</div><div class="s1">Discussi&#243; sobre el dejuni</div><div class="r">(Mt 9,14-17; Lc 5,33-39)</div><div class="p"> 18Un dia que els deixebles de Joan#x i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jes&#250;s i li preguntaren:</div><div class="p">&#8211; Per qu&#232; els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?</div><div class="p"> 19Jes&#250;s els contest&#224;:</div><div class="p">&#8211; &#191;Poden dejunar els convidats a noces#x mentre l&#8217;esp&#242;s &#233;s amb ells?#x Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar. 20Per&#242; ja vindr&#224; el temps que&#160;l&#8217;esp&#242;s els ser&#224; pres,#x i aquell dia s&#237;&#160;que dejunaran.</div><div class="p"> 21&#187;Ning&#250; no cus a un vestit vell un peda&#231; de roba sense tractar:#x el peda&#231; nou estiraria la roba vella i es faria un esquin&#231; m&#233;s gros. 22I ning&#250; no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malb&#233; bots i vi. A vi nou, bots nous.#x</div><div class="s1">Les espigues arrencades en dissabte</div><div class="r">(Mt 12,1-8; Lc 6,1-5)</div><div class="p"> 23Un dissabte,#x Jes&#250;s passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent cam&#237;, es posaren a arrencar espigues. 24Els fariseus li van preguntar:</div><div class="p">&#8211; Mira, per qu&#232; fan en dissabte aix&#242; que no &#233;s perm&#232;s?#x</div><div class="p"> 25Jes&#250;s els respon:</div><div class="p">&#8211; &#191;No heu llegit mai qu&#232; va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar,#x David va entrar al temple de D&#233;u, va menjar els pans d&#8217;ofrena, que solament tenen perm&#237;s de menjar els sacerdots, i en va donar tamb&#233; als qui l&#8217;acompanyaven.#x</div><div class="p"> 27I els deia:</div><div class="p">&#8211; El dissabte ha estat fet per a l&#8217;home, i no l&#8217;home per al dissabte.#x 28Per aix&#242; el Fill de l&#8217;home &#233;s senyor fins i tot del dissabte.</div>
 </div>
 </div>
</div>

To the Word 2021 (DEACTIVATED)Mostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats