No som oblidats: Trobant Llibertat com a Fills i Filles d'un Pare PerfecteMostra

Dia 2:

Què et ve al pensament quan penses en Déu?

És conegut que el teòleg A. W. Tozer va dir que la nostra resposta a aquesta pregunta és la cosa més important de nosaltres. Què et ve al pensament quan penses en Déu?

Alguns de nosaltres pensem que Déu existeix, però realment no està involucrat en les nostres vides. Va fer la terra, la va acabar i va seure per mirar com funcionava per sí sola.

Altres pensen que Déu és bàsicament un tipus agradable que vol que tots siguem bons i que tinguem bones vides, però amb problemes auditius, desconnectat i bàsicament massa feble per fer qualsevol cosa substancial.

I altres persones creuen que Déu és un dictador despietat, un divertit aixafaguitarres còsmic que només existeix per dir-nos el què no podem fer.

Aquestes, i moltes altres imatges de Déu, són habituals, però equivocades. Mira, Déu no és el nostre majordom còsmic al cel, el nostre avi que no hi sent gaire bé, ni una força nebulosa allunyada. Ell és el nostre Pare. A tota l'Escriptura, Déu es relaciona principalment com a Pare. El mateix Jesús, als quatre evangelis —Mateu, Marc, Lluc i Joan— es refereix a Déu com a pare 189 vegades. És evident que és vital que veiem i ens relacionem amb Déu d'aquesta manera.

Però això planteja una segona pregunta. Què et ve al pensament quan penses en un Pare?

Les nostres experiències, bones o dolentes, amb els nostres pares terrenals determinen en gran mesura com responem a aquesta pregunta. A causa d'això, pot-ser “pare" no et sembla un millor títol que "aixafaguitarres còsmic", "avi una mica sord", o "força nebulosa". Però, sense importar les experiències amb els nostres pares terrenals, tots hem viscut l’anhel d’un pare perfecte.

Pensem en aquest anhel. Com havies sempredesitjat que fos el teu pare?

Vet aquí les sorprenents notícies llibertadores d'avui per a mi i per a tu: Déu és el Pare perfecte. No és només una versió més gran del teu pare terrenal, sinó que és el pare perfecte. És la resposta a tots els anhels d’acceptació, aprovació, suport i amor d’un pare que has experimentat mai.

Això vol dir que cadascú de nosaltres, per molt sorprenents, absents, maltractadors o allunyats, que hagin estat els nostres pares terrenals, tenim l'oportunitat de viure com a filles estimades i fills estimats d'un Pare perfecte. Veure a Déu d'aquesta manera té el poder de transformar la nostra relació amb Ell i amb els nostres pares terrenals.