Jesús M'EstimaMostra

Jesús—Plenament Déu i plenament home 

Jesús és plenament Déu: “Al principi existia el qui és la Paraula [Jesús], i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu” (Joan 1:1). Jesús és plenament home: “Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu.” (Filipencs 2:5–8).

Assolir les nostres creences essencials no és tant "estar bé" amb Déu com "ser fet bo" per Déu. De la mateixa manera que un endoll elèctric ha d’alinear-se amb la presa de corrent per funcionar correctament, nosaltres hem d’alinear-nos amb les realitats de l’univers, tal com Déu les descriu.. 

La propera vegada que algú digui "Qui pot dir qui és Jesús?" podríem respondre amb aquesta simple veritat: “Què et sembla si ho diu Jesús mateix? Què tal si deixem que les paraules que va dir ens responguin a aquesta pregunta?" De fet, Jesús va intentar respondre a aquesta pregunta de moltes maneres i amb moltes paraules i accions. Una vegada, Jesús va preguntar als seus dotze amics més propers qui creien que era Ell. 

Trobem aquesta conversa recollida a l’Evangeli de Mateu, capítol 16. Jesús els pregunta: “I vosaltres, qui dieu que sóc?” (Versets 13-15). Aquests deixebles sabien que Jesús havia afirmat ser l'únic camí cap al cel i la vida eterna (Joan 14: 6). També sabien que Jesús tenia el poder de fer miracles. I sabien que milers de persones al seu temps començaven a creure que Jesús era Déu.

En aquesta conversa en particular, és interessant que Jesús utilitza la frase "Fill de l’home" per referir-se a ell mateix. L’ús que Jesús feia del títol de “Fill de l’home” emfatitzava que és completament humà. Pot semblar estrany que una persona normal remarqui: mireu-me, sóc humà. Però si has estat Déu totpoderós al cel per l'eternitat i ara ets al planeta Terra com a humà, seria més comprensible que diguessis: "Mireu-me, sóc humà!" Aquesta era la forma en que Jesús preferia referir-se a ell mateix.

Tornem a la pregunta. Pere, el seu deixeble, respon de seguida. Va mirar Jesús als ulls i li va dir: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu” (Mateu 16:16).

Per què la nostra creença sobre Jesús s’ha de modelar segons l’exemple que Jesús va descriure? Per què hem de tenir aquesta creença sobre Jesús?