La bondat i la grandesa de Déu

De la foscor a la llum

Crist és el nostre veritable descans

Crist, la nostra millor reina Ester

Esdres segons l’Evangeli

El caràcter d’un Servent de Déu

Les benediccions de la justificació

Els enemics amb qui ens enfrontem

Fe i obres

El camí de Déu cap a la prosperitat

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bk1CO">
 <div class="chapter ch10" data-usfm="1CO.10">
 <div class="label">10</div><div class="s1">L&#8217;exemple d&#8217;Israel, advertiment contra la idolatria</div><div class="p"> 1Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el n&#250;vol, tots van passar el mar#x 2i tots, per mitj&#224; del n&#250;vol i el mar, foren batejats en Mois&#232;s;#x</div><div class="p"> 3tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual#x 4i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d&#8217;una roca#x espiritual que els acompanyava,#x i aquesta roca era el Crist. 5Per&#242; la majoria no foren agradables a D&#233;u, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert.#x 6Tot aix&#242; era un exemple per a nosaltres,#x perqu&#232; no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar.#x 7I no sigueu id&#242;latres, com alguns d&#8217;ells ho van ser, tal com diu l&#8217;Escriptura: El poble es va asseure a menjar i beure, i acabat s&#8217;aixecaren per divertir-se.#x 8No ens llancem a cometre actes libidinosos, com ho feren alguns d&#8217;ells, i en un sol dia en van caure vint-i-tres mil.#x</div><div class="p"> 9No temptem el Crist, com alguns d&#8217;ells el temptaren, i van morir picats per les serps.#x 10No murmureu, com alguns d&#8217;ells murmuraren, i van morir a mans de l&#8217;exterminador.#x 11Tot aix&#242; que els succe&#239;a era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps.#x</div><div class="p"> 12Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure.#x 13Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; D&#233;u &#233;s fidel#x i no permetr&#224; que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donar&#224; el mitj&#224; de sortir-ne i poder-la suportar.#x</div><div class="s1">Comuni&#243; amb Crist i no amb els &#237;dols</div><div class="p"> 14Per tot aix&#242;, estimats meus, fugiu de la idolatria.#x</div><div class="p"> 15Us parlo com a gent assenyada: jutgeu vosaltres mateixos aix&#242; que dic. 16La copa de la benedicci&#243; que nosaltres bene&#239;m, &#191;no &#233;s comuni&#243; amb la sang de Crist? El pa que partim, &#191;no &#233;s comuni&#243; amb el cos de Crist?#x 17El pa &#233;s un de sol, i per aix&#242; nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos,#x ja que tots participem d&#8217;aquest &#250;nic pa. 18Mireu el poble d&#8217;Israel: &#191;no &#233;s cert que els qui mengen la carn de les v&#237;ctimes estan en comuni&#243; amb l&#8217;altar?#x 19Qu&#232; vull dir amb aix&#242;? &#191;Que la carn sacrificada als &#237;dols o els mateixos &#237;dols s&#243;n alguna cosa?#x</div><div class="p"> 20M&#233;s aviat vull dir que aquests sacrificis no s&#243;n oferts a D&#233;u, sin&#243; als dimonis,#x i jo no voldria que entr&#233;ssiu en comuni&#243; amb els dimonis. 21No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis! No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis!#x 22O &#233;s que volem provocar la gelosia del Senyor?#x Que potser som m&#233;s forts que no pas ell?</div><div class="s1">Llibertat de consci&#232;ncia</div><div class="p"> 23Alguns diuen: &#171;Tot &#233;s perm&#232;s.&#187; Per&#242; sapigueu que no tot conv&#233;. &#171;Tot &#233;s perm&#232;s&#187;, per&#242; no tot edifica.#x 24Que ning&#250; no busqui el propi inter&#232;s, sin&#243; el dels altres.#x 25Mengeu de tot el que es ven al mercat, sense preguntar res per escr&#250;pols de consci&#232;ncia, 26perqu&#232; &#233;s del Senyor la terra i tot el que s&#8217;hi mou.#x 27Si un que no &#233;s creient us convida i vosaltres accepteu la invitaci&#243;, mengeu de tot el que us ofereixi, sense preguntar res per escr&#250;pols de consci&#232;ncia.#x 28Per&#242; si alg&#250; us diu: &#171;Aix&#242; &#233;s carn sacrificada en un temple pag&#224;&#187;, no en mengeu, per consideraci&#243; al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consci&#232;ncia.#x 29I quan dic consci&#232;ncia no em refereixo a la vostra, sin&#243; a la seva. Ara b&#233;, per qu&#232; la meva llibertat ha de ser judicada per la consci&#232;ncia d&#8217;un altre?#x 30Si jo dono gr&#224;cies a D&#233;u pel que menjo, per qu&#232; he de ser criticat pel menjar del qual dono gr&#224;cies?#x</div><div class="p"> 31Aix&#237;, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a gl&#242;ria de D&#233;u.#x 32Per&#242; no sigueu mai ocasi&#243; d&#8217;esc&#224;ndol, ni per als jueus, ni per als grecs,#x ni per a l&#8217;Esgl&#233;sia de&#160;D&#233;u. 33Feu com jo, que procuro de complaure&#8217;ls tots en tot, no cercant el meu propi b&#233;, sin&#243; el b&#233; de tots, perqu&#232; se salvin.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

