El ferro amb el ferro s'esmola: El rol de mentor a l'Antic Testament de vida a vida (Life-to-Life®)Mostra

Dia 4: David i Jonatan

L'amistat mútua entre David i Jonatan ofereix una altra imatge de com és la mentoria de vida a vida.

El rei Saül va ser el primer rei d'Israel, i Jonatan era el seu fill. Malgrat els seus inicis humils, Saül va començar lentament a ignorar Déu i va començar a establir la seva dinastia. Part d'aquella dinastia s'esforçava per assegurar-se que Jonathan algun dia el substituiria com a rei.

Però aquest no era el pla de Déu. En canvi, Déu va dirigir el profeta, Samuel, a ungir el jove pastor David com al futur substitut de Saül. Amb David Déu havia buscat una persona "segons el seu cor". Malauradament, el rei Saül va resultar ser tot el revés. Així, per pura gelosia, Saül perseguia implacablement David amb la intenció de matar-lo i obrir el camí perquè Jonatan prengués el tron i el succeís com a rei. (Veges 1 Samuel 1-31.) 

Enmig de tot el caos, va passar alguna cosa poc probable: David i Jonatan es van convertir en ànimes bessones; "L’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix." No hi havia competència entre ells, ni preocupació que un d'ells podria afectar negativament l'amistat; els dos estaven compromesos a estar-hi l'un per l'altre sense importar el cost.

En tota la Bíblia veiem la crida a aquestes relacions mútuament beneficioses. Es reflecteix en particular en dos proverbis: "Hi ha amics que porten la ruïna;
amic hi ha, més unit que un germà," i "El ferro amb el ferro s’esmola,
i l’home amb el seu company s’afina" (Proverbis 18: 24; 27:17).

De l'amistat de David i Jonatan, aprenem la importància d'algú que realment està disposat a fet-te costat. De fet, com escriuria el fill de David, Salomó, més val ser dos que un (Eclesiastès 4:9-12), i amb Déu en la relació, "una corda de tres caps no es trenca fàcilment" (v. 12).