Nou any, misericòrdies novesMostra

Déu et crida a perseverar per la fe i, amb una poderosa gràcia, et protegeix i et manté.

Hi ha un nom força encoratjador referit al Déu al qual serveixes, però és possible deixar-lo passar davant dels ulls i del teu cervell sense deixar de celebrar la seva glòria. Romans 15: 5, Pau anomena al teu Senyor “el Déu de la constància”. Aquest títol va directament al centre on es troba la teva esperança. Permet-me manifestar-ho amb claredat: la teva esperança no es troba en la teva voluntat i capacitat de persistir, sinó en l’incombustible compromís permanent de Déu de no desviar-se mai de la seva obra de gràcia. La teva esperança és que hagis estat acollit a la comunió d'aquell que és constant en tot moment, no importa la situació.

Per què és tan important entendre-ho? Perquè,en el millor dels casos, la teva constància serà intermitent. Hi haurà moments en què oblidaràs qui ets i oblidaràs la gràcia. Hi haurà moments en què et desanimaràs i, durant un temps, deixaràs de fer les coses bones que Déu et crida a fer. Hi haurà moments, grans i petits, en què seràs rebel. Potser estàs pensant: "Jo no". Però pensem-hi un moment: quan tu, com a cristià, dius alguna cosa desagradable a una altra persona, no ho fas perquè ignores que està mal fet, sinó perquè en aquest moment no actues contra el que fas malament.

Ja ho veus, la constància perfecta només exigeix perfecció i, com que cap de nosaltres encara no és perfecte, hem de mirar forade nosaltres buscant esperança. La teva esperança de persisitir no es troba en el teu personatge o en la teva força, sinó en el Senyor. Com que mai seràs fidel, pots basar-te en el fet que també et donarà el que necessites per ser fidel. La teva constància es basa en Ell, i Ell defineix com és la constància! És la gràcia de la constància, que el Déu de la constància t'atorga, el que et proporciona tot el que necessites per continuar sent el que Ell et crida a ser i fer allò que Ell et crida a fer entre aquest moment i el moment en què creuis a l'altra banda. Quan la dificultat exposi la debilitat de la teva resolució i els límits de la teva força, no cal que entris en pànic, perquè Ell persistirà fins i tot en aquells moments en què no et sentis capaç de fer-ho tu mateix.