Nou any, misericòrdies novesMostra

Si l'eternitat és el pla, no té sentit reduir la vida a les necessitats i desitjos d'aquest petit moment.

No hi ha dubte al respecte: la Bíblia és un llibre gràfic que ens crida a viure amb una ampla perspectiva. Estira l'elasticitat de la teva ment, ja que et crida a pensar en coses abans que el món comenci i a milers d'anys en l'eternitat. La Bíblia simplement no permet viure el moment. No dóna lloc per reduir els teus pensaments, desitjos, paraules i accions a qualsevol pensament, emoció o necessitat espontània que t'atrapin en un moment donat. En un moment, els teus pensaments poden semblar més importants del que són realment. En un moment, les teves emocions poden semblar més fiables del que són realment. En un moment, les teves necessitats poden semblar més essencials del que són realment. Estem destinats a viure vides que estiguin relacionades amb els inicis i els finals. I volem viure d'aquesta manera perquè tot el que fem està relacionat amb el Déu dels inicis i els finals, per qui i per a qui hem estat creats.

És difícil viure amb la visió de l'eternitat. La vida s’encongeix al moment puntual una i altra vegada. Hi ha moments en què sembla que el més important a la vida és passar per enmig de tot el tràfic, guanyar aquest argument o satisfer aquest desig sexual. Hi ha moments en què la nostra felicitat i satisfacció es conxorxen per aconseguir aquestes sabates noves o el bistec que està a deu minuts d'aquí. Hi ha moments en què qui som, qui és Déu, i on va tot això s’enfonsa en el fons dels pensaments, les emocions i les necessitats del moment. Hi ha moments en què ens perdem enmig de la història de Déu. Perdem l’ànim, perdem el sentit de la direcció i perdem el record d’ell.

Déu ens recorda que això no és tot el que hi ha, que hem estat creats i reconstruïts en Crist Jesús per a l'eternitat. Ell ens recorda que no vivim pels tresors del moment: “No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel ” (Mat. 6: 19–20).

Pensa en això: si Déu ja t'ha concedit un lloc a l'eternitat, també t'ha atorgat tota la gràcia que necessites pel camí o no hi arribaràs mai. Hi ha gràcia per als nostres cors despistats i fàcilment distrets. Hi ha rescat per a la nostra autoabsorció i falta d’enfocament. El Déu de l’eternitat et concedeix la seva gràcia eterna perquè puguis viure amb la perspectiva de l’eternitat.