Quan falta la pauMostra

Pau enmig del caos 

És possible estar tranquil encara que estiguis enmig d'alguna situació dolorosa? La resposta breu és sí, però això no fa que el procés sigui menys dolorós. De fet, pots experimentar pau i dolor alhora.

Els deixebles i els primers seguidors de Jesús ho sabien de primera mà. No eren aliens a les tempestes. I tot i que sempre es van mantenir fidels, això no vol dir que mai experimentessin frustració, confusió, dubte o ansietat. Només cal que mireu el que Pau va escriure sobre les seves experiències: 

Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l'Àsia ens va aclaparar enormement, més enllà de les nostres forces, fins al punt que desesperàvem de sortir-ne amb vida. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. 2 Corintis 1:8- 9 BCI

Pau no volia ensucrar les seves experiències. No volia que la gent cregués que trobava el propòsit sense dolor. Però tampoc es va voler centrar tant en el seu sofriment com per perdre's el que Déu estava fent a la història.

Tendim a voler propòsit i pau sense dolor. Tendim a pensar que si alguna cosa no va bé, no val la pena. Però Jesús mai ens va prometre una vida fàcil aquí a la terra. De fet, es va assegurar que sabíem que tindríem problemes en aquest món. Però també ens va deixar esperança i pau que ja ho ha vençut tot.

I tot i que ho ha conquerit tot, encara ens consola a través d'això. En aquest mateix passatge de 2 Corintis, Pau escriu sobre com va experimentar el confort sobrenatural de Déu a través del caos de les seves circumstàncies. I ho presenta com una oportunitat per estendre el mateix confort als altres.

Ens enfrontarem a tempestes en aquesta vida. Però aquestes tempestes sovint revelen l'estat de la nostra fe. Responem veient la importància del nostre patiment? O ens centrem en les preguntes equivocades?

A Marc 4, llegim sobre una tempesta literal que els deixebles van haver d'enfrontar. El vent i les onades batejaven, i els preocupava que s'ofeguessin. Jesús, mentrestant, dormia a la barca. Per tant, els deixebles van fer el que faríem la majoria de nosaltres. Van despertar a Jesús frenètics i li van preguntar:

... "Mestre, no et fa res que ens enfonsem?" Marc 4:38 BCI

No és aquesta la pregunta que més estem temptats de fer durant les tempestes de les nostres vides? Déu, no t'importa?

Jesús respon calmant la tempesta però també desafiant la seva comoditat. Es va preocupar prou com per no només resoldre el seu problema, sinó també preguntar sobre l'estat de la seva fe.

Quan sabem qui és Jesús, podem estar segurs que es preocupa per les nostres tempestes i que està amb nosaltres durant aquestes. Aleshores, podem tenir pau durant el dolor? Sí. Però requereix fe: confiar que el nostre dolor té un propòsit i que el nostre Déu no es desfà del procés.