Viure transformat: abraçar la teva identitatMostra

Evitar la trampa de la comparació

Alguna vegada penses coses com: "Si fos igual de prim, llavors tindria un marit" o "Si fos tan intel·ligent com ella, hauria obtingut la promoció" o "per què els meus fills no es poden comportar com els seus?" Si alguna vegada t'has sentit decebut perquè no eres igual que algú altre, probablement t'hagis caigut en la trampa de la comparació.

En créixer, els nois sempre em comparaven amb la meva germana. Deien que jo estava bé, però que la meva germana era "l'atractiva". Sentir això em trasbalsava. Tenia moltes ganes de ser acceptada, però, en canvi, el rebuig em dolia constantment. Sabia que encara que mengés menys, tenyís els cabells i coordinés perfectament la roba, mai podria ser igual que ella i mai seria suficient.

Més endavant, mentre contemplava les Muntanyes Rocalloses, em vaig quedar aclaparada per la seva bellesa i majestat increïbles. En aquell moment, Déu em va xiuxiuejar al cor que Ell havia creat aquelles muntanyes i a mi. Parlant-me suaument em deia: "Ets encara més preciosa que les muntanyes". Em va costar acceptar la idea que el mateix Creador que havia fet aquest paisatge inspirador, també m'havia teixit en el ventre de la meva mare i m'havia donat els mateixos trets que jo criticava. Va ser llavors quan vaig decidir, si Ell diu que sóc preciosa, llavors havia de començar a creure-ho.

Molts de nosaltres ens hem convençut que no som prou bons. No importa com volem ser: prims, sans, forts, intel·ligents, divertits, mai som suficients. En realitat, només estem comparant el que es veu a la superfície i, de vegades, el que sembla una vida tranquil·la, és realment dolorosa. Potser ens estem comparant amb una talla 36 quan la persona té un trastorn alimentari. Potser pensem que la dona a la feina ho té tot sota control, però el seu matrimoni s'està ensorrant. Potser voldríem tenir la família perfecta d'un altre i no adonar-nos que pateix depressió. La veritat és que cap de nosaltres és perfecte.

Hem de deixar de comparar-nos. Si Déu volgués que fóssim tots iguals, hauria creat un motlle perfecte per a tota la humanitat. En canvi, ens va fer tots diferents. És molt important que entenem allò perquè la nostra visió de nosaltres mateixos determina com interactuem amb els altres. Afecta les decisions que prenem. Dirigeix les nostres vides. Quan ens comparem amb els altres, perdem la pau, el goig i la confiança que Déu ens ha donat. Tanmateix, quan fem presoners els nostres pensaments i els portem a l'obediència del Crist i alineem la nostra ment amb el que Déu diu sobre nosaltres a la Bíblia, trobem el seu camí per a les nostres vides. I la vida que Ell vol per a nosaltres és plena.

Acció a emprendre:

Si mai no has declarat que Déu t'ha fet tan admirable i meravellós, comença ara. Si t'has oblidat de viure cada dia en aquesta veritat, torna a començar. Fes presoner tots els pensaments negatius de "No sóc prou bo", "M'agradaria semblar-me a ella" o "M'agradaria que Déu m'ho hagués donat aquell do" i rebutja'ls. Ets una creació única i bella, una obra mestra dissenyada per Déu, i Ell no s'equivoca. Vas ser creat a la seva imatge. Ets preciós. Tria creure't-ho.