Trobar la veritat de Déu enmig de les tempestes de la vidaMostra

El Do de la Compassió

Si algú ha tingut mai el dret a ser infeliç, ha estat Helen Keller. Era cega i sorda, i les seves discapacitats la feien completament incapaç d'experimentar el món tal com ho fem la majoria de nosaltres. Tothom al seu voltant tenia habilitats que li mancaven. Però tenia determinació i alguna cosa encara més valuosa: compassió.

"Creu, quan siguis més infeliç, que hi ha alguna cosa per fer al món", va dir. "Mentre puguis endolcir el dolor d'un altre, la vida no és en va."

De gran, Helen va passar gran part del seu temps visitant hospitals per a soldats que havien perdut la vista o l'oïda a la guerra. Va anar a mostrar-los l'esperança que podrien viure una vida productiva després de les seves lesions. I els va animar a no renunciar al seu futur. Les seves discapacitats li van donar l'oportunitat d'ajudar aquestes persones que s'enfronten a lluites increïbles.

Pensa en això des de la perspectiva de Helen. Podria haver dit fàcilment: "Soc sorda i cega, i aquests homes són cecs. Tinc problemes molt més grans que ells". Podria haver escollit estar amargada, enfadada o centrada en les seves pròpies lluites. Però, en canvi, va optar per utilitzar les seves circumstàncies per mostrar compassió als qui l'envoltaven.

Deixar anar el nostre propi "dret" a llepar-nos les ferides i triar tenir compassió pels altres és difícil. Però quan patim, tenim una major capacitat d'empatia amb els altres.

En lloc de comparar problemes o jutjar qui els té pitjor, podem optar per ser una benedicció.

Pregària: Estimat Déu, gràcies pel do de la compassió. Sé que quan passo per tempestes a la meva vida, tinc una capacitat més gran de ser compassiu amb els altres. Ajuda'm a aprofitar-ho i utilitzar-ho per beneir els que m'envolten. Amén.