Bíblia Catalana, Traducció Interconfessional (BC) Text Bíblia Catalana Traducció Interconfessional, sensa els llibres Deuterocanonics, Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso

<div class="version vid335 iso6393cat" data-vid="335" data-iso6393="cat">
 <div class="book bkHEB">
 <div class="chapter ch11" data-usfm="HEB.11">
 <div class="label">11</div><div class="s1">La fe dels antics#x</div><div class="p"> 1La fe &#233;s posseir anticipadament all&#242; que esperem, &#233;s con&#232;ixer realitats que no veiem.#x 2Els antics, per la fe, s&#8217;han fet mereixedors d&#8217;un gran testimoni.#x</div><div class="p"> 3Gr&#224;cies a la fe, comprenem que tot l&#8217;univers va ser creat per la paraula de D&#233;u#x i que, per tant, all&#242; que veiem prov&#233; d&#8217;all&#242; que no es visible.</div><div class="p"> 4Gr&#224;cies a la fe, Abel va oferir a D&#233;u un sacrifici millor que el de Ca&#237;n. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que D&#233;u va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, per&#242; la seva fe encara parla.#x</div><div class="p"> 5Gr&#224;cies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perqu&#232; no vei&#233;s la mort, i ning&#250; no el va trobar, perqu&#232; D&#233;u se l&#8217;havia endut.#x Abans que se l&#8217;endugu&#233;s, es pos&#224; de manifest que era agradable a D&#233;u. 6Ara b&#233;, sense la fe &#233;s impossible de ser-li agradable, perqu&#232; el qui s&#8217;acosta a D&#233;u ha de creure que existeix i que recompensa els qui el cerquen.</div><div class="p"> 7Gr&#224;cies a la fe, No&#232;, advertit per l&#8217;oracle div&#237; d&#8217;all&#242; que encara no veia,#x pres d&#8217;un sant temor, va construir l&#8217;arca per salvar la seva fam&#237;lia. Aix&#237; va condemnar el m&#243;n i va heretar la just&#237;cia pr&#242;pia dels qui creuen.#x</div><div class="p"> 8Gr&#224;cies a la fe, Abraham, cridat per D&#233;u, va obeir i se n&#8217;an&#224; cap al lloc que havia de rebre en her&#232;ncia.#x Abraham sort&#237; sense saber on anava. 9Gr&#224;cies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa.#x 10&#201;s que esperava aquella ciutat ben fonamentada que t&#233; D&#233;u mateix com a arquitecte i constructor.#x</div><div class="p"> 11Gr&#224;cies a la fe, tamb&#233; Sara, que era est&#232;ril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l&#8217;edat;#x &#233;s que va posar la confian&#231;a en el qui havia fet la promesa.#x 12Per aix&#242;, d&#8217;un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqu&#233; una descend&#232;ncia tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.#x</div><div class="p"> 13Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut all&#242; que D&#233;u els prometia,#x sin&#243; veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i&#160;forasters a la terra. 14Els qui parlen aix&#237; mostren clarament que busquen una p&#224;tria. 15I no es refereixen a la p&#224;tria d&#8217;on havien sortit, perqu&#232; sempre haurien tingut l&#8217;ocasi&#243; de tornar-hi. 16Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la p&#224;tria celestial. Per aix&#242; D&#233;u no s&#8217;avergonyeix d&#8217;anomenar-se el seu D&#233;u,#x ja que els ha preparat una ciutat.#x</div><div class="p"> 17Gr&#224;cies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir Isaac; i era el seu fill &#250;nic que oferia, tot i que havia rebut les promeses#x 18i li havia estat dit: La descend&#232;ncia que portar&#224; el teu nom ser&#224; la d&#8217;Isaac.#x 19Per aix&#242; Abraham confiava que D&#233;u seria prou poder&#243;s per a fer ressuscitar d&#8217;entre els morts, i aix&#237; va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecci&#243;.#x</div><div class="p"> 20Tamb&#233; gr&#224;cies a la fe, Isaac va beneir Jacob i Esa&#250;, anunciant all&#242; que havia de venir.#x</div><div class="p"> 21Gr&#224;cies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar D&#233;u recolzat sobre el seu bast&#243;.#x</div><div class="p"> 22Gr&#224;cies a la fe, Josep, pr&#242;xim a la&#160;seva fi, es refer&#237; anticipadament a la sortida dels israelites d&#8217;Egipte i dispos&#224; el trasllat dels seus ossos.#x</div><div class="p"> 23Gr&#224;cies a la fe, Mois&#232;s, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perqu&#232; havien vist com n&#8217;era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l&#8217;edicte reial.#x 24Gr&#224;cies a la fe, Mois&#232;s, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del fara&#243;.#x 25Prefer&#237; de ser maltractat amb el poble de D&#233;u que fruir per un cert temps d&#8217;una vida de pecat. 26Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor m&#233;s gran que tots els tresors d&#8217;Egipte.#x 27Gr&#224;cies a la fe, va abandonar Egipte sense t&#233;mer la ira del rei i, com que veia el qui &#233;s invisible, es mantingu&#233; ferm i constant.#x 28Gr&#224;cies a la fe, va immolar l&#8217;anyell pasqual i f&#233;u l&#8217;aspersi&#243; amb la sang, perqu&#232; l&#8217;exterminador no toqu&#233;s els primog&#232;nits d&#8217;Israel.#x</div><div class="p"> 29Gr&#224;cies a la fe, els israelites van travessar el Mar Roig com si fos terra eixuta, mentre que els egipcis, que tamb&#233; ho intentaren, foren engolits.#x</div><div class="p"> 30Gr&#224;cies a la fe, van caure les muralles de Jeric&#243;, despr&#233;s que els israelites haguessin fet voltes a la ciutat durant set dies.#x</div><div class="p"> 31Gr&#224;cies a la fe, Rahab, la prostituta, que havia acollit en pau els exploradors, no va morir amb els qui refusaren de creure.#x</div><div class="p"> 32Per qu&#232; continuar?#x Em mancaria el temps per a parlar-vos en detall de Gede&#243;, de Barac, de Sams&#243;, de Jeft&#232;,#x de David, de Samuel i dels profetes. 33Aquests, per la fe, sotmeteren reialmes, administraren just&#237;cia, veieren promeses que es complien clogueren boques de lleons,#x 34apagaren focs poderosos,#x s&#8217;escaparen de l&#8217;espasa, es posaren bons despr&#233;s de malalties, foren valents en el combat, repel&#183;liren ex&#232;rcits d&#8217;estrangers. 35Hi hagu&#233; dones que recobraren ressuscitats els morts de casa seva.#x Alguns es deixaren esquarterar,#x sense acceptar les propostes de llibertat, per obtenir la resurrecci&#243; a una vida millor.#x 36D&#8217;altres van sofrir escarnis i assots i encara cadenes i presons;#x 37foren apedregats,#x serrats,#x morts amb l&#8217;espasa; anaren d&#8217;ac&#237; d&#8217;all&#224; coberts de pells d&#8217;ovella i de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats, 38errants per deserts i muntanyes, per les coves i els forats de la terra. I &#233;s que el m&#243;n no era digne d&#8217;acollir-los.</div><div class="p"> 39Tots aquests, per la fe, es van fer mereixedors d&#8217;un gran testimoni, per&#242; no van obtenir la promesa,#x 40perqu&#232; D&#233;u, que ens tenia prevista una sort millor, no volia que arribessin a la plenitud sense nosaltres.#x</div>
 </div>
 </div>
</div>

To The Word 2020Mostra

Escriptures

Sobre aquest pla

Plans relacionats