Nosaltres no aconseguim viure com Déu ens diu que cal viure. Els nostres pecats fan mal als altres, en ocasions de manera profunda. Els veritables creients desitgen ser perdonats, tant per Déu com per la persona que hem ferit.

En aquesta història, una dona pecadora estava tan desesperada per trobar el perdó que va arriscar-se a entrar a la casa d'un líder religiós important. No era convidada, no era digna i no era benvinguda. Amb humilitat, es va llançar als peus de Jesús. Plorava. Li mullava els peus amb les llàgrimes, i els hi besava i els hi eixugava amb els seus cabells. Mentre els hi ungia amb un costòs perfum, l'aroma omplia la sala.

Altres persones poden o no perdonar-nos quan les hem ferit. Però quan ens llancem amb humilitat als peus de Jesús amb un cor trencat pels nostres pecats, ell no ens rebutja. Ens diu: "Els teus pecats et són perdonats".

Reflexionar i parlar-ne

La dona d'aquesta història havia viscut una vida molt pecaminosa i havia comès grans maldats als ulls de Déu. Per què creus que Jesús la va perdonar?

Et sents poc digne de ser anomenat fill de Déu? Per què sí o per què no?

Si confesses els teus pecats a Jesús, et perdonarà? Què ens ensenya aquesta història sobre la disposició de Déu a perdonar-nos?

Com hauríem de respondre a aquest perdó?