Vingui el teu regneMostra

PREGÀRIA:

Déu, mostra'm les coses a les quals recorro per tenir seguretat i importància en aquesta vida. Ajuda'm a deixar-les anar i a confiar en tu.

LECTURA:

Imagina't que ets l'únic supervivent d'un naufragi. Sures durant dies, aferrat a un tros de fusta rescatat dels restes del naufragi. Després, quan tota l'esperança sembla perduda, apareix un vaixell a l'horitzó. Aviat, el vaixell s'acosta a tu i algú et llança una corda. Et diuen que deixis anar la fusta i agafis la corda. Sembla una decisió senzilla, oi? Et trobes en una situació desesperada de la qual no pots sortir per tu mateix, i algú ha vingut que està disposat i és capaç de salvar-te. Tot el que has de fer és deixar anar la fusta i agafar la corda. Tot el que has de fer és confiar.

Però què passa si, abans d'agafar la corda, comences a qüestionar la teva decisió, pensant en com aquest tros de fusta t'ha ajudat molt durant els darrers dies al mar. Ha estat allà quan l'has necessitat, i has arribat a dependre d'ell per sobreviure. Deixar-lo anar per agafar alguna cosa diferent és massa demanar. Així que crides de tornada al vaixell: "No. Seguiré amb la fusta!"

Aquesta seria una decisió boja! Però, encara si ens adonem o no, és una decisió que tendim a prendre tot el temps en la nostra vida espiritual. Quan Jesús ens convida a seguir-lo i a viure una nova manera de viure com a part del seu regne, ens convida a transferir la nostra confiança. Ens convida a deixar anar les coses en les quals anteriorment confiàvem per a la nostra seguretat i importància, i a agafar-lo a Ell com a nostra nova font. El fet de "deixar anar" la nostra manera de viure pot, a vegades, semblar una mica com morir, com si estiguéssim perdent la nostra vida tal com la coneixem. Pot ser espantós i fins i tot dolorós donar aquest pas.

I, a diferència de la història del supervivent del naufragi, la nostra decisió de deixar anar i confiar no serà una decisió única. Inclús després de decidir confiar en Jesús i seguir-lo, a vegades ens trobarem aferrant-nos a porcions de la nostra antiga manera de viure. Ens sorprendrem tornant a aquelles fonts familiars de seguretat i importància. I cada vegada necessitarem prendre la decisió, de nou, de deixar anar i agafar la vida que Jesús ofereix en lloc d'això.

Quan et trobis davant d'un altre moment com aquest, recorda la promesa de Jesús en el passatge anterior. És a través de perdre, de deixar anar, les nostres vides que les trobem, en el sentit més profund i complet.

REFLEXIÓ:

Jesús ens convida a transferir la nostra confiança de les coses velles i familiars a les quals ens aferràvem per a l'esperança i la seguretat, a alguna cosa molt millor: Jesús mateix. Quines àrees són les més difícils per a tu de deixar-les anar i confiar en ell? Passa una estona escrivint en el teu diari i demana a Déu que et reveli les àrees del teu cor i de la teva vida on encara tens dificultats per a confiar en ell.