Escollit: Recorda't cada dia de l'EvangeliMostra

Gairebé vaig deixar caure el llibre al llegir la traducció de David Bentley Hart de la paraula "beneït" a la Bíblia. El famós erudit parla de com la paraula" beneït" ha perdut el seu sentit en la nostra cultura: s'utilitza més o menys com "afortunat". En canvi, Hart argumenta que el significat real estaria molt més a prop de la nostra paraula joiós o extàtic.

Això és el que Déu ha fet per nosaltres en l'Evangeli: Ell ens ha donat tota mena de benedicció eterna fins que estiguem plens de goig!

La nostra elecció diària, la nostra lluita diària, la nostra prova diària és si recordem, si estem conscients, i si vivim en aquesta realitat.

I no es basa en les circumstàncies. De debó que no. Un jove, en Meisha, em va ensenyar això d'una manera que mai no oblidaré.

Meisha era un refugiat en un país devastat per la guerra. Un exèrcit opressor va destruir el seu poble i tot el que havia conegut, i va estar obligat a ser porter, portant els subministraments d'un soldat a través d'una selva plujosa mentre mirava el canó d'una escopeta—igual que a l'època de Jesús quan un soldat romà podia obligar a una persona a portar una milla el seu equip.

Llavors, un dia, un soldat va obligar a Meisha a desmantellar una mina antipersones a punta de pistola. La mina va explotar, i Meisha va perdre les dues mans i ulls en un instant. El van deixar allà, pensant que estava mort, però no va morir.

Fa uns quants anys, algú va compartir amb ell la història del sofriment del Salvador. Es va identificar amb un Déu que coneixia el seu dolor. La seva vida va ser gloriosament transformada.

Meisha és tan extàticament entusiasmat per l'Evangeli que ell fa que la gent el porti d'un camp de refugiats a un altre perquè pugui compartir l'Evangeli amb els que no han sentit parlar de Jesús.

L'alegria de Meisha és infecciosa. Ell és molt més feliç que la majoria de les persones que veuen, tenen les dues mans, i no viuen en la pobresa extrema d'un camp de refugiats. La seva alegria sorgeix de la seva gratitud per la creu. Meisha sap que en poc temps serà amb Crist per sempre.

Meisha demostra això escampant el goig de l'Evangeli al mig d'un camp de refugiats. Encarna els escrits de l'apòstol Pau, que va dir: "Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi" (2 Corintis 4:17).