Pregàries perillosesMostra

Per què les teves pregàries Necessiten ser perilloses

Durant força anys, com tanta gent, vaig lluitar per pregar de manera consistent i eficaç. tot i les meves bones intencions, sovint em distreia o fins i tot m'avorria quan pregava. Com a pastor jove, un amic meu em va ajudar a convèncer-me que era el moment de canviar. Durant massa temps, havia tolerat pregar sense fe, però sabia que Déu volia més per a mi, i jo volia conèixer-lo més íntimament.

"Ei, Craig, creus que Déu encara fa miracles?",

"Per descomptat", li vaig dir.

"D'acord, però es que les teves pregàries són tan patètiques."

Vaig intentar riure amb ell, però la broma del meu amic em va fer mal, sobretot perquè tenia raó

Em va deixar sense paraules, no vaig oferir cap defensa mentre processava la veritat de la seva observació. No podia negar que expressava un secret que ja coneixia, però no volia admetre: les meves pregàries eren penoses.

Aquest pla és per a qualsevol que se senti atrapat en una rutina d'oració, pregant de manera repetitiva, predictible i segura.

Servim a un Déu que pot fer més del que podem demanar o imaginar. Així que és hora de deixar d'actuar sense risc. No ens van crear per a una vida de confort. Som apassionats i poderosos, encarregats de canviar el món de manera radical! Crec que aquest pla t'animarà a sobrepassar els límits i t'inspirarà a pregar perillosament i a viure de manera audaç

A mesura que estudiava més i més la Bíblia, em quedava meravellat de la varietat de pregàries expressades pel poble de Déu. No només pregaven per coses que eren increïblement personals: per concebre un nen, per exemple (1 Sam. 1:27), sinó també les seves pregàries eren sovint tan pràctiques com arademanar menjar i provisió (Mateu. 6:11) o escapar dels seus enemics (Salm. 59:1–2). De vegades semblaven xiuxiuejar suaument a un Déu d'amor. Altres vegades li cridaven en agonia i frustració.

Les seves pregàries eren honestes. Desesperades. Ardents. Valentes. Reals. I jo pregava per que Déu em mantingues fora de perill i beneeis la meva hamburguesa amb patates fregides.

El meu amic tenia raó.

Les meves pregàries eren patètiques

Pot ser t'identifiques amb mi. No és que no creguis en l'oració. Sí que hi creus. Però estàs atrapat en una rutina. Pregues per a les mateixes lluites i les mateixes peticions. De la mateixa manera. A la mateix hora. Això si ets dels que intenta pregar. Probablement saps que hauries de pregar més. I amb més passió. Més fe. Vols parlar amb Déu i escoltar-lo, i compartir una conversa íntima com ho faries amb el teu cònjuge o amb el teu millor amic. Realment ho desitges, però no estàs segur de com fer-ho. Així que les teves pregàries segueixen sense implicar cap risc.

Poc variades. Monòtones. Previsibles. Caducades. Avorrides./p>

El crit d'atenció del meu amic em va convèncer que era hora d'un canvi en la meva vida d'oració. Durant massa temps, havia tolerat pregàries avorrides. amb manca de fe i pràcticament buides. Sabia que Déu volia més per a mi, i volia conèixer-lo més íntimament, malgrat els meus dubtes sobre el que requeriria de mi.

Quan cerquem de comunicar-nos amb Déu en l'oració real, vulnerable i íntima, Ell no ens embolica en una bombolla de seguretat espiritual. En lloc d'això, irromp en la nostra bombolla i ens convida a confiar en Ell quan no sabem què farà després. Alguns dies ens sentim beneïts. Altres dies ens enfrontem a reptes, oposició i persecució. Però cada moment d'oració perillosa s'omplirà de la seva presència.

Estàs preparat per a més? Estàs fart d'actuar sense risc? Estàs preparat per pregar oracions atrevides, plenes de fe, que honoren a Déu, que canvien la vida, que transformen el món?

Si ho estàs, llavors aquest Pla de la Bíblia és per a tu.

Però t'aviso. Hi haurà cops. Quan comences a pregar coses com "examina'm, trenca'm envia'm", potser experimentaràs moments baixos. Atacs. Proves. Dolor. Dificultats. Desànim. Fins i tot el desamor. Però també hi haurà l'alegria de la fe, la meravella dels miracles, l'alleujament de la rendició, i el plaer de complaure a Déu.

És hora de deixar de pregar sense risc.

És hora de començar a parlar, de parlarde veritat amb Déu i d'escoltar Déu de veritat.

És el moment de les pregàries perilloses